diumenge, 20 de maig de 2012

#90ambFerrater


David Figueres Felip ha creat un esdeveniment a Facebook per commemorar avui la data en què Gabriel Ferrater hagués fet 90 anys. Un esdeveniment per fer-lo present i homenatjar-lo a la xarxa.

Jo he triat de fer-ho amb un poema que parla per si sol. Es diu "Si puc".


Alguna cosa ha entrat 
dins algun vers que sé 
que podré escriure, i no 
sé quan, ni com, ni què 
s'avindrà a dir. Si puc 
te'l duré cap a tu. 
Que digui els teus cabells 
o l'escata de sol 
que et vibra en aquesta ungla. 
Però potser no sempre 
tindré del tot present 
el que ara veig en tu. 
He sentit el so fosc
d'una cosa que em cau 
dins algun pou. Quan suri, 
he de saber conèixer 
que ve d'aquest moment?


* * * * *

I ara que ja hem deixat parlar el poema... I ara que ja hem deixat parlar el poeta... Potser podrem aportar com anotació el comentari que compartíem un dia amb el també poeta Manel Gibert. El comentari que jo li feia respecte que tot i que alguns poetes rebutgen parlar de les seves experiències en el mateix moment o immediatement després que les viuen, guarden conscientment la llavor d'allò que reconeixen com un futur poema. Penso que pensen: aquest moment irrepetible, aquesta llum, aquest sentiment, etc. me'ls he de guardar ara (i fan l'exercici d'introspecció, de presa de notes mentals, de memorització de senyals) per refer-los en un futur.

En el cas de Gabriel Ferrater, sospito que per a ell la clau és el distanciament que creu que ha d'haver-hi entre el sentiment que genera la poesia i la seva reconstrucció en forma de poema: aconseguir que unes experiències viscudes en el passat pel poeta puguin ser recuperades després per ell mateix (ell, que ja és un altre a qui el temps ha transformat) per reconstruir artificialment una sèrie d'imatges i paraules que haurien de dur el lector a reviure aquelles mateixes sensacions originals. No es tracta de dir ben bé el que va passar: es tracta de reconstruir mitjançant un artifici per tal que es generin les sensacions inicialment viscudes, sense el risc de caure en el bathos o la carrincloneria fàcil de la immediatesa.