Diari d'Andorra
LA RABASSA: PARC NATURAL
DIMECRES, 23 DE DESEMBRE DE 2009 08:52 - Meritxell Fiter, Marta Ribes, Roser Font, Josep M. Goicoechea, Anna Riberaygua, Santi Pijuan i Maria Teresa Cairat
La societat andorrana encara està immersa en el trasbals històric que ha suposat transformar una societat rural d’alta muntanya en una societat capitalista de consum, en un temps rècord.
La radicalitat amb què s’ha fet aquest canvi ha creat un entorn de paisatge construït i sobreexplotat d’una forma intensiva i no sempre ordenada.
Sense menysprear l’esforç fet per les generacions anteriors, es pot afirmar que de seguir així consumirem ràpidament el nostre atractiu: la muntanya i la bellesa de la natura, és a dir, perdrem la màgia d’Andorra.
Hem arribat al punt que no ens podem permetre continuar malversant el potencial del país, tant com a societat capaç de progressar racionalment amb l’entorn, com per respecte a les generacions futures.
Per això, com a alternativa al projecte de Naturlàndia, demanem la declaració de la Rabassa i entorns com a parc natural, amb una gestió que el diferenciaria de la resta del territori andorrà per l’ús de la muntanya de manera sana en tots els aspectes: físic, humà, biològic i social.
Aquesta gestió es concretaria en els punts següents:
La Plana del Banc (altitud 1.500 metres)
Clausurar el camp de tir. Els perjudicis que comporta –contaminació per plom, soroll...– són incompatibles amb el parc natural. Es pot aprofitar la zona per ubicar-hi les noves instal·lacions i així preservar l’espai a partir d’aquesta cota, que serien:
–Centre de recuperació d’animals autòctons. Per protegir-los i tornar a la natura allò que li pertany, a diferència d’un parc animaler, on els animals estan empresonats i alienats del seu hàbitat natural. Hi podria col·laborar la Universitat d’Andorra i també universitats estrangeres de prestigi.
–Centre d’interpretació de la natura gestionat per la Universitat d’Andorra i l’Institut d’Estudis Andorrans, que impulsaria la recerca científica a la muntanya; biodiversitat, geologia, biologia...
–Centre d’informació del parc natural i de la vall del Madriu-Perafita-Claror amb instal·lacions per al descans dels visitants i punt de partida d’excursions a cavall o a peu.
–Alberg de joventut de qualitat on es puguin organitzar camps internacionals per a joves i colònies d’estiu.
–Instal·lacions per a equips esportius, estades en altitud; evolució possible vers un centre d’alt rendiment per a esportistes d’elit amb serveis de medicina i de rehabilitació de l’esport.
–Instal·lacions per a estudis secundaris d’esportistes i de professions del bosc.
Bosc de la Rabassa (altitud 1.500 - 2.000 metres)
–Gestionar de manera sostenible el bosc pirinenc i submediterrani amb producció de biomassa. El programa Interreg de la UE podria contribuir al finançament.
–Mantenir i senyalitzar els camins abalisats, precisant l’indret, les direccions i marcant el temps de durada del recorregut (veure l’exemple de Suïssa).
–Instal·lar cabanes d’observació de la fauna adequades dins de la xarxa de camins.
–Organitzar itineraris saludables pensats per a tots els públics, fins i tot per a la gent gran.
Planell de Conangle – collada de Pimes – solana de Caborreu – pleta de les Mules (altitud: 2.000 - 2.200 metres)
–Deixar-ho com està ara. No fer-hi cap construcció ni moviment de terres.
–Suprimir la circulació de tots els ginys mecànics: motos, quads, erugues, etcètera (limitar-la només als de socors i de manteniment). Reglamentar l’ús ramader.
–Prohibir el trànsit rodat.
–Gestionar l’estació d’esquí de fons dotant-la de noves instal·lacions d’acollida i ampliant la xarxa de pistes. Renunciar a l’ús de canons d’innivació artificial.
–Fer del pla de Conangle un punt d’entrada a la vall del Madriu-Perafita-Claror i base per a excursions d’alta muntanya (a peu /esquí de muntanya, raquetes o a cavall; sortides de mig, un o diversos dies; etapa inicial –o final– per recórrer la vall patrimoni mundial), amb les instal·lacions i el personal qualificat (guies diplomats). De Conangle a Claror és ideal per iniciar-se en l’esquí de muntanya, per la seva escassa dificultat i mínim perill d’allaus.
–Millorar i ampliar si cal el refugi actual per a hostalatge d’esquiadors i muntanyencs mantenint sempre el respecte pel medi ambient.
–Aprofitar la proposta actual d’edifici bioclimàtic: sense emissió de gasos contaminants i limitant el consum energètic a la utilització exclusiva d’energies renovables (solar, eòlica, geotèrmica, biomassa...). Aquest edifici pot convertir-se en un exemple i demostració del potencial d’aquestes noves tecnologies, que per altra banda ja han donat contrastades proves d’eficàcia.
–Habilitar zones de berenada ben delimitades.
–Mantenir algunes de les activitats actuals i crear-ne de noves: cavalls i ponis, tir amb l’arc, orientació, nivologia, trineus amb gossos, esquí jòring.
Amb aquesta proposta els Amics de la Rabassa volem preservar una muntanya nostra, de tots, que puguem deixar com a llegat patrimonial a les generacions futures i defugir un projecte mercantilista de l’ús de la muntanya que ha estat creat com a resposta al dèficit econòmic de les actuals instal·lacions del camps de neu i el camp de tir, i que es proposa com a solució per reactivar el comerç de Sant Julià de Lòria.
Estem convençuts que el projecte de Naturlàndia no proporcionarà el benefici econòmic esperat, ans al contrari, representarà una pèrdua irreparable d’allò que ara tenim: l’actiu d’una Rabassa encara prou lliure de la contaminació humana.
