dissabte, 4 de febrer de 2012

Mort virtual

Un dia, fa temps, breument, vaig tenir una pàgina a la Viquipèdia. Perquè sóc escriptor, bàsicament. Un dia, però, algú va decidir que no era pertinent i que calia esborrar-la. I així ho van fer. Un grup de gent que no tenen cap idea real de la importància o no de la meva feina com a articulista, impulsor de blogs o editor de la revista Portella (entre altres) va eliminar-me. Un grup de gent que probablement no han llegit mai un article o entrada meva, que no han sostingut mai entre les mans un exemplar de Portella, van prendre la democràtica decisió mentre que molts altres companys escriptors amb itineraris semblants al meu sobrevivien a la crema. En fi... Un dia, fa temps, breument, jo vaig ser algú per a la meva filla de 13 anys. RIP. Sniff.

El meu epitafi virtual resa així:


Imatges de l'època de bonança:



12 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Em sembla que la meva seguirà les mateixes passes que la teva biografia virtual: és el preu que té tenir només un perfil a Internet, basat en feina a la xarxa.

Sort que aquest any surten 3 llibres meus més i potser encara serem a temps d'afegir "informació fidedigna" (sic.)

David Gálvez Casellas ha dit...

No fotis. No passis pena. Tot i que no sé quin és el criteri principal que fa que siguis o no "viquipediable", segur que tu els compleixes.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Més literatura que no has escrit tu. És allò de les barbes del veí. Avui m'he afeitat una mica la barba, per si de cas. :-)

Jesús M. Tibau ha dit...

per sort, "ser algú" no depén d'això

David Gálvez Casellas ha dit...

El text volia ser mitjanament irònic. Amb tot, el que hi deia és cert. Per la meva filla el més important no era si jo havia publicat X articles en Y revistes o participat en Z llibres. El fet important era que jo, el seu pare, apareixia a Viquèdia. Aparèixer (no els mèrits fets per sortir-hi) era allò que per ella comptava. Agafo l'adolescència de ma filla com un indicador d'allò que (més o menys) fem tots (societat de consum ràpid, etiquetes i clixés).

Salvador Macip ha dit...

Hi ha gent amb molt mala llet a la Wikipèdia. Com si les planes molestessin o ocupessin massa lloc. A un amic meu (anglès) li va passar el mateix. Trobo que qualsevol que ha fet una mica d'activitat pública (per exemple escriure) té drets de sobres per sortir a qualsevol enciclopèdia, però hi ha alguns restrenyits amb poder que es veu que no ho veuen igual...

Puigmalet ha dit...

¿Per què no preguntes per les raons del sumaríssim tribunal dels cinc executors? Pots obrir una discussió-autòpsia sobre el tema...

Teresa ha dit...

Pensa que com és una mort virtual sempre podràs ressuscitar*

*primera vegada que escric aquest verb

David Gálvez Casellas ha dit...

L'entrada no volia ser ni una queixa, pròpiament, ni un atac contra el tribunal que va decidir. Només volia doeixar constància d'un fet que trobo força insòlit. Potser si hagués tingut un sol llibre publicat en paper sent-ne jo l'únic autor, la cosa hagués anat d'una altra manera. No és greu. Només curiós.

Motxuel ha dit...

Bones David! M'ha costat trobar el blog més adient on respondre't al comentari que deixares al meu. El primer donar-te les gràcies per passar-hi i comentar, avui se'n troben pocs que comentin, gràcies ;).

En quant a l'obra escultòrica, no he acabat d'entendre què en vols fer d'ella. Però bé, tenim temps per parlar-ho ja que, com que és una feina de classe, fins el juny no la podré recuperar.

Encantat, i esper seguir en contacte,

salut!!

PD: sí que ho és curiós lo de la viquipèdia... ànim que per tot on m'he passejat amb la teva firma feia molt bona pinta!

Motxuel ha dit...

Hahaha, ostres David! Idò ja m'havia emocionat, hehe, però no passa res, estic molt content que t'agradi, també en tenc una de fang i ara tenim en marxa la de guix, a classe, ja me diràs què et semblen. Com et deia abans, un plaer i seguim en contacte. Moltes gràcies per tot, salut!

L'Arlequí ha dit...

Quins m....! aquests que et van eliminar virtualment. Ben segur que la teva filla aprendrà a valorar totes les tasques que fas, al capdavall això és l'important.

Salut des de la perifèria de BCN.