dissabte, 29 de desembre del 2012

Sleepless nights

Una altra mostra del geni d'un dels meus herois literaris de fa anys. Un dels millors escriptors que he llegit mai. Un dels més intel·ligents, irònics, profunds, lúdics, hàbils, preocupats i despreocupats alhora per la forma del fons. No sé qui és ni com es diu. Viu a como-rompe.blogspot.com.


Sleepless nights


Duerme, y que nadie te presione el pecho,

duerme entre vírgenes violadas,
duerme en el piso y sin almohadas,
duerme en el desamparo y sin un techo.

Duerme en el infortunio y en la duda,
duerme sin casa y sin laburo,
duerme con llanto y sin ayuda,
con desesperación y sin un duro.

Duerme en la soledad y en la miseria,
duerme en el frío y bajo lluvia,
duerme sin un abrazo, sin un beso,
sin consuelo, sin lástima, sin nada.

Duerme que si te toca algo de suerte
duermas quizás el sueño de la muerte.

dimecres, 26 de desembre del 2012

True Blood (opening credits song)

"Bad Things", de Jace Everett

And life goes on...

Avui ja no és Nadal. Ahir al vespre ja ens vam menjar les truites (espanyola i de trumfes) i els embotits (fuet, secallona, bull, llonganissa, etc.) disposats sobre la taula del menjador.

Ahir o abans-d'ahir vaig acabar "The Whispers of the Dead", que no us puc recomanar de cap manera.

Ja duc molt avançats els "Diarios" de Pessoa. També m'estan decebent. Extremament. Els acabaré, no fos cas que la cosa remunti les darreres trenta o quaranta pàgines.

Una altra cosa ben difererent és la darrera novel·la de la sèrie Wallander de Henning Mankell: "The Troubled Man". La vaig encetar ahir i ja en duc una mica més de 100 pàgines. Suficient per dir que està, com sempre passa amb Mankell, impecablement escrita. Imagino que el llibre suposarà un final digníssim a una magnífica sèrie (de nou novel·les i un recull de relats llargs) que m'ha alegrat molt la vida de lector els darrers anys. Us en mantindré puntualment al cas.

Fent un lligam entre això que us deia ara i el llibre de Pessoa, us deixo una anècdota dels seus diaris:
Uno de los pocos entretenimientos intelectuales que todavía le quedan a lo que queda de intelectual en la humanidad es la lectura de novelas policiales. Entre el número reducido y áureo de horas felices que la Vida me permite, algunas de las mejores del año son aquellas en las que la lectura de Conan Doyle o Arthur Morrison absorbe mi conciencia por completo. 
Un volumen de estos autores, un puro de a 45 el paquete, la idea de una taza de café, trinidad cuya unión es el conjugar de la felicidad para mí; mi felicidad se condensa en esto.

diumenge, 23 de desembre del 2012

Bones lectures!

Comença la part de les festes que més m'agrada...

Un cop fetes les maletes, perduts els estreps, viatjat en cotxe uns 1.400 quilòmetres, descansat una mica, etc.

Un cop fer tot això, dic, comença la part que més m'agrada: córrer i llegir. De córrer segur que ja us en parlaré ben aviat. De llegir, dir que tinc una pila de llibres per fer baixar que dóna gust (mai millor dit).

Dos volums inacabats que ara em menjaré de seguida:
  • "Hábleme de Funes", d'Humberto Costantini
  • "Whispers of the Dead", de Simon Beckett (un teòric llibre de lladres i serenos que m'està decebent força)

Uns pendents que prometen molt:
  • Dos Mankells: un de policies amb Wallander inclòs ("The Troubled Man") i un no-policíac ("Daniel") que espero que sigui tan bo com els altres dos no-policíacs seus que he llegit fins ara ("Italian Shoes" i "Depths")

  • Els "Diarios" de Fernando Pessoa
Bones festes!

D.