SERIA UN DELS TESTIMONIS MÉS IMPORTANTS D'AQUESTA ÈPOCA A ANDORRA
Un gran poblat neolític a Juberri
Unes excavacions revelen el major camp de sitges que es coneix fins al moment a tot el Pirineu
Alba Doral
Sant Julià de Lòria
Una quinzena de sitges (magatzems de gra) descobertes a la parcel·la del camp del Colomer, a Juberri, podrien posar al descobert el major assentament humà del període neolític trobat fins ara a tota l’àrea pirinenca.Sant Julià de Lòria
Els arqueòlegs sempre són més que prudents a l’hora de manifestar la probable importància de les troballes, sobretot en un estadi tan inicial com les que acaben de veure la llum a prop de la feixa del Moro (a uns cinc minuts a peu), jaciment del neolític mitjà, és a dir, entre el 3400 i el 2500 abans de Crist.
No obstant això, les troballes, si es confirmen les sospites inicials dels experts, posarien al descobert l’existència d’un gran poblat dedicat a la ramaderia i l’agricultura, gens freqüent a l’època. I menys d’aquesta entitat i al Pirineu, segons va indicar el cap de l’àrea de Recerca Històrica del Govern, Olivier Codina. Si es confirmés, es tractaria d’una descoberta que tindria una importància crucial.
Els indicis que apunten en aquesta via són, entre d’altres, la gran quantitat de fragments de ceràmica sorgits, juntament amb dos recipients de grans mides, decorats a mà, amb cordons. “La riquesa del material ens va sorprendre –reconeix Codina– i creiem que és prou important.” Com a mínim, l’equipara en mida i rellevància amb jaciments de les zones de la plana, i el singularitza entre els que es troben a les àrees pirinenques.
El fet que el nou jaciment estigui tan a prop de la feixa del Moro fa suposar també als experts que ambdues localitzacions formarien part d’un mateix assentament humà, del qual fins ara només es coneixia una part petita, relacionada potser amb els usos funeraris del poblat adjacent. Però encara és massa d’hora per fer asseveracions en aquest sentit. Sí que és segur que els jaciments són coetanis, segons Codina.
Temps per valorar
Que el que finalment els arqueòlegs es trobin al subsòl sigui una troballa sense parangó al Pirineu o no depèn bàsicament de si continuen apareixent les restes que s’esperen o si s’han fet malbé i no n’hi ha més, va manifestar el responsable de Recerca Històrica: “Només quan continuem les excavacions i veiem el que hi ha podrem valorar si la importància és la que inicialment creiem que té o si haurem de desdir-nos.”
Que el terreny d’aquesta zona amaga quelcom de significatiu és una suposició que ve de lluny, i justament per això l’àrea està considerada espai de presumpció arqueològica.
I pel que fa al temps que necessitaran els experts per donar una opinió més ferma: “Si només hi ha aquestes sitges, i la cosa no va més enllà, possiblement ho sabrem en uns tres mesos. Si finalment trobem tot un poblat, com esperem, trigarem bastant més.” I les pistes van justament en aquesta direcció. Segons Codina, aquest tipus de magatzems solen presentar-se en alineaments. De moment, n’han vist un. Però s’oloren que n’hi ha més d’amagats sota terra, com sol ser habitual. “I auguren quelcom de més important”, confia.
Dues tombes medievals relacionades amb Sant Esteve
La descoberta (que ja havia aparegut dies enrere però que el Govern encara no havia fet pública) inclou, així mateix, dues tombes d’època medieval. En aquest cas s’estima que estan relacionades amb el lloc de culte proper de Sant Esteve de Juberri.
La importància, no obstant això, se centra en l’altra troballa, que sembla relacionada amb el material que va ser exhumat el 1984 a la feixa del Moro, un assentament humà datat del cinquè mil·lenni.
En aquest cas, i segons apareix recollit al Diccionari Enciclopèdic d’Andorra, elaborat per Àlvar Valls, en aquest jaciment s’havien trobat dues sepultures, amb els esquelets d’un home, una dona i un infant acompanyant aquesta darrera. Les restes humanes anaven acompanyades per un aixovar que inclou objectes com ara destrals de pedra polida, ganivets confeccionats amb sílex, penjolls i punxons d’os de cabirol, entre d’altres.
Al costat de les sepultures s’hi va trobar un hàbitat, també amb restes d’objectes d’ús quotidià, com ara estris de pedra polida, recipients de diversos tipus i pedres de molí.
De confirmar-se les sospites, aquest hàbitat formaria part d’un tot molt més extens.
Nota: la foto l'hem agafada de l'excel·lent pàgina Andorra antiga, que us recomanem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada