divendres, 15 d’abril de 2011

Juverri i l'exportació de destrals neolítiques

5 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Una persona formada com vós no hauríeu d'escriure 'Juberri', quan sabeu que el sentit comú diu que és 'Juverri'. I a més, la llei encara diu que preval el senti comú.

marc

David Gálvez Casellas ha dit...

Tens raó... Últimament em deixo endur amb facilitat. M'estic tornant molt deixat. Gràcies per recordar-me qui sóch i d'on vinch.

David Gálvez Casellas ha dit...

Rectificat!

Anònim ha dit...

Aquest Berri d'origen iberop basc, cal escriure'l amb B!

David Gálvez Casellas ha dit...

Gràcies per deixar un comentari. Intentaré justificar-me.

Aquest "-berri" de "Juverri" certament no està documentat com a ibero-basc de manera fefaent.

De fet, hi ha molt números que el "Iuverra" o "Ioverre" d'altres variants que es troben en documents antics puguin no provenir ni tan sols del "jou" ("iugum") amb el que el relacionava Corominas interpretant-lo com a "coll". Ell relaciona Juverri amb d'altres topònims que inclouen Jou, Jovell, etc.

Jo penso, com De Merliave, que:

"Los numerosos topónimos Jou, Joueou o Jau dan testimonio de las devociones a Júpiter existentes en los Pirineos centrales y orientales."

He triat d'escriure Juverri amb "v" perquè em fa l'efecte que la forma deriva (tant en la hipòtesi de Coromines com en la meva) d'una forma pròxima a "jou" amb "u". I, des del punt de vista filològic, sembla normal pensar que una "u" de final de paraula es pugui transformar en "v".

Em fa l'efecte que d'aquí a extrapolar que el "-verri" (que un dia fou "-verre" o "-verra") sigui ibero-basc del cert, hi ha un gran salt.