Sort, 5 de novembre de 2011

Proves fefaents que el Txema Díaz-Torrent i un servidor vam ser a Sort el cap de setmana passat presentant la revista 'Portella' en el marc d'una sessió promocional de l'associació Llibre del Pirineu (LldP). Aquí teniu quatre fotos de l'acte dut a terme a la biblioteca municipal de Sort, que sense ser multitudinari (tot i que Déu n'hi do!), sí que fou molt amable. És més, al final de la xerrada només una de les assistents em va venir a "llegir la cartilla" (positivament, això sí). El Txema, ras i curt, va triomfar. El saldo, doncs, del tot positiu. En alguna de les fotos veureu que ens acompayà en Josep M. Obiols, escriptor i president de l'associació LldP.

Presentació imminent del número 3 de 'Portella'

Cliqueu damunt la imatge per engrandir-la i poder llegir-ne els detalls.

Cabestros, mansos i marrans?

 

Demà, peregrinatge a Sort. A veure si ens reconeixeu a mister Díaz-Torrent i a moi même (Gálvez Casellas). Sí, formem part de l'escabot. No el de la foto, no. Els dels membres de l'Associació Llibre del Pirineu. Els dos duem barba. Serem a la carpa a les 18:30. Call me Xisqueta. Beee! Baaa!

Premi Arts Andorra de disseny per 'Portella' (BonDia Andorra)

Declarats deserts els primers premis Arts Andorra de pintura i d’escultura

Els jurats de pintura i d’escultura del 17è Cartell Arts Andorra han declarat deserts els primers premis. Les dues categories dels guardons artístics convocats pel Cercle de les Arts i de les Lletres han obtingut dos accèssits, dotats per Crèdit Andorrà amb 1.500 euros cadascun. L’accèssit de pintura ha estat per al pintor Josep Plaja (Palafrugell, 1955), per un quadre –sense títol– que plasma un carrer de la localitat de Néjar. L’obra forma part d’una col·lecció sobre Almeria, província espanyola de la qual l’autor prepara una exposició. Plaja qualifica la seva obra de neorealista; treballa sempre a l’aire lliure i utilitza la tècnica de pintura a l’oli. Els motius de les seves pintures són la natura i les marines, i el seu traçat desdibuixat dóna importància a l’atmosfera i l’harmonia del paisatge. La categoria d’escultura es queda per segon any consecutiu sense primer premi. L’accèssit ha recaigut en Sofia Isus (Sant Joan Despí, 1977) per l’obra Gran petitesa en la immensitat. Es tracta d’una peça de bronze on una petita figura de dona, suspesa a l’aire, s’asseu sobre una estructura en forma de filferro i contempla la immensitat de l’univers. L’autora simbolitza alhora la petitesa de l’ésser humà i la seva gran magnitud. Els premis Arts Andorra també inclouen la categoria de disseny gràfic, dotada pel ministeri de Cultura. En la modalitat de publicitat, l’agència 9 Màrqueting ha obtingut guardons per la caixa publicitària SOM i un fullet d’Andbanc. També s’han atorgat premis per a les modalitats de llibres, cartells i publicació periòdica, que ha reconegut la feina d’A-Tracció-A (Joan Xandri) amb la revista cultural Portella. La categoria de fotografia ha rebut tres premis. La de cartell publicitari també s’ha declarat deserta, tot i que s’han atorgat dos accèssits. L’entrega de premis s’ha fet coincidir amb la inauguració de l’exposició de les obres participants en el certamen, i que estaran al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany fins al 19 de novembre. Els jurats de pintura (Mercè Saurís, Ruth Casabella i Faust Campamà) i d’escultura (Francesc Rodríguez, Elisenda Vives i Josep Maria Ubach) han decidit que totes les obres participants en les dues categories siguin exposades al CAEE. Entre els noms que podran trobar en la mostra hi ha el de Joan Canal, Eve Ariza, Alfons Valdés, Arnau Pérez Orobitg i Martín Blanco, el guanyador de l’edició passada en la modalitat de pintura.

Article d'Andrés Luengo sobre l'Associació Llibre del Pirineu

Recupero aquí sota un article sobre l'Associació Llibre del Pirineu que l'Andrés Luengo va publicar a' El Periòdic d’Andorra' el 18 abril del 2011 amb l'excusa que demà hi ha acte de l'Associació a la Fira de Tardor de Sort. El Txema Díaz-Torrent i jo mateix ens desplaçarem fins a la VII Mostra d'Ovella Xisqueta amb l'afany de presentar la revista 'Portella' i no sortir-ne gaire esquilats. A l'article, a banda de l'ínclit Díaz-Torrent, hi apareix el nostre novel·lista revelació: Iñaki Rubio. Long life i ens veiem demà a Sort!

 

 

 

Facin la prova: el pròxim dia que visitin Barcelona, Lleida o Girona, entrin en una llibreria i hi busquin Trencadís, l’última novel·la d’Iñaki Rubio (Editorial Andorra); o La foscor visible, l’estupenda traducció al català de les memòries de la depressió de Wiliam Styron, cortesia –ja saben– de Límits: o encara més, …És estrany! Tres contes numèrics, el recull amb què Albert Ginestà es va endur l’últim Sant Carles Borromeu. El més probable –posem-hi la mà al foc– és que fracassin, perquè la trista, penosa realitat, és que els autors locals –sempre que no publiquin, és clar, amb editorials barcelonines– són avui invisibles més enllà de les nostres fronteres. I també els nostres segells. El pitjor del cas és que no cal anar tan lluny per comprovar l’escàs ressò de la producció literària nacional Runer avall: l’empresa és massa sovint igual de frustrant en places aparentment germanes com ara Puigcerdà, Tremp, Sort, Oliana i fins i tot la Seu. I superar d’una vegada aquesta frontera física i també mental és precisament l’objectiu de l’Associació Llibre del Pirineu, concebuda a la tardor a l’escalf de la Festa del Llibre del Pirineu que té lloc el primer cap de setmana de setembre a Organyà, i presidida per Joan Obiols: «La idea era aglutinar els agents interessats en el món del llibre en una sola entitat –autors i editors, és clar, però també llibreters, bibliotecaris, impressors, quiosquers i, en fi, qualsevol lector interessat– per superar l’atomització i l’aïllament tradicionals i, sobretot, donar visibilitat al llibre amb denominació d’origen pirinenca», diu Txema Díaz-Torrent, el coordinador per a Andorra. També, hi afegeix, funcionar com a canal d’interlocució entre els socis, insisteix, «perquè un llibre publicat a Andorra es trobi a Tremp o a Solsona –i al revés– i també entre els socis i les administracions a l’hora de gestionar subvencions i millorar la distribució, des del convenciment que una veu col·lectiva sempre serà més convincent que una d’individual».

Mig any escàs després del part, l’entitat ja frega el centenar de socis distribuïts per la Cerdanya, Val d’Aran, la Ribargorça, els dos Pallars, l’Alt Urgell i Andorra. I a partir d’avui mateix ja es pot trobar a les llibreries d’aquests territoris el primer catàleg conjunt, que recull una trentena llarga d’obres publicades per segells com ara Editorial Andorra, Límits i Fundació JuliàReig –entre les andorranes– i Salòria, Garsineu, Cim i Pagès, entre les catalanes. El flamant catàleg arriba a temps per Sant Jordi i constitueix la primera aparició pública de Llibre del Pirineu. «Molt probablement, una iniciativa com aquesta hauria sigut inviable per a cadascun els socis individualment. Junts podem publicar aquest fulletó i distribuir-lo per totes les llibreries del territori», diu. N’hi seguiran d’altres, i ben aviat: llibreries i biblioteques seran dos dels objectius prioritaris de l’entitat: que reservin –com ja fan algunes, tot sigui dit– un espai de l’aparador al llibre pirinenc. Així mateix, els coordinadors territorials actuaran com a intermediaris per facilitar l’accés d’autors i editors d’altres zones. Posar ordre, afinar dades i donar visibilitats als autors locals a Viquipèdia serà un altres dels camps d’actuació immediata de l’associació. Crear, promoure i divulgar la marca Llibre del Pirineu, de provada eficàcia en d’altres àmbits. Des del respecte a la personalitat i individualitat de cada autor i de cada territori, però també des de la convicció que en un món cada vegada més globalitzat, els problemes del sector del llibre local només es resoldran amb iniciatives conjuntes i amb una sola veu. Per cert, la quota de soci, uns testimonials 20 euros anuals. El preu d’un llibre.