Una altra veu que em feia ràbia

Mentre escrivia el post anterior (fa a dures penes uns minuts) he recordat la vegada prèvia que una veu d'un anunci m'havia molestat. Era en un anunci de Vodafone, d'això n'estava segur. I era també una veu femenina la que m'ofenia. No tant la veu com la dicció, molt artificiosa. L'anunci era aquell en què un munt de gent feia volar cintes de colors que simbolitzaven línies de comunicació (una variació d'aquell altre dels ocells, una idea molt més interessant i poètica). L'eslògan era "Es tu momento, es Vodafone". He tingut el cop de cor que es tractava de la mateixa paia a la qual m'havia referit amb motiu de l'anunci d'Iberia.

He fet una senzilla busca en castellà a Sant Google (voz en off Vodafone) et... voilà! Sembla que es confirma la possibilitat: certament, molta gent pensa que la veu és de la Sara Da Pin Up i coincideix amb mi en que és odiosa (la veu).

Resulta que l'altra veu del títol ha acabat sent la mateixa. És força curiós que algú que es guanya la vida cantant o rapejant o posant veu a anuncis provoqui aquest efecte tan negatiu sobre tanta gent... Suposo que també hi deu haver munions que la troben molt atractiva o sexy o el que sigui.

Un cas anàleg: la Christina Rosenvinge.



Ara, això sí, té una de les millors pàgines web que mai hagi vist:
http://www.christinarosenvinge.com/intro.html

Sara Da Pin Up "rapeja" per Iberia

Aquest anunci (les variacions d'aquest anunci, també, però sobretot aquest en particular) que trobareu aquí sota ha estat un dels que més ràbia m'ha fet en els darrers temps. I mira que jo escolto rap. Vull dir que no tinc prejudicis en contra del gènere. Escolto bàsicament rap en anglès i castellà. M'agrada sentir-ne en francès malgrat que no entenc les lletres. Del rap en català ho desconec tot.

Els gèneres, i el rap entre ells, no són res més que etiquetes genèriques. Després el que hi ha és o rap del bo o rap mediocre o rap dolent. Quan les coses van bé, el producte final pot ser espectacular, però quan hi ha fiascos et foten caure la cara de vergonya. És donen tota mena de combinatòries, com a tot arreu. L'òptima: bons arranjaments musicals, bones lletres, bona producció, bons ritmes, bons rapers, bons músics, bons DJs, bons samples, etc. Quants menys d'aquests elements positius i més de negatius es donin, pitjor el producte final.

Una de les coses que més ràbia em fa dels rapers espanyols són els tics o els amaneraments de dicció, la tirada que tenen alguns a voler pronunciar el castellà com si de cop i volta tingués una fonètica anglesa. De vegades també em passa que puc sentir una cançó i tolerar-la en versió àudio però la trobo insofrible quan veig el vídeo corresponent amb la penya fent el pallasso.

Aquí, en l'anunci aquest, es dona el cas d'algú (la Sara Da Pin Up) que he sentit interpretant segons quines cançons que no m'han ofès en absolut tot i estar al límit d'allò que comentava de la dicció anglo-idiòtica (sóc filòleg anglès, no tinc res contra aquesta llengua, com comprendreu, però em rebenten els híbrids artificials i buits) o simplement artificiosa. A l'anunci, en un context sense disfresses ni escenaris de videoclip, en un àmbit de seriositat i passatgers assenyats, en una atmosfera sense música de fons, el seguit de clixés que deixa anar la Sara em semblen infumables o penosos o insuportables i patètics alhora. Al meu parer, no es produeix la pretesa "màgia publicitària": el vídeo no em convenç, no m'agrada, no m'atrau, no funciona.

Res més. Jutgeu i opineu si us ve de gust...