[Nota de l'editor (antic professor de redacció del Gálvez i desesperat): si eliminem els parèntesis (innecessaris), la frase quedaria: "Veure la totalitat d'un diari no és moc de pav."]
L'altra vegada que van fer-me una trucada similar era el Joan Puig, a.k.a. "Gazo". Aquell cop la variant era: "Ja heu mirat l'Avui d'avui?" (que és una fórmula molt més vistosa que la del Marc d'ara fa una estona, pobre ànima!). En aquella ocasió em publicaven un fragment d'un text una mica llardoset que vaig escriure precisament arran d'un premi que li havien atorgat al Gazo.
Ara el Marc diu que es fan ressò d'aquell recull (La Catosfera literària 2008) del qual ja vaig parlar fa uns mesos. El periodista demostra estar un pèl démodé a l'hora d'etiquetar la notícia de novetat editorial. No serem gaire estrictes, però, que una mica de publicitat mai no ha fet mal ningú. Gràcies, senyor periodista, gràcies! I sisplau, ara no s'aturi.
Trobo molt interessant que, a banda dels tres andorrans seleccionats pel llibre, es parli d'altres blogaires que estan fent bona feina des d'Andorra, com l'altre (no menys estupend) amic Jordi Casamajor, el Delfí Roca, la Noemí Rodríguez...
El que més il·lusió em fa, però, no és la menció a la meva participació al llibre o a aquest blog en el que ara us trobeu (que de fet, senyor periodista, no és ben bé el blog on es va publicar el text inclòs a l'antologia, però tampoc no hi fa res; aquell altre es diu David Gálvez Casellas, com s'indica inequívocament al propi llibre, que no dubto ha llegit amb aprofitament). El que més m'ha agradat, deia, és que en la nota es faci menció al blog que tenim a mitges el Marc Cortès i un servidor (que es diu, em sap greu, Lo vistaire, no Lo visitaire..).
Igualment, m'ha encantat que citin el blog del Marc Cortès (ep, i de la Josefina Lladós: Reflexions en català) com a blog andorrà (sic). També m'ha semblat molt adient que els medis del país hagin nacionalitzat per la via directa un altre dels blogs "en què tinc l'immens plaer i orgull" (Joan Carles I dixit) de participar: el Diccitionari. Que no s'enfadin els tres companys catalans que van crear, fer créixer i donar prestigi al blog (Marc C., Gazo i l'ínclit Víctor Pàmies). Que no se sentin amenaçats en absolut. Que sàpiguen tan sols que ara el blog és andorrà i punt. Les coses (no només el futbol) són així!
En fi, el que dèiem més amunt: sempre són bones notícies quan parlen d'un (malament, bé, amb inexactitud, tant li fot!) i encara més bones quan parlen dels amics.
I per fi, la notícia:
Tres blocaires andorrans, a la 'Catosfera literària 08'
EL PERIÒDIC
ESCALDES-ENGORDANYTres autors locals --David Gálvez, Climent Miró i un(a) anònim(a) que firma com a elquemaietvaigdir-- figuren entre el centenar de blocaires ressenyats a La catosfera literària 08, publicat per Cossetània i que constitueix, com indica el subtítol, la primera antologia de blocs en català. Es tracta d'un directori dels ciberdietaris amb pretensions literàries escrits en català sorgit a partir de les Jornades de la Catosfera que van tenir lloc al gener a Granollers. El llibret es presenta amb pròleg del mallorquí Biel Mesquida, blocaire il·lustre (Plagueta de bord) que qualifica de "vici impune" l'afició als dietaris virtuals. El bloc de Miró porta el molt literari títol de Propense, i el de Gálvez, Cinc cèntims. Però la blocosfera literària andorrana n'inclou altres que no surten al llibre: Ningú no és perfecte, La Contenta, Reflexions en català, Lo visitaire, Dicctionari, Gravats rupestres i Kantugansu, entre d'altres, sense oblidar el bloc degà, Tamarrolàndia, i els seus imitadors, Andorralàndia.
Post Scriptum: Ara m'adono que potser el periodista de qui parlàvem és una periodista, vostès disculpin. Era tan sols una manera (barroera i masclista, és cert) de parlar. És que fa poc, al Diccitionari, ens han acusat de misògins i tenim la pell molt fina!
8 comentaris:
Ho havia llegit des del Reader i us ho volia enviar, com sovint faig, però aquests dies vaig tan de bòlit que quan he volgut para esment ja se m'havia esborrat i em feia mandra utilitzar el cercador.
M'ha fet gràcia l'actualitat de la notícia i que gairebé no n'encerten ni una amb els noms: visitaire i dicctionari. És que amb aquests nom ta estranys no anem en lloc, companys!!
Eps, si hem de treure rèdit de l'andorranitat del blog, parlem-ne. Com van els temes d'espònsors per aquest bonic país teu?
Hòstia, Pàmies! Ets ubicu? Estàs alhora enlloc i arreu?
A més, omniscient: t'has adonat que Diccitionari no estava ben escrit... A mi, amb les presses de la primera edició (ara m'ho repasso, que ja he tornat de recollir els nens a la parada de clípol) se m'ha escapat.
Salut, andorrà!
Al Pewriòdic no n'encerten ni una, és el tret distintiu de la casa.
Davit, si escrius 'el periodista' no necessàriament t'estàs referint a un home, en cap cas no exclous que pugui ser una dona.
Era conya, home. Ah i fot-me un cop d'ull al text, please, que em sembla que està ple de 'cabussons'.
Ets massa subtil.
No, sóc jo, que sóc massa rude i no ho pillo., hehe.
Víctor, si el bloc fos andorrà t'estalviaries impostos.
Visca el Davit!
Ínclit? Ubicu? Omniscent?
Uiii!, lo que m'ha dishoooooooooo!!!!
Trista apropiació del país dels Pirineus de la ingent tasca dels principatencs.
En l'afany de glorificar la tasca blocaire del Davit aviat diran que Víctor Pàmies és només el pseudònim que utilitza quan escriu des del Vallès, com si res.
Andorra TAMBÉ és un principat. Compro parcel·la. A més, qui escriu des del Vallès podria passar a esciure des de les Valls per poc que féssim un parell d'errates. Cada dia veig més a prop la invasió de Catalunya per part del petit país dels Pirineus. Alerta 'lo sometent'!!
Publica un comentari a l'entrada