diumenge, 9 d’agost de 2009

Manipulant mots (a handful of words)

He continuat reflexionant i investigant una mica més sobre la paraula garba.

Al diccionari etimològic de la llengua alemanya de Kluge es relacionava la paraula garbe amb les idees de manipulus i de greifen, vinculades alhora amb grapat, manoll. Totes aquestes paraules i idees tenen a veure amb una única referència o mesura central: el que cap o el que es pot agafar amb una mà.
* * * * *

Greifen
pot relacionar-se amb moltes arrels i paraules de diverses llengües indoeuropees, segurament fins a la forma catalana agafar. En anglès se m'acut que es pot connectar com a mínim a les paraules garb (entès com a "sheaf" o "garba") , grip, grab, grasp, gripe i grope.
grip O.E. grippan "to grip" (class I strong verb; past tense grap, past participle gripen), from W.Gmc. *gripjan (cf. O.H.G. gripfen), from root of gripe. The noun developed from fusion of O.E. gripe "grasp, clutch" and gripa "handful, sheaf."

grab 1589, from M.Du. or M.L.G. grabben "to grab," from P.Gmc. *grab (cf. O.H.G. garba "sheaf," lit. "that which is gathered up together"), from PIE *gherebh- "to seize" (cf. Skt. grbhnati "seizes," O.Pers. grab- "seize" as possession or prisoner, O.C.S. grabiti "to seize, rob," Lith. grebiu "to rake").
grasp 1382, possibly metathesis of O.E. *græpsan "to touch, feel," from P.Gmc. *graipison (cf. E.Fris. grapsen "to grasp"), from root *graip (see grope). Originally "to reach for, feel around;" sense of "seize" first recorded mid-16c.
gripe O.E. gripan "grasp at, lay hold," from P.Gmc. *gripanan (cf. O.S. gripan, O.N. gripa, Du. grijpen, Goth. greifen "to seize"), from PIE base *ghrib- (cf. Lith. griebiu "to seize"). Figurative sense of "complain, grouse" is first attested 1932, probably from earlier meaning "gripping pain in the bowels" (1601).
grope O.E. grapian "to feel about as one blind or in darkness," originally "to feel or handle," related to gripan "grasp at" (see gripe). Fig. sense is from c.1325. Indecent sense (marked as "obsolete" in OED) is from c.1300. [El sentit indecent al què es fa referència més amunt té a veure amb tocar-se o masturbar-se. Clarament, continua el vincle amb allò que es pot manipular amb la mà (valgui aquí la redundància irònica).]
No he pogut confirmar del cert si el català agafar està alhora relacionat amb greifen, grab, grip, gripe, etc. Sí que sembla estar format damunt gafa, procedent d'una arrel germànica *gaff-. La idea de gafa (i de gafet) podria ser més propera a la de "ganxo" (recordeu el castellà garfio). De fet, la paraula gafas (ulleres) castellana s'originaria en el fe que l'objecte consta de dos gafas, gafes o ganxos que se subjecten a la part posterior de les orelles.

Per cert, garba també existeix en castellà aragonès i murcià per influència del català:

garba

(Del cat. garba, y este del franco *garba; cf. a. al. ant. garba, neerl. medio garve).

1. f. Ar. y Mur. Gavilla de mieses.


* * * * *

Relacionat amb manipulus tenim manipular, manojo, manat, manoll o manyoc.
manipulation c.1730, "a method of digging ore," from Fr. manipulation, from manipule "handful" (a pharmacists' measure), from L. manipulus "handful, sheaf," from manus "hand" (see manual) + root of plere "to fill" (see plenary). Sense of "skillful handling of objects" is first recorded 1826; extended 1828 to "handling of persons" as well as objects. Manipulative is from 1836; manipulate is from 1831.
MANOLL m. 1. Manat; conjunt de coses que s'agafen amb una mà; cast. manojo. a) Conjunt de brins que el segador agafa amb la mà esquerra i talla amb un cop de falç. Etimologia: del llatí vulgar *manŭclu, var. de manŭpŭlu, mat. sign.

MANYOC m. 1. Manoll; aplec confús de coses que caben dins la mà (Gir., Empordà, Berga, Vic, Mall., Men.); cast. manojo, macolla. Etimologia: derivat del llatí *manĭa, var. de manŭa (de manus ‘mà’), amb la terminació -oc presa potser de floc [aquesta darrera idea, pensem que agafada pels pèls].

MANAT m. Feix de coses que es pot agafar i portar en una mà; cast. manojo. Especialment: a) Conjunt d'espigues o brins que agafa el segador amb la mà esquerra i que, tallats amb la falç o corbella, formen després part de la gavella (Ribagorça, Solsona, Sta. Col. de Q., Gandesa, Cast., Sueca). b) Conjunt d'espigues que agafa l'espigolera amb la mà dreta (Mall.). c) Aplec de deu troques de fil, en la filatura del cotó (Barc., Mall.). Etimologia: derivat de mà.

manojo

(Del lat. vulg. manucŭlus).

1. m. Haz pequeño de cosas que se puede coger con la mano. 2. m. Abundancia de cosas, conjunto. a manojos. 1. loc. adv. En abundancia.

* * * * *

Potser el que enganxo a continuació hauria de ser motiu d'un article diferent, però no hi ha fa res... Se'm va acudir que la paraula catalana grip (malaltia) podria tenir un origen proper a greifen, grip i paraules relacionades. Mireu:
grippe 1776, from Fr. grippe "influenza," originally "seizure," from gripper "to grasp, hook," of Frank. origin, from P.Gmc. *gripanan (see grip). Supposedly in reference to constriction of the throat felt by sufferers; the word spread through European languages after the influenza epidemic during the Rus. occupation of Prussia in the Seven Years' War (c.1760).
Una altra línia explicativa:

On admet gén., malgré la rareté de ses attest. à époque anc., que gripper remonte à l'a.b. frq. *gripan « empoigner, saisir »; cf. m. néerl. gripen « prendre, saisir », a.h.all. grifan; m.h.all. grifen, all. greifen « id. ». Cette hyp. s'appuie sur le fait que le mot gripper, attesté indirectement dans des dér. plus anc. (ca 1200, agripper; xiiie s. gripaille ds FEW t. 16, p. 78b), semble exister av. la fin du xve s., mais que son emploi est limité à l'orig. à la lang. spécialisée des escrocs et des voleurs et n'est devenu courant dans la lang. commune que beaucoup plus tard, ce qui explique la date tardive de son apparition dans la lang. littér. Au sens de « atteint de la grippe », grippé est dérivé de grippe « catarrhe » suff. -é*. D'apr. Bl.-W.2-5 gripper pourraît être dér. du subst. grippe*; de même que griffer* viendrait de griffe*

Vegeu també:




Una afegitó per a germanòfils que saben que got.= Gotisch, ahd.= Althochdeutsch, mhd.= Mittelhochdeutsch, etc. [Grimm Wb.]:

GREIFEN

1) gemeingerm. wort: got. greipan; ahd. grîfan, mhd. grîfen; alts. grîpan, mnd. gripen; afries. grîpa, ofries. grîpen, wfries. gryppjen; mnl. gripen, nnl. grijpen; ags. grípan, engl. gripe; anord. grípa, norw. schwed. gripa, dän. gribe. aus dem germ. entlehnt frz. gripper packen, griffe klaue, griffer mit klauen ergreifen, lomb. grippâ wegschnappen. aus einer idg. wurzel ghrib-, die wiederkehrt in lit. grëbiù, grë̃pti greifen, dazu das iterat. graibaũ, graibýti umhergreifen; lett. gribēt verlangen, wollen, griba wille.

Fonts: DCBV, Etymologisches Wörterbuch Kluge, diccionari de la RAE, Online Etymology Dictionary, Le Trésor de la Langue Française Informatisé, Dizionario Etimologico Italiano Online, Deutsches Wörterbuch von Jacob Grimm und Wilhelm Grimm.