diumenge, 14 de febrer de 2010

Combi race

La setmana passada, diumenge de la setmana passada per ser exactes, el Nahum va participar en la seva primera competició d'esquí. Pistes d'Arcalís. Combinada o, com diuen ells, combi / kombi race.

Sí, jo també sóc esclau d'això de les primeres vegades... La primera vegada que fas un petó, la primera vegada que vas a París, la primera vegada que fumes pell de plàtan... Estic d'acord que fóra igual de lícit parlar de la cinquantena vegada que mires Pulp Fiction o la dotzena que practiques aquella postura tan plaent (parlo de ioga, és clar). Però no, no ho fem. De fet, la nostra memòria selectiva fa que ens fixem força més en les primeres vegades. Em ve al cap la famosa citació de Groucho Marx: "Recordo el primer cop que vaig practicar el sexe. En guardo el rebut."

Com deia, diumenge passat era la primera vegada que el Nahum participava en una cursa d'esquí. Em feia gràcia anar-lo a veure, és clar. Però és que, a més, vista la il·lusió que li fa que l'acompanyem a tot arreu, vaig entendre que no anar-hi seria un error greu. Així doncs, vaig pujar a pistes, em vaig calçar les raquetes que m'havia comprat el vespre anterior i em vaig plantar a La Font amb ganes d'animar, veure i fotografiar les proeses del meu fill. El pobre va sortir tan decidit i en posició tan agressiva que al cap d'uns quants girs va sortir-se de traçat i es va desqualificar. Llàstima per ell... Sobretot per la importància que dóna a tot allò que fa. Havia entrenat fort i sembla que li agrada el tema. Val a dir que, de totes maneres, va acabar la cursa.

A continuació vam tenir peripècies vàries: el vaig anar a saludar i animar a l'arribada i després vaig tornar muntanya avall cap al meu punt de partida; ell va mal interpretar alguna cosa que jo devia dir i m'esperava i buscava com un desesperat, infructuosament, a la zona de cursa; finalment, va poder més la impaciència i se'n va anar de la pista de competició per buscar-me; no em va trobar, evidentment; es va perdre a pistes; els monitors pensaven que era amb mi; jo pensava que era amb els monitors; sort que aquest món és petit i un amic que el va trobar, desesperadot, el va orientar cap on jo esperava; en fi, que va haver-hi plors i mocs i una mica de drama catàrtic. Al final, tot bé, gràcies: retrobaments i lleugers retrets, felicitacions i petons, medalles i bon rotllo.