diumenge, 24 de juliol de 2016

Plans de vida i Gómez de la Serna, abans que no em mori

(c) David Vela (vegeu més detalls al final de l'apunt)
Tenia previst seguir llegint l'Utopia de Thomas More, que tot just tinc poc més que encetada.
Tenia previst fer un escrit sobre les mencions explícites (i algunes implícites) de Kipling a l'obra, entrevistes, etc. de Borges i no he estat capaç encara ni de recollir-les totes (fer-ne el buidat més mecànic, diguéssim). No parlem de copiar-les, classificar-les i comentar-les!
Tenia previst seguir traduint. I, miri, sí, això encara ho vaig fent.
Tenia previst acabar l'Últim mono de Lluís Maria Todó, que fa massa dies que vaig engegar i començo a tenir un punt de mala consciència.
Tenia previst iniciar com a mínim una de les tres obres que m'he deixat per l'estiu, pensant que tindria tot el temps del món (per ordre previst d'intervenció): El día del Watusi, de Casavella; La mort i la primavera, Rodoreda; Emet o la revolta, Jovani (recomanat per Javier Calvo).
Tenia previst seguir amb el comentari de les obres completes d'Oliverio Girondo. Fins i tot havia engegat un segon apunt sobre el segon dels poemaris del volum que estava llegint, que ara potser quedarà per sempre més als llimbs dels esbossos de blogger (com si blogger ja no fos en si un magma d'esbossos).
Tenia previst sortir en bicicleta, llevar-me d'hora per fer-li el dinar a la meva filla gran que treballa i ahir va sortir de festa major, passar-me hores buscant un cotxe decent de segona mà el preu del qual no em deixi a la ruïna, escoltar tothora música molt bona,...
Tenia previst...
"La muerta viva" (quadre anònim que fou propietat de G. de la S.)
Tinc previst...
Però enmig de l'allau d'articles, acudits, il·lustracions, gifs, treballs, llibres, memes, fotos, textos de tota mena, quadres, vídeos, etc. que descobreixo gràcies a les amistats de Facebook, ahir vaig trobar el tresor dels quaranta lladres: un repositori creat arran d'un projecte anomenat Blue Mountain i subtitulat "Historic Avant-Garde Periodical for Digital Research":
The Blue Mountain Project is the common work of scholars, librarians, curators, and digital humanities researchers whose mission is to create a freely available digital repository of important, rare, and fragile texts that both chronicle and embody the emergence of cultural modernity in the West. 
Drawing on Princeton University’s exceptional collections and curatorial and academic expertise, the Blue Mountain Project is a digital thematic research collection of art, music and literary periodicals published between 1848, the year of the European Revolutions, and 1923 – a functional boundary for works presumed to be in the public domain.

No imagineu quina mina! Hi vaig fer alguna cerca, més o menys atzarosa: Döblin, Borges, Gómez de la Serna... I aquí em vaig quedar. Precisament, aquí:

"¡Cien sobres!"

Aquel muerto, que no esperaba eso, exclamaba en
el otro mundo, indignado, rabioso, elegiaco:
— ¡Y yo que había comprado cien sobres aquel
mismo día para poder escribir a mucha gente durante
mucho tiempo!...
Realmente el comprar cien sobres parece que da
una irresistible continuidad a la vida, que consigue
que la muerte tenga la obligación de no llegar hasta
que no se hayan agotado los cien sobres.
— ¡Con cien sobres! ¡Con cien enveloppes recién
comprados! — gritaba el muerto — . ¡Eso no se hace!
Realmente cien sobres parecen servir para toda la
vida, no acabarse nunca, prevenirlo todo, dar tre-
gua mucho tiempo, participar que se vive a mucha
gente...
¡Ahora no servirían ya ni para participar que había
muerto porque no tenían luto!...
— ¡Con cien sobres recién comprados ayer mis-
mo! — es lo único que dice ese muerto en el hoy
eterno de la muerte.

Com no havia d'animar-vos, companys (lectors, ¡editors!), a fer-hi un cop d'ull i deixar-vos sorprendre. Investigueu. Remeneu. Jugueu. No hi fa res si teniu molts plans o molts sobres comprats esperant ser usats: la mort no espera ningú!
Carpe diem, germans!


__________________________________

El dibuix de David Vela pertany al seu llibre il·lustrat Ninfas y calaveras, y otras elucubraciones de Ramón Gómez de la Serna editat per El Patito Editorial. Agraïm enormement que l'autor ens n'hagi permès la reproducció en aquest blog.


diumenge, 10 de juliol de 2016

Els "Veinte poemas..." d'Oliverio Girondo


Aclarim-ho: em refereixo aquí als Veinte poemas para ser leídos en el tranvía (1922).

Llegeixo per primer cop de manera sistemàtica l'obra completa d'Oliverio Girondo. Dit al revés, de fet rellegeixo molt del que ja havia anat veient de forma més erràtica al llarg dels anys.

Confirmo que el paio és extremament bo. Juga amb la llengua, amb el ritme, amb els (des)encasellaments, fa anar tot de figures retòriques excepcionals, té una imaginació desbordant, inclou l'anàlisi, el cor i la pulsió sexual a gairebé tot el que fa. És un gran fotògraf, que diria un amic meu.

Girondo m'agrada molt. Em motiva.

Tinc la sospita que sense Girondo no hagués pogut donar-se Cortázar.

Quan fa molts anys Toni Caus (a qui ara sé un poeta excepcional) em va demanar quina mena de literatura m'agradava i què voldria escriure, recordo haver-li mencionat Girondo (a mi als 90 m'havia impressionat i marcat molt, ho admeto, la pel·li "El lado oscuro del corazón"). Ell va somriure no sé si en un gest de reconeixement o més aviat irònic, pensant "quin innocent! quin fantasma, Déu meu!".

Al cap de tant de temps de saber que Girondo era una bèstia literària fora de mida, ara ho confirmo a cada pàgina. De la mida de Leopoldo Marechal, de Macedonio Fernández, de Ramon Gómez de la Serna, del Juan de Mairena d'Antonio Machado. De l'estil desfermat, imaginatiu i irònic del "nostre" Enric Virgili.


De moment, he liquidat "Veinte poemas para ser leídos en el tranvía" i m'ha tornat a semblar excepcional. Hi ha observacions i sintagmes d'una qualitat fora de mida. Hi ha el text que vaig manipular per arribar a (el que finalment vaig publicar a Paper de vidre com) "Les noies del clípol": "Exvoto". El meu, mai no ho he amagat, és una simple mutació-homenatge.

Sobre la pulsió sexual i les imatges molt sovint referents als pits femenins, us n'he fet un petit mostrari. El millor, però, és llegir el poemari sencer, per descomptat. [Un altre lligam que se m'acut... Tornem-hi amb Gómez de la Serna i aquell llibre no menys excepcional que aquest de Girondo: "Senos."]
  • un olor a sexo que desmaya [per descriure la sentor de salabror d'un poble de mar]
  • la camarera me trae, en una bandeja lunar, sus senos semi-desnudos... unos senos que me llevaría para calentarme los pies cuando me acueste [en una sala de varietats]
  • El sol ablanda el asfalto y las nalgas de las mujeres
  • Pasan unos senos bizcos buscando una sonrisa sobre las mesas.
  • El bandoneón canta con esperezos de gusano baboso, contradice el pelo rojo de la alfombra, imanta los pezones, los pubis y la punta de los zapatos. [atenció: el bandoneón imanta los pezones! atenció: imanta los pezones!]
  • Hembras con las ancas nerviosas, un poquitito de espuma en las axilas, y los ojos demasiado aceitados.
  • mujeres que han traído sus labios de Viena y de Berlín para saborear una carne de color aceituna
  • y si alguien las mira en las pupilas, aprietan las piernas, de miedo de que el sexo se les caiga en la vereda.
  • Al atardecer, todas ellas cuelgan sus pechos sin madurar del ramaje de hierro de los balcones
  • y sus pezones fosforescentes se enciendan y se apaguen como luciérnagas
  • El candombe les bate las ubres a las mujeres para que al pasar, el ministro les ordeñe una taza de chocolate.
  • Las mujeres tienen los poros abiertos como ventositas y una temperatura siete décimos más elevada que la normal.
  • mientras las chicas se sacan los senos de las batas para arrojárselos a las comparsas
  • Unas tetas que saltarán de un momento a otro de un escote, y lo arrollarán todo, como dos enormes bolas de billar [al casino de Biarritz]
  • Y mientras, frente al altar mayor, a las mujeres se les licua el sexo contemplando un crucifijo que sangra por sus sesenta y seis costillas [...]
I la pirotècnia de sintagmes i frases sorprenents, que no s'acaben!:
  • ¡El mar! con su baba y con su epilepsia.
  • En un quinto piso, alguien se crucifica al abrir de par en par una ventana. 
  • cuál serà la intención de los papeles que se arrastran en los patios vacíos.
  • Un enorme espejo se derrumba con las columnas y la gente que tenía dentro
  • Junto con el vigilante, entra la aurora vestida de violeta.
  • Se respira una brisa de tarjeta postal.
  • El silencio hace gárgaras en los umbrales.
  •  mientras la luna engorda, como en cualquier parte, su mofletudo visaje de portera.
  • Negras vestidas de papagayo, con sus crías en uno de los pliegues de la falda.
  • Pasan perros con caderas de bailarín.
  • ¡Faroles enfermos de ictericia!
  • Y de noche, la luna, al disgregarse en el canal, finge un enjambre de peces plateados alrededor de una carnaza.
  • Hombres anestesiados de sol, que no se sabe si se han muerto.
  • Al persignarse revive en una vieja un ancestral orangután. 

Potser és cert que no cal escriure res nou. Potser n'hi ha prou amb anar intercalant aquestes animalades i les d'altres escriptors de veritat als nostres textos, fent com si no sabéssim que els estem plagiant matemàticament.