dilluns, 7 de juliol de 2014

Armada blana

Army Of SheepTorno a agafar impuls a partir d'un text del meu admirat poeta anònim. Prenc unes paraules seves, unes imatges, un joc, unes idees, les passo pels sis estómacs de l'escriptor i us en regurgito el resultat --una pasteta-- aquí baix...


Deia ell:


Van a acabar las cábalas, las ramas,
las alabardas más acanaladas;
van a cantar palabras mal cantadas,
a alabar a mamá, a papá, a las damas.

Van a apagar las ráfagas las llamas,
van a acatar las cartas magnas; nada
hará callar las armas ya calladas,
hará las pampas más acampanadas.

Manadas falsas labrarán garrafas,
alpacas castas, yararás, arañas,
hasta plantar acá jacarandás.

Mas jamás dañarás las blancas gafas,
jamás malgastarás asaz champaña,
jamás las malas almas salvarás.


Divergeixo jo:


"Poesia classe A" o "L'armada d'ara"


S'acabarà la càbala, la branca 
d'alabarda acanalada.
Bramaran la mala bava mal cantada, 
Castraran al papa amb la mà manca.

La ratxa apagarà la flama.
Acataran, tard, la carta magna. La mama
Parlarà amb la carcanada,
La carn ja arrabassada.

Ramat ja cansat d'arada:
La vaca, la sargantana, l'aranya, l'arna.
L'armada ara cardada s'alçarà.

La balada blana, la mansa bafarada,
A l'alba, atacarà la sarna.
La cabrada ara callada manarà.