ben entès, de temps en tinc exactament el mateix. El que mira d'abraçar l'expressió-clixé és que tinc "més temps lliure per dedicar, potencialment, a la lectura tot i que el dediqui a altres coses" (fer vida en família, corregir exàmens i badar al FB, bàsicament)... estic intentant tancar llibres encetats i abandonats per diversos motius: perquè vaig de bòlit en allò que per comoditat anomenem el dia a dia, per dificultats a reprendre'n el fil, per estar llegint al mateix temps altres llibres més absorbents, per simple desídia, etc.
Ho estic aconseguint?
No ben bé.
Us ho explico (els que ja he abandonat totalment, no cal ni mencionar-los): tinc engegats "L'endemà de tot" (Lluís Calvo), "Barcelona no existeix" (David Castillo) i "L'home manuscrit" (Manuel Baixauli).
Però tot és asseure'm a mirar d'avançar-ne algun i al cap de poc m'agafen ganes d'obrir-ne un altre totalment inexplorat: només traure-hi el cap a veure com és, quina flaireta fa ("Eufòria" de Xavier Bosch, "Les cròniques del déu coix" de Joan-Lluís Lluís o el que sigui).
Així, ara fa un parell de dies, enmig d'una recent represa de "L'endemà..." se'm va acudir encetar "Catalanes todos" de Javier Pérez Andújar. I per acabar-ho d'adobar, encara no acabat del tot aquest darrer, ahir m'entren ganes de fer una ullada al darrer Marsé ("Noticias felices en aviones de papel").Ara resulta que he acabat primer el Marsé i tinc més avançat el Pérez Andújar que el Calvo...
Conclusió provisional:
Llegeixo com visc: a embranzides, caòticament, de manera visceral, tal com raja.
Conclusió perifràstica:
Llegeixo com escric. Escric com visc. Visc com escolto música. Etc.
Tanco parèntesi.
