diumenge, 24 de novembre del 2013
divendres, 22 de novembre del 2013
Yu Hua a Males Herbes
Ep, parlem-ne! Aquestos nois de Males Herbes van i fitxen un escriptor que ha venut (deia ell en una entrevista a la contra de 'La Vanguardia' d'ahir) només uns deu milions de llibres... (Això, afirmava el propi Yu Hua, a la Xina no és gaire!).
És a dir, que els molt inconscients tenen els pebrots de posar-me a mi ('Cartes mortes' apareixerà el febrer de 2014) a la vora dels monstres com Yu Hua, Víctor Nubla, Kurt Vonnegut, Miquel Àngel Riera, Jonathan Lethem, Josep Maria Argemí, Jordi Sanglas, Nathanael West... (No he llegit, encara, Adrià Pujol, però pel que he sentit el paio està a l'altura.) Cal felicitar-los, en fi, pel valor, l'habilitat i el criteri que han demostrat fins ara.
És a dir, que els molt inconscients tenen els pebrots de posar-me a mi ('Cartes mortes' apareixerà el febrer de 2014) a la vora dels monstres com Yu Hua, Víctor Nubla, Kurt Vonnegut, Miquel Àngel Riera, Jonathan Lethem, Josep Maria Argemí, Jordi Sanglas, Nathanael West... (No he llegit, encara, Adrià Pujol, però pel que he sentit el paio està a l'altura.) Cal felicitar-los, en fi, pel valor, l'habilitat i el criteri que han demostrat fins ara.
EL PASSAT I ELS CÀSTIGS
YU HUA
DESCRIPCIÓ:
Amb un estil lacònic, Yu Hua construeix un món de caire mític on l’únic llenguatge és la violència física i moral. Els personatges d’aquests contes són éssers obsessionats per un passat que s’emmarca en la revolució cultural xinesa, i buscaran la redempció en la tortura i l’alienació. L’autor ens proposa una experiència que va més enllà de la lectura, un tipus de realitat paral·lela i grotesca que sens dubte traspassarà els límits morals del lector. Cadascuna de les quatre narracions que conformen aquest volum va representar una porta d’entrada a l’experimentació i l’avantguarda literàries en el context cultural xinès. És la primera vegada que es publiquen en català.
Etiquetes de comentaris:
catàleg,
El passat i els càstigs,
Males Herbes,
Yu Hua
dissabte, 16 de novembre del 2013
Diari d'una col·laboració, 3
Pujant en bicicleta a la Rabassa d'hora aquest matí, l'arbreda m'ha fet pensar en dos haikus (emparellats?) de Bartra i Gibert, a qui segueixo rellegint.
El de Bartra m'agrada especialment. Mentre que el que dibuixa el poema és natura pura, té una clara lectura metafòrica en la que l'arbre és també el poeta.
Pesa, corbant-se,
tot el brancam de l'arbre
ja sense dubtes.
[B]
* * * * *
El salze vinclat
a la sèquia es blega
a l'oratge dels vents.
[Gi]
NB. Potser "vinclat" i "es blega" sigui un pèl reiteratiu...
A la fi, en tota l'ascenció en bicicleta no he estat capaç d'anar més enllà d'un primer vers:
A les espatlles
La continuació restava per ser rescatada del "gran pou de les paraules".
Alguns intents fiascats a posteriori:
A les espatlles,la càrrega de l'hivern
blegant els arbres.
* * * * *
A les espatlles,
la neu acumulada
blegant els arbres.
Variacions més encertades:
A les espatlles,
la neu acumulada.
Els arbres vinclats.
o
A les espatlles,
la càrrega de l'hivern.
Els arbres blegats.
Etiquetes de comentaris:
Agustí Bartra,
haikus,
Manel Gibert,
Mònica Armengol
dimarts, 12 de novembre del 2013
Diari d'una col·laboració, 2
Transcric del quadern de notes:
Imagineu agafar un primer fragment d'un haiku de Bartra i un fragment final d'un haiku de Gibert i crear una part del centre "original" per donar peu a un híbrid que fos com un fill mestís (Bartra, Gálvez, Gibert).
Exemple:
Amb mà distreta [B]
ressuscito acaronant [Ga]
l'engruna tendra [Gi]
Vull dir, imagineu una cosa si fa no fa així però ben duta a terme.
[Idea: màquina de haikus.]
Etiquetes de comentaris:
Agustí Bartra,
haiku,
Manel Gibert,
Mònica Armengol
divendres, 8 de novembre del 2013
Diari d'una col·laboració, 1
Transcric unes notes d'un quadern que vaig encetar quan la Mònica Armengol, artista plàstica, em va proposar de col·laborar amb ella en un projecte encara en curs:
Després de rellegir els Haikus d'Arinsal i el Quadern d'Arans (Bartra i Gibert) per anar-li agafant la mètrica al haiku en català, he dedicat una peça a uns alumnes que feien exàmens finals [NB: juny 2013]. M'ha tocat fer vigilància en dos moments (català i informàtica) al llarg del matí. Fresquet per la pluja (a l'exterior) però força pesat i dens (a l'aula). En marxar, he escrit a la pissarra:
Aire matinal.
Finestres que badallen.
Examen finit.
Mentre escrivia, els he dit: "Haiku: poema tradicional japonès: 5-7-5 síl·labes. Bona sort!"
Evidentment, la cosa està feta mig en conya, com un divertimento, i es desentèn del cànon compositiu més estricte.
Etiquetes de comentaris:
Agustí Bartra,
haiku,
Manel Gibert,
Mònica Armengol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)