divendres, 22 de novembre de 2013

Yu Hua a Males Herbes

dissabte, 16 de novembre de 2013

Diari d'una col·laboració, 3

Transcric literalment del quadern de notes:

Pujant en bicicleta a la Rabassa d'hora aquest matí, l'arbreda m'ha fet pensar en dos haikus (emparellats?) de Bartra i Gibert, a qui segueixo rellegint.
El de Bartra m'agrada especialment. Mentre que el que dibuixa el poema és natura pura, té una clara lectura metafòrica en la que l'arbre és també el poeta.

Pesa, corbant-se,
tot el brancam de l'arbre
 ja sense dubtes.
[B]


* * * * *


El salze vinclat

a la sèquia es blega

a l'oratge dels vents.

[Gi]

NB. Potser "vinclat" i "es blega" sigui un pèl reiteratiu...
A la fi, en tota l'ascenció en bicicleta no he estat capaç d'anar més enllà d'un primer vers:

 A les espatlles
La continuació restava per ser rescatada del "gran pou de les paraules".
Alguns intents fiascats a posteriori:
A les espatlles,
la càrrega de l'hivern 
blegant els arbres.

* * * * *

A les espatlles, 
la neu acumulada 
blegant els arbres.

Variacions més encertades:

A les espatlles,
la neu acumulada. 
Els arbres vinclats.

o

A les espatlles,
la càrrega de l'hivern.
Els arbres blegats.

dimarts, 12 de novembre de 2013

Diari d'una col·laboració, 2

Transcric del quadern de notes:

Imagineu agafar un primer fragment d'un haiku de Bartra i un fragment final d'un haiku de Gibert i crear una part del centre "original" per donar peu a un híbrid que fos com un fill mestís (Bartra, Gálvez, Gibert).
Exemple:

Amb mà distreta [B]
ressuscito acaronant [Ga]
l'engruna tendra [Gi]

Vull dir, imagineu una cosa si fa no fa així però ben duta a terme.
[Idea: màquina de haikus.]

divendres, 8 de novembre de 2013

Diari d'una col·laboració, 1


Transcric unes notes d'un quadern que vaig encetar quan la Mònica Armengol, artista plàstica, em va proposar de col·laborar amb ella en un projecte encara en curs:


Després de rellegir els Haikus d'Arinsal i el Quadern d'Arans (Bartra i Gibert) per anar-li agafant la mètrica al haiku en català, he dedicat una peça a uns alumnes que feien exàmens finals [NB: juny 2013]. M'ha tocat fer vigilància en dos moments (català i informàtica) al llarg del matí. Fresquet per la pluja (a l'exterior) però força pesat i dens (a l'aula). En marxar, he escrit a la pissarra:
Aire matinal.
Finestres que badallen.
Examen finit.
Mentre escrivia, els he dit: "Haiku: poema tradicional japonès: 5-7-5 síl·labes. Bona sort!"
Evidentment, la cosa està feta mig en conya, com un divertimento, i es desentèn del cànon compositiu més estricte.