Fa quatre dies, com qui diu, li atorguen un premi molt important al Puigma, company del Diccitionari. Els seus amics ens en fem ressò des dels nostres blogs. Jo em sumo a la campanya de felicitacions amb un discret (més aviat pobre) post amb gairebé més imatges que paraules. No tenia cap pretensió literària, cap gràcia, cap tensió lírica. Es tractava d'un apunt simple (trobeu-lo aquí) redactat com una notícia. Escriptura de facto, com si diguéssim. Encaixada de mans simbòlica més dedicada al Puigma que no pas a la resta de lectors. No em sap greu dir-ho. Disculpeu-me els ofesos.
Doncs la sorpresa arriba dissabte passat (18 d'octubre 2008): som a casa del Marc i la Josefina al Pla de Sant Tirs, després d'arribar de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell i ben a punt de dinar. Sona el telèfon. És el Puigma que ens demana si ja hem vist l'Avui. No. No l'hem pogut fullejar, encara. Mireu el suplement Cultura, secció Paraula de blog, diu. El busquem. El trobem. El mirem. Oh, sorpresa! Oh, món de mones! Som famosos per vés a saber tu quin atzar. Els citadíssims 15 minuts de fama del Warhol s'han convertit en 30 segons. Arramasso les engrunes, feliç, per fer-ne un panellet!
PS: L'endogàmia continua. El Puigma fa (20 d'octubre del 2008) una nota de la publicació del fragment del meu post per part dels de l'Avui, post que jo llegeixo fa una estona i em duu a escriure aquest que teniu ara entre mans. O entre ulls.
11 comentaris:
enhorabona pel Suplement
Diuen que qui té padrins el bategen.
Jo sempre he volgut creure que aquí el refranyer rellisca i que quan fas una bona feina t'acaba arribant el reconeixement.
Ara bé. Si a sobre de fer bona feina, tens algú que et dóna un cop de mà, millor que millor!
A fruir d'aquests moments, David!!
Vinga, ho confesso...
El David Gálvez no existeix (humanament parlant). És un Max Headrom sintètic (model Andorrinexus 6) creat per la meva alteregòtica personalitat per tal de suplir deficiències en la meva autoestima.
Compleix a la perfecció la seva funció, però ara que sé que ha flirtejat amb el Marc, que sí que és humà (malgrat que no sigui de gamma alta), m'estic plantejant avisar l'Enric Deckard perquè faci la seva feina. EStàs avisat, Andorrinexus.
Molt bé Paeri's
Aquesta comparació amb les monarquies m'ha deixat una mica perplex.
Per ventura la clau de la supervivència d'alguns blogs és l'endogàmia i l'autobombo sumant-hi l'estupidesa dels seus lectors?
Ostres noi, no vull ni pensar-ho.
Gràcies Jesús! Gràcies Jordi!
Víctor! Parles de padrins... Digues, digues, saps alguna cosa que jo no sé? Perquè a mi em va semblar estranyíssim (per més Google i bona fe que hi posis) que algú de l'Avui arribés al 5 cèntims i decidís que el post aquell tan poca-cosa fos digne de ser publicat al Cultura de l'Avui. A menys que pensés que la informació sobre el Puigma havia de ser esvandida...
Salvador! La comparació és forçada. No li donis gaires tombs. No implicava que 'els meus' lectors fossin estúpids. Es nota que no vaig rumiar gaire el que escrivia. Em sol passar. Com a mínim sembla que els lectors d'aquest blog saben reaccionar si algú els insulta. Dius que has quedat perplex! He he! Molt bo! Veig que és un estat en el que et trobes sovint (i d'aquí el nom del teu blog, oi?). Si et plau, continua qüestionant el que escric i estant perplex, m'agrada molt!
Ah, el Puigma! De poc no m'oblido de tu... Aquest Max Headroom que escriu (per cert, força mal programat) no somia amb tocaments elèctrics. Envia el Rick Deckard al Pirineu que ja veurem si te'l tornem parlant el 'binary language of moisture vaporators' i català oriental.
"el post aquell tan poca-cosa":
Valga'm déu, quanta frivolitat...
Poques vegades, com aquell dia, t'havia llegit frases tan ben lligades, idees tan enginyoses i una erudició tan ben comunicada. No et menysvaloris, company: aquell apunt era, i és, fabulós, sublim i elevat.
(Comprovació de paraules FORA)
David, en cap moment m'he sentit insultat. Només m'ha cridat l'atenció aquesta comparació tan forçada com molt bé dius.
Ei, ei, ei. Jo vaig deixar un comentari fa pocs dies i no el veig enlloc.
Catxis! Ara no té gràcia (abans tampoc, però mira...)
Snif.
Prou censura!!!
I fora la comprovació de paraules!!!!!!
El retall de l'Avui va ser cosa del Gazo. va ser l'excusa per trucar a casa i veure què fèiem.
Coi de gelós.
Boicot al Davit si no treu la comprovació.
Sí, digueu-me com ho he de fer per treure la comprovació de paraules i m'hi poso...
Així que no ha arribat algun dels teus enginyosos comentaris?!? Fora conyes, jo no t'he censurat i no tinc res pendent gestió de comentaris. Ara ho torno a mirar!
Publica un comentari a l'entrada