dissabte, 30 de juny del 2012
Recordant la feinada...
... que vam fer en homenatge a Brossa fa uns anys. Penjo un vídeo que he trobat per casualitat mentre buscava una altra cosa a la xarxa.
dissabte, 2 de juny del 2012
Andrés Luengo escriu sobre 'Portella' núm. 4
Reinvindicació del Poeta
Hi va haver un temps que en aquest país –i en el de sota– Miquel Martí i Pol era el més semblant a una estrella del rock que hagi parit la literatura catalana del segle XX. Ho deia ahir Iñaki Rubio, promotor de la revista Portella, i té tota la raó: allà on anava, tot eren reverències i homenatges. L'autor d'Estimada Marta arrasava. Era el poeta nacional; el Poeta amb majúscula. Ho recordarà el lector, perquè la febre martiipoliana va arribar fins aquí –als Turons de l'Art escaldencs, allà cap al 2000– i a algú se li va ocórrer la peregrina idea de postular-lo per al premi Nobel de literatura. Però tot allò es va quedar en quasi res quan el Poeta va morir, el novembre del 2003. L'any que ve en farà un decenni, però sembla que hagin passat segles. Més enllà del reglamentari purgatori que poetes i escriptors en general han de gruar quan tenen la mala ocurrència d'anar-se'n a l'altre barri, sorprèn que el descens als llimbs de Martí i Pol fos tan veloç i tan transversal. Avui, gairebé l'únic lector confés que li queda és l'entrenador del Barça, Pep Guardiola –que no és poca cosa, és veritat– i més d'un, de dos i de deu lectors d'aquest racó de diari –si n'hi ha– es quedaran de pedra davant quan obri el número 4 de Portella, que es presenta aquest vespre al pub Califa d'Escaldes, i s'hi topi Andorra, postals i altres poemes, el recull inspirat per Antoni Morell i publicat el 1984 a l'editorial Serra Airosa.
Es pot discutir, i tant que sí, el lloc que Martí i Pol ocupa dins del panteó literari, i encara més si era ell precisament qui havia de saldar els deutes del premi Nobel amb la literatura en català. Però no l'impacte popular que un dia va tenir: possiblement, el de Roda de Ter va ser el poeta més llegit de les últimes generacions. Així que no pot ser més oportuna la reivindicació de Martí i Pol que Portella assaja en l'últim número, amb un extens (i també intens) dossier que a més de comptar amb l'aval i la complicitat de la vídua del poeta, Montserrat Sans –atenció a l'apartat gràfic, amb imatges de l'àlbum familiar rigorosament inèdites, i en tenen una aquí al costat– revisa l'estretíssima relació del poeta amb Andorra, els seus vincles afectius i ciutadans amb aquest racó de món, l'inevitable salt cap a la hiperurbanització actual, i el peculiar concepte d'andorranitat que va acabar destil·lant –a instàncies, repetim-ho de nou, de Morell– a Postals i altres poemes. El dossier reprodueix sis d'aquests poemes, amb parada i fonda a «Recordo Andorra amb cuixes de turistes» i «Si dic Andorra, dic/ tot el que me'n separa»–, s'obre amb una molt il·lustrativa introducció del crític Pere Ballart, i es completa amb articles d'Anna Zamora, Manel Gibert, Josep Enric Dallerès, Àlex Broch i Iñaki Rubio. Atenció especial a les il·lustracions que Mònica Armengol ha creat expressament per il·lustrar cadascun dels poemes de Martí i Pol.
DIJOUS, 31 DE
MAIG DE 2012 02:00
·
El número 4 de 'Portella' rescata del purgatori Martí
i Pol / El 2013 es commemora el 10è aniversari del traspàs de l'autor
d'Andorra, postals i altres poemes' / La revista inclou una entrevista
exclusiva al bibliòfil Enric Palmitjavila
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY
 |
| Joan Peruga, Manel Gibert i Iñaki Rubio, part de l'staff de Portella, en la presentació a la premsa del nou número Foto: TONY LARA |
ESCALDES-ENGORDANY
Hi va haver un temps que en aquest país –i en el de sota– Miquel Martí i Pol era el més semblant a una estrella del rock que hagi parit la literatura catalana del segle XX. Ho deia ahir Iñaki Rubio, promotor de la revista Portella, i té tota la raó: allà on anava, tot eren reverències i homenatges. L'autor d'Estimada Marta arrasava. Era el poeta nacional; el Poeta amb majúscula. Ho recordarà el lector, perquè la febre martiipoliana va arribar fins aquí –als Turons de l'Art escaldencs, allà cap al 2000– i a algú se li va ocórrer la peregrina idea de postular-lo per al premi Nobel de literatura. Però tot allò es va quedar en quasi res quan el Poeta va morir, el novembre del 2003. L'any que ve en farà un decenni, però sembla que hagin passat segles. Més enllà del reglamentari purgatori que poetes i escriptors en general han de gruar quan tenen la mala ocurrència d'anar-se'n a l'altre barri, sorprèn que el descens als llimbs de Martí i Pol fos tan veloç i tan transversal. Avui, gairebé l'únic lector confés que li queda és l'entrenador del Barça, Pep Guardiola –que no és poca cosa, és veritat– i més d'un, de dos i de deu lectors d'aquest racó de diari –si n'hi ha– es quedaran de pedra davant quan obri el número 4 de Portella, que es presenta aquest vespre al pub Califa d'Escaldes, i s'hi topi Andorra, postals i altres poemes, el recull inspirat per Antoni Morell i publicat el 1984 a l'editorial Serra Airosa.
Es pot discutir, i tant que sí, el lloc que Martí i Pol ocupa dins del panteó literari, i encara més si era ell precisament qui havia de saldar els deutes del premi Nobel amb la literatura en català. Però no l'impacte popular que un dia va tenir: possiblement, el de Roda de Ter va ser el poeta més llegit de les últimes generacions. Així que no pot ser més oportuna la reivindicació de Martí i Pol que Portella assaja en l'últim número, amb un extens (i també intens) dossier que a més de comptar amb l'aval i la complicitat de la vídua del poeta, Montserrat Sans –atenció a l'apartat gràfic, amb imatges de l'àlbum familiar rigorosament inèdites, i en tenen una aquí al costat– revisa l'estretíssima relació del poeta amb Andorra, els seus vincles afectius i ciutadans amb aquest racó de món, l'inevitable salt cap a la hiperurbanització actual, i el peculiar concepte d'andorranitat que va acabar destil·lant –a instàncies, repetim-ho de nou, de Morell– a Postals i altres poemes. El dossier reprodueix sis d'aquests poemes, amb parada i fonda a «Recordo Andorra amb cuixes de turistes» i «Si dic Andorra, dic/ tot el que me'n separa»–, s'obre amb una molt il·lustrativa introducció del crític Pere Ballart, i es completa amb articles d'Anna Zamora, Manel Gibert, Josep Enric Dallerès, Àlex Broch i Iñaki Rubio. Atenció especial a les il·lustracions que Mònica Armengol ha creat expressament per il·lustrar cadascun dels poemes de Martí i Pol.
Palmitjavila, bibliòfil major
Un luxe exquisit, en fi, al qual ja ens té perillosament acostumats
Portella –recordi només el lector l'espectacular incursió cortazariana amb què
ens va regalar al número anterior– i que no s'acaba aquí. Mirin el senyor
d'aquí baix. O millor encara, mirin a darrere seu: Enric Palmitjavila és
probablement el major bibliòfil del país. Retirin el probablement i el canviïn
per un sens dubte. Diuen que ha perdut el compte dels volums que té. Milers,
per descomptat: una biblioteca espectacular, oceànica, borgiana, de la qual
molts en teníem com a molt referències i fins ara mateix vedada a la mirada del
foraster. Doncs Portella ha aconseguit la gesta portentosa d'accedir al temple
sagrat de Palmitjavila: per aquí, els 38 volums de la primera edició
(1751-1772) de l'Encyclopédie de Diderot i companyia; una mica més enllà, la
Bíblia llatina d'Anton Koberger, incunable del 1482 publicat per qui va ser un
estret col·laborador de Gutenberg; i de postres, una Divina Comedia del 1491
il·luminada per Botticelli, el del Naixement de la Primavera. Per llepar-s'hi els
dits. El problema és que alguns ja no en farem prou amb la sola referència i
exigirem legítimament veure –no ja tocar, ep– aquests tresors. És de justícia.
La taula de continguts es completa amb les seccions habituals: Carpeta
dedica unes sucoses pàgines al Bla, l'última dèria d'Eve Ariza, la més
conceptual de les artistes nacionals. Com és també tradició, Portella cedeix la
veu a noves veus: Carli Bastida i Alexandre Herea. Txema Díaz-Torrent
entrevista Tortell Poltrona; els fotògrafs Ricard Lobo i Madeyoulook il·lustren
un relat d'Yvan Lara, i Albert Villaró divaga molt pròpiament sobre les
portelles de la seva vida. Dos poetes –Ester Fenoll i Josep Dalleres, no se'n
perdin el look Pancho Villa– protagonitzen per acabar sengles retrats a càrrec
de Miquel Mercé i Manel Gibert. Pel que fa a la imatge,hi col·laboren els
il·lustradors Xavier Casals i Jordi Casamajor –habituals d'EL PERIÒDIC– així
com els fotògrafs Àlex Tena i Tony Lara, fotoperiodista d'aquesta casa. A
partir d'avui, a les llibreries. Perdre-s'ho és tonteria.
Esther Jover escriu sobre 'Portella' núm. 4
Ja estàvem acostumats --tot i que no deixen de ser una veritable raresa-- als excel·lents articles que l'Andrés Luengo ha dedicat a cadascun dels números de la revista 'Portella'. La novetat és que una altra periodista cultural d'Andorra, l'Esther Jover, ens ha fet l'honor de dedicar no ja una notícia o un breu, sinó un article de qualitat, amb tots els ets i uts, al nostre número 4.El nostre agraïment i benvinguda a la gran família portellana, Esther!
‘Portella’ vol “recuperar del silenci” el poemari andorrà de Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol (1929-2003) va mantenir una estreta relació amb Andorra. Visitava sovint el Principat i durant la seva malaltia hi va passar llargues temporades. El seu amor pel país era tant que, fins i tot, el considerava “la seva segona pàtria”. Els records, les vivències i les experiències viscudes al Principat –almenys fins al 1982– les va plasmar en el poemari Andorra, postals i altres poemes, llibre que va publicar l’editorial Serra Airosa el 1984. El poemari ha estat eclipsat per d’altres obres del poeta, com Estimada Marta, però el col·lectiu Portella el vol “recuperar del silenci”, tal com afirma en l’editorial del número quatre de la revista cultural homònima, que publica semestralment. El dossier central de la quarta revista Portella està dedicat al poemari en què el poeta “reivindica la seva andorranitat”, va comentar ahir Iñaki Rubio, membre del col·lectiu cultural. La publicació del quadern, a més, és un avançament, un modest homenatge, a la commemoració dels deu anys de la mort de Martí i Pol, que es compleixen l’any que ve.
Un dels altres membres del grup Portella, Joan Peruga, va insistir que el llibre és “extraordinari, deliciós” i que paga la pena recuperar-lo de la prestatgeria i gaudir-ne amb una relectura. Del poemari, Peruga en va destacar el pròleg, “senzill i profund”.
L’obra de qui un dia va ser considerat el “poeta nacional de Catalunya” ha estat acusada de fàcil. Però Manel Gibert, també membre de Portella, ho desmenteix. “He analitzat un poema i és molt complex, molt profund. Utilitza figures literàries de molta qualitat i escriu versos alexandrins perfectes!”, va destacar ahir entusiasmat. Però l’aproximació de Portella a Andorra, postals i altres poemes no pretén ser “acadèmica”. Per això ha triat sis poemes, cadascun dels quals és comentat i analitzat per un autor. A més, cada poema s’acompanya d’una il·lustració de Mònica Armengol, que ha fet la seva particular lectura dels versos. EL
TESTIMONI DE LA SEVA ESPOSA
El quadern es complementa amb la col·laboració de Montserrat Sans, vídua del poeta. Sans recorda que el llibre es va publicar l’any en què va morir la primera esposa de Martí i Pol, i va ser a partir d’aleshores quan ella va conviure amb el poeta i van visitar amb freqüència el país. Sans cita els amics Joan Rosanas i Toni Morell, les estades a l’hotel Delfos, les excursions per les valls, les grandalles que cobrien els prats... Sans confessa que “potser Andorra era l’únic lloc que l’hauria pogut fer marxar del seu poble, Roda de Ter”.
La presentació pública del nou exemplar de Portella és avui, a les 21.30, al pub Califa. Durant l’acte, sis col·laboradors de la revista llegiran sis composicions del poemari. Potser entre els versos que es recitaran se sentiran aquests mots del poeta: “Escric des del recer / que em faig amb les paraules, / el groc melangiós / dels arbres m’acompanya / i són clars els contorns / tan tendres de la tarda. / Si dic Andorra, dic / tot el que me’n separa”.
Incursió a la biblioteca d’Enric Palmitjavila i la firma d’Albert Villaró, altres atractius del nou exemplar
El número quatre de Portella inclou alguna sorpresa. Iñaki Rubio i el fotògraf Tony Lara s’han colat a casa del bibliòfil Enric Palmitjavila, on guarda milers de llibres, alguns d’excepcionals. El col·leccionista conserva “incunables, obres mestres”, va comentar Rubio, “fins i tot una edició de la Divina comèdia amb il·lustracions atribuïdes a Botticelli”.
El nou exemplar també compta amb la firma de l’escriptor Albert Villaró, que en el text Tres portelles, tres, parla de tres portelles en el seu món que l’obsessionen.
L’artista Eve Ariza col·labora en el número amb una presentació de la seva obra i, tot i ser “una artista conceptual”, diverses pàgines de la revista mostren alguns dels seus treballs més recents.
L’escriptora novella Carli Bastida publica el relat de ficció La selva negra.
Txema Díaz-Torrent, membre del col·lectiu Portella, ha entrevistat el pallasso Tortell Poltrona, que parla de la seva trajectòria i experiència i també de la seva relació amb el país.
L’escriptor Joan Peruga publica l’article la Memòria del tabac, en què recorre el Museu del Tabac, tant com a espai cultural com el que va suposar quan era una fàbrica.
El nou número, que ja es pot comprar a les llibreries, també conté un relat en romanès i en català sobre el final de Ceausescu del professor Alexandru Herea, una ressenya de Miquel Mercè sobre l’últim poemari d’Ester Fenoll i un retrat de Josep Dallerès realitzat per Manel Gibert.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)