dilluns, 26 de juliol del 2010

La bèstia

Ahir us parlava de passada de les meves sortidetes en bibicleta dels darrers dies. També us mencionava la meva nova bicicleta, la meva primera bicicleta de carretera. És un traste preciós, com podeu observar a la foto que avui li he fet a mitja pujada a les pistes d'Arcalís. N'estic molt content, d'haver-me decidit finalment a fer el gasto (jo en diria més aviat inversió). Jo sóc així: em sap greu gastar-me la molla en mi mateix i mai no em compro res. O gairebé res. L'altra bicicleta que tinc, la de muntanya, me la va regalar un cosí, el Roger (aka DJ Gruyere, de New Cheese Records).

Aquest cop penso que ho he fet bé: m'han muntat una màquina personalitzada a mida, preciosa, lleugeríssima, elegant com ella sola. És el meu autoregal de 40è aniversari, que celebraré ben aviat. Com deia, tota una inversió, en salut, coneixement precís del territori i diversió.

Estava pensant que si la gent li foten nom al cavall, perquè m'hauria de privar jo de posar-li nom a aquesta meravella del disseny industrial? Quixot i Rocinante, Pippi Langstrumpf i Alfonso, Lucky Luke i Jolly Jumper. Gàlvez i qui-sap-quin-nom? Ja veig els neons! Mireu que estic temptat de fer un concurs d'aquells en què es demana els visitants (quan n'hi ha) d'un blog que opinin sobre qualsevol tema...

diumenge, 25 de juliol del 2010

Els meus amics

Que bé, això de tenir amics.

El Marc (aka el Rèflex o el Cascavellico) que em proposa millores a les traduccions que intento aquí mateix, uns retalls més avall, a aquest blog. Vaig dir que l'aniria a veure aviat per xerrar, per saludar la Josefina, per conèixer la Maria, per deixar-me regalar els fruits de la terra (vull dir, del seu hort) i no ho he fet. Disculpa'm Marc. Ho deixem, si et sembla, per d'aquí a quinze dies o cosa així. Dimecres marxaré a fer una setmaneta llarga de vacances a Cesena, Itàlia. Quan torni, donques.

El Marc (l'altre Marc, el Pimienta) que m'ha muntat una bicicleta de carretera a mida, preciosa, que funciona com-oli-en-un-llum. Per cert, Marc, diumenge passat la vaig estrenar. Vaig pujar al port de Cabús. Abans d'ahir vaig fer de Juberri a la Rabassa. Avui he fet el coll d'Ordino. Demà atacarem Arcalís. M'ho estic passand pipa, com diria la tieta Pepita.

El Jordi (aka el Torné, el Turner, el Tournier) que m'acompanya sovint en les meves primeres escapades amb la bici de carretera i em fa costat en molts altres moments de, diguem-ne, duresa a la feina.

El Pepe (aka lo nen gros) amb qui fa dies que no parlo i a qui trobo a faltar molt a la feina. A qui no li agraïré mai prou la confiança que em va fer ara fa un any. Ni els ànims ni els consells que em va donar fa unes setmanes, proposant-me calma i reflexió i bons aliments.

En fi, gràcies a tots!

La traïció de les paraules traduïdes

Deia fa unes hores que volia començar a traduir més sistemàticament els poemes de la sèrie "Juístete de mi vida" de l'autor del blog Cómo rompe las palabras. Deures fets.


I

Subiendo los peldaños
delineados apenas en la piedra,
esa mañana ya se había ido.
El amor, ilusorio,
ese ever-changing cirrostratus,
fue disipándose.

I

Pujant els esglaons
delineats amb prou feines a la pedra,
aquell matí ja havia marxat.
L'amor, il·lusori,
aquell ever-changing cirrostratus,
va anar dissipant-se.

II

Las diez y salgo. El hombre de la puerta.
Me está esperando el hombre de la puerta.
Cambia de nombre pero es siempre el mismo.
Cambia el sombrero pero nunca duerme.
No es que me obstruya el paso.
Desde siempre me espera en cada puerta.
Salgo y lo trato de evitar.
Me mira fijo pero no saluda.
No me habla nunca. Pero me imagino
sus reprimendas, sus inquisiciones.
Pesa la bolsa. Inútil intentarlo.
Siempre qué tarde.
Siempre todo mal.
Siempre el veneno amargo que me trago.

II

Les deu i surto. L'home de la porta.
M'està esperant l'home de la porta.
Canvia de nom però és sempre el mateix.
Canvia el barret però mai dorm.
No és que m'obstrueixi el pas.
De sempre que m'espera a cada porta.
Surto i el tracto d'evitar.
Em mira fixament però no saluda.
No em parla mai. Però m'imagino
els seus renys, les seves inquisicions.
Pesa la bossa. Inútil intentar-ho.
Sempre com n'és de tard.
Sempre tot malament.
Sempre el verí amarg que m'empasso.

III

Célula enferma.
Tumor maligno late en una teta.
La muerte lenta viaja por las venas.

III

Cèl·lula malalta.
Tumor maligne batega en una teta.
La mort lenta viatja per les venes.

dissabte, 24 de juliol del 2010

Juístete de mi vida, 4

Juístete de mi vida

Diez fragmentos que no termino de entender si son distintos o uno solo.


Fa dies que no escric. Fa dies que no reciclo escrits d'altri. Avui, ja mig de vacances, escapat a Juverri (a cals pares) del soroll mundà de la Festa Major de Sant Julià, trobo que és bon moment per reprendre la vida al blog.

Ho faig amb la saga poètica "Juístete de mi vida". Toca lliurar-vos-en avui el quart fragment. Se m'ha acudit que no n'hi ha prou a reproduir el text. Que és poc actiu de part meva. Així, us faig la gran oferta del dos per un. Diu: "però si jo ja no volia del tot el primer producte". I respon el venedor: "però si no li costarà ni un quarto més!". Resumint: original més traducció, traïció o aproximació temptejant, you choose.


IV

Persistió Helios, radiante, en la retina.
La faz precolombina, amenazante.
Lengua voraz, flameante
de labrado Tonatiuh.
Disco abierto de luz encandilante,
monóculo del cielo,
cíclope inamovible en fondo móvil,
me azotaba la nuca
y en abanico desplegaba ciento,
destelleante, hecatónquiro,
manecillas de Ra,
que calmo surca en barca otro crepúsculo.


IV

I Helios, radiant, va persistir a la retina.
La faç precolombina, amenaçant.
Llengua voraç, flamejant
de llaurat Tonatiuh.
Disc obert de llum enlluernadora,
monocle del cel,
ciclop inamovible en fons mòbil,
em castigava la nuca
i, com un ventall, desplegava cent,
besllumant, hecatonquir,
manetes de Ra,
que calm solca amb barca un altre crepuscle.


Poema extret del blog Cómo rompe las palabras
Imatge extreta del fotoblog Jordi Casamajor Jordi Casamajor / Gravats rupestres

divendres, 23 de juliol del 2010

Notícia: 21/07/2010 - Nou organigrama al ministeri d’Educació

David Gálvez i Jordi Torné assumeixen des d’avui noves competències a banda de les que ja desenvolupaven. Meritxell Palmitjavila i Antoni Torres deixen les direccions que ocupaven, i s’incorporen dues noves directores: Rosa Maria Rechi i Lídia Samarra.

El Govern ha cessat els directors del ministeri d’Educació, i n’ha nomenat els nous responsables. David Gálvez, fins ara director del Departament de Formació Professional i Desenvolupament Tecnològic, esdevé el nou director del Departament de Formació Professional i Serveis Escolars. De la mateixa manera, el fins ara director de l’Observatori Nacional per la Qualitat de l’Educació, Jordi Torné, passa a ocupar la direcció de Sistemes Educatius i Relacions Internacionals.

En el nou organigrama, deixen d’ocupar direccions: Meritxell Palmitjavila, fins a l’actualitat directora del Departament de Suport a l’Ensenyament i Inspecció Educativa; i Antoni Torres, que ha ocupat la direcció del Departament de Sistemes Educatius i Sistemes Escolars.

Al nou organigrama s’incorporen Rosa Maria Rechi, com a directora del Departament de Suport a l’Ensenyament i Inspecció Educativa, i Lídia Samarra, com a directora del Departament de l’Escola Andorrana.