dissabte, 2 de juny de 2012

Andrés Luengo escriu sobre 'Portella' núm. 4

Reinvindicació del Poeta

DIJOUS, 31 DE MAIG DE 2012 02:00

·         El número 4 de 'Portella' rescata del purgatori Martí i Pol / El 2013 es commemora el 10è aniversari del traspàs de l'autor d'Andorra, postals i altres poemes' / La revista inclou una entrevista exclusiva al bibliòfil Enric Palmitjavila
A. L.
Joan Peruga, Manel Gibert i Iñaki Rubio, part de l'staff de Portella, en la presentació a la premsa del nou número Foto: TONY LARA


ESCALDES-ENGORDANY

Periodic

Hi va haver un temps que en aquest país –i en el de sota– Miquel Martí i Pol era el més semblant a una estrella del rock que hagi parit la literatura catalana del segle XX. Ho deia ahir Iñaki Rubio, promotor de la revista Portella, i té tota la raó: allà on anava, tot eren reverències i homenatges. L'autor d'Estimada Marta arrasava. Era el poeta nacional; el Poeta amb majúscula. Ho recordarà el lector, perquè la febre martiipoliana va arribar fins aquí –als Turons de l'Art escaldencs, allà cap al 2000– i a algú se li va ocórrer la peregrina idea de postular-lo per al premi Nobel de literatura. Però tot allò es va quedar en quasi res quan el Poeta va morir, el novembre del 2003. L'any que ve en farà un decenni, però sembla que hagin passat segles. Més enllà del reglamentari purgatori que poetes i escriptors en general han de gruar quan tenen la mala ocurrència d'anar-se'n a l'altre barri, sorprèn que el descens als llimbs de Martí i Pol fos tan veloç i tan transversal. Avui, gairebé l'únic lector confés que li queda és l'entrenador del Barça, Pep Guardiola –que no és poca cosa, és veritat– i més d'un, de dos i de deu lectors d'aquest racó de diari –si n'hi ha– es quedaran de pedra davant quan obri el número 4 de Portella, que es presenta aquest vespre al pub Califa d'Escaldes, i s'hi topi Andorra, postals i altres poemes, el recull inspirat per Antoni Morell i publicat el 1984 a l'editorial Serra Airosa.
Es pot discutir, i tant que sí, el lloc que Martí i Pol ocupa dins del panteó literari, i encara més si era ell precisament qui havia de saldar els deutes del premi Nobel amb la literatura en català. Però no l'impacte popular que un dia va tenir: possiblement, el de Roda de Ter va ser el poeta més llegit de les últimes generacions. Així que no pot ser més oportuna la reivindicació de Martí i Pol que Portella assaja en l'últim número, amb un extens (i també intens) dossier que a més de comptar amb l'aval i la complicitat de la vídua del poeta, Montserrat Sans –atenció a l'apartat gràfic, amb imatges de l'àlbum familiar rigorosament inèdites, i en tenen una aquí al costat– revisa l'estretíssima relació del poeta amb Andorra, els seus vincles afectius i ciutadans amb aquest racó de món, l'inevitable salt cap a la hiperurbanització actual, i el peculiar concepte d'andorranitat que va acabar destil·lant –a instàncies, repetim-ho de nou, de Morell– a Postals i altres poemes. El dossier reprodueix sis d'aquests poemes, amb parada i fonda a «Recordo Andorra amb cuixes de turistes» i «Si dic Andorra, dic/ tot el que me'n separa»–, s'obre amb una molt il·lustrativa introducció del crític Pere Ballart, i es completa amb articles d'Anna Zamora, Manel Gibert, Josep Enric Dallerès, Àlex Broch i Iñaki Rubio. Atenció especial a les il·lustracions que Mònica Armengol ha creat expressament per il·lustrar cadascun dels poemes de Martí i Pol.

Palmitjavila, bibliòfil major
Un luxe exquisit, en fi, al qual ja ens té perillosament acostumats Portella –recordi només el lector l'espectacular incursió cortazariana amb què ens va regalar al número anterior– i que no s'acaba aquí. Mirin el senyor d'aquí baix. O millor encara, mirin a darrere seu: Enric Palmitjavila és probablement el major bibliòfil del país. Retirin el probablement i el canviïn per un sens dubte. Diuen que ha perdut el compte dels volums que té. Milers, per descomptat: una biblioteca espectacular, oceànica, borgiana, de la qual molts en teníem com a molt referències i fins ara mateix vedada a la mirada del foraster. Doncs Portella ha aconseguit la gesta portentosa d'accedir al temple sagrat de Palmitjavila: per aquí, els 38 volums de la primera edició (1751-1772) de l'Encyclopédie de Diderot i companyia; una mica més enllà, la Bíblia llatina d'Anton Koberger, incunable del 1482 publicat per qui va ser un estret col·laborador de Gutenberg; i de postres, una Divina Comedia del 1491 il·luminada per Botticelli, el del Naixement de la Primavera. Per llepar-s'hi els dits. El problema és que alguns ja no en farem prou amb la sola referència i exigirem legítimament veure –no ja tocar, ep– aquests tresors. És de justícia.
La taula de continguts es completa amb les seccions habituals: Carpeta dedica unes sucoses pàgines al Bla, l'última dèria d'Eve Ariza, la més conceptual de les artistes nacionals. Com és també tradició, Portella cedeix la veu a noves veus: Carli Bastida i Alexandre Herea. Txema Díaz-Torrent entrevista Tortell Poltrona; els fotògrafs Ricard Lobo i Madeyoulook il·lustren un relat d'Yvan Lara, i Albert Villaró divaga molt pròpiament sobre les portelles de la seva vida. Dos poetes –Ester Fenoll i Josep Dalleres, no se'n perdin el look Pancho Villa– protagonitzen per acabar sengles retrats a càrrec de Miquel Mercé i Manel Gibert. Pel que fa a la imatge,hi col·laboren els il·lustradors Xavier Casals i Jordi Casamajor –habituals d'EL PERIÒDIC– així com els fotògrafs Àlex Tena i Tony Lara, fotoperiodista d'aquesta casa. A partir d'avui, a les llibreries. Perdre-s'ho és tonteria.