dijous, 18 de setembre de 2008

Poema de Anti Sant Valentin (sic)

Un dia le dije a un amigo: las xicas son repucnantes, ororosas, matan a los pobres pescadores en el rio, a las mosquas inofensivas a las povres sargantanas. A los cerdos con escopetas para acer jamon fuet salami enfin para comer muxo i para engordar i tener muxa grasa. Son las calbas feas repucnantes orrorosas del varrio, las mas del varrio, solo las xicas, los xicos no que son mui guapos.
Autor: Adripetit

[text, imatge i nom de l'autor presos sense cap mena de permís de la pàgina Chundarata.]

diumenge, 14 de setembre de 2008

Diari d'Andorra, versió birtual (sic)

Ja fa dies que vaig avisar la gent del Diari d'Andorra que els titulars de la versió virtual del seu periòdic anaven plens de faltes d'ortografia. Principalment, que hi havia com un joc d'ous amb l'assumpte de les majúscules i les minúscules:

Bon dia,

Volia advertir-vos que en els titulars de moltes notícies de la versió digital del Diari, fa dies que l'ús de les majúscules inicials de paraula és irregular. Molts noms propis apareixen amb minúscula inicial. El que sorprèn més és que això no passi sempre, sinó de manera arbitrària. Un exemple d'avui: "El Santa coloma perd contra el kaunas lituà".

Em van respondre el següent:
Bon dia,

Moltes gràcies
per el seu avis. És degut a un problema tècnic de la nova maquetació. Intentarem solucionar-ho.

Atentament,

X.X.
Això era a mitjan juliol. Jo ja feia dies que veia les cagades i eren moltes; per una o dues de puntuals no m'hagués pres la molèstia de notificar-los res. Doncs exactament dos mesos després la falta de rigor continua... Perquè ara ja s'ha vist que de problema tècnic res de res. Aquí hi ha un problema humà, probablement que qui ha d'introduir els titulars (potser cal picar-los?) no s'hi fixa gaire. Ara, a més dels problemes d'allò de les minúscules i les minúscules, proliferen paraules escrites sense accents o dièresis. Avui he vist aquesta nova modalitat d'error:
La resulució dels plans [titular d'un editorial].
En fi, si després d'esmerçar tants esforços en maquetació, nous col·laboradors, noves seccions, etc. (per cert, el nou Diari d'Andorra m'agrada MOLT i ha millorat sensiblement amb les incorporacions de nous articulistes i propostes com ara el Diari Obert)... Si després d'esmerçar tants esforços, deia, no paren atenció a coses tan òbvies com una edició acurada dels titulars de la versió virtual, sembla com si tiressin pedres contra el propi teulat. Estic convençut que el meu advertiment, no deu haver estat pas l'únic.

Per cert, sobre això de SOPT en lloc de STOP, algun espavilat ja va proposar llegir l'errata de la imatge de més amunt com les inicials de Speed Over The Pedestrians ('accelereu per damunt dels transeünts')... Una mica més de cura, doncs, que les errates poden dur-nos a més d'un accident fatal!

Colomer d'Ós de Civís





No en sé res. Ni datació. Ni cap detall referent a quan va deixar d'usar-se. Ni qui en pugui ser el propietari. Només que encara és d'empeus i calia fer-ne quatre fotos per si de cas.

Recordeu aquell colomer de Juverri que va ser enderrocat, casualment, en entrar a formar part d'una llista provisional d'edificis a protegir? La premsa va investigar perquè algú els va posar sobre avís, però tampoc no se'n va acabar de treure l'entrellat. A la final va prevaldre allò de (a) jo no sé que hagi pogut passar (els propietaris) i (b) com que a casa seva, cadascú té dret a fotre el que li rota, es va primar que l'edifici era en zona urbanizable (per damunt del seu valor patrimonial en termes culturals).

dimarts, 9 de setembre de 2008

Cassoletes inesperades

Ahir passejàvem la família i uns amics pel Parc del Segre, a la Seu d'Urgell. En passar vora la zona d'aigües braves em va semblar que veia una petita marca en un dels grans rocs laterals usats per fer d'obstacles laterals. De fet penso que aquests blocs petris creen les ones. Em va semblar veure alguna cosa però alhora vaig pensar "estàs sonat, veus ombres de coses pertot arreu". Amb tot, en atansar-nos més em va semblar veure alguna marca més. De més a prop ja gairebé no em quedaven dubtes. Vaig arriar-me talús avall fins el roc i... BINGO!

Aqué teniu les fotos. Jo vull pensar que són prou clares i no una fantasia meva. Sobre la datació, però, no m'atreviria a especular. El fet que el canal sigui artificial no desdiu la troballa. Segur que els rocs usats estan trets del Segre, que és a tocar. Es tracta de grans blocs granítics arrodonits per l'efecte de desgast de l'aigua i els materials que arrossega. Tot i que no em sembla el context més normal, per què no podia haver-hi cassoletes insculpides damunt d'un roc de la vora del Segre?



dilluns, 8 de setembre de 2008

Més lluites contra l'hidra del llenguatge

Tornàvem de la Seu avui al vespre (Diada de Meritxell) i el Nahum ens ha fet una de les seves preguntes clàssiques en les quals hi ha alguna paraula que no acaba de quadrar i que cal deduir per aproximació. [El Nahum és el nostre fill de 5 anys.]. La d'avui era "Com es deia aquell jugador de futbol a qui li van trencar la matrícula?". Estupefacció meva. La Nicole li ha dit "Em penso que no vols dir matrícula". "No, mama, però s'hi assembla." Sort que la costelleta avui estava viva i ha interpretat correctament: "Em sembla que vols dir el Ballack, oi? I em penso que la paraula era mandíbula." Oééé, oé, oé, oéééééééé! Collonuda la similitud matrícula / mandíbula [coincidència de les quatre vocals i cop de veu a la síl·laba adequada]. Collonuda també la Nicole per haver arribat a Ballack amb tan poques pistes i tan ràpidament.