Fet i fet, no sé ben bé què diré en aquesta sèrie de breus apunts que inicio avui. No tinc les idees gaire clares pel que fa a les experiències o reflexions que us proposaré des d'aquest racó. Voldria només que representessin l'anvers de la moneda que ja suposen els blogs i webs oficials i els espais llogats i no llogats a la premsa.
Pretenc fer un apunt diari sobre algun aspecte domèstic d'allò que em pot suposar ser candidat. Sense estridències ni dramatisme. Algun retall de conversa, impressió, sentiment.
Avui, per exemple, cal que parli breument del cap de setmana.
Dissabte al matí tots els candidats de l'Alternativa, tant territorials com a la llista nacional, ens vàrem trobar per escoltar, aprendre, parlar, fer observacions, criticar, preguntar, respondre. Res de l'altre món, segons com es miri. Personalment, vaig quedar gratament impressionat per tres o quatre detallets.
NB: Penseu que jo vinc "de fora" de l'organització, que no en sabia res fins ara fa poc de com funcionen els partits polítics. Arribo com a independent a l'òrbita del PS i em trobo amb una organització sòlida i solvent que ja ha fet molt bé una gran part dels deures.
En primer lloc, vull felicitar un cop més el Pere López tant pel fons com per la forma de la seva explicació sobre la proposta tributària de l'Alternativa. És sabut que això del fons i la forma són convencions per entendre'ns: el fons és la forma. El Pere López va exposar idees molt sensates, penso que realitzables, amb suport d'estudis i coneixements tècnics, basades a més en un ideari convincent. I les va exposar amb una claredat cristal·lina. És un gran comunicador. Tant que fins i tot jo --un llec absolut en la matèria-- vaig ser capaç de creure que ho entenia pràcticament tot.
Dos. La resta dels qui van parlar també ho van fer bé. Tots ells. Però a banda dels qui van realitzar una exposició, em va agradar i em va tranquil·litzar molt el nivell de les observacions i les preguntes --crítiques i no tant-- que es van anar proposant des de la platea. Parlaven els meus companys de viatge i no sentia vergonya sinó admiració i tranquil·litat.
Tres. Pauses adequades, reflexions imprescindibles, dubtes comprensibles, convenciments petris, canvis d'agenda necessaris (per tal d'acabar un altre dia el que no es podia acabar dissabte). Tot em va semblar d'una serenor i una normalitat que espero que sigui la tònica en endavant.
El matí de dissabte complet --9 a 13 hores-- ben ocupat en una trobada que ens va apropar a candidats de diferents parròquies, a convençuts del PS i convençuts independents (convençuts de l'Alternativa, en fi), a gent de diferents parròquies, a homes i dones de diferents procedències i tonalitats.
To be continued.
Pretenc fer un apunt diari sobre algun aspecte domèstic d'allò que em pot suposar ser candidat. Sense estridències ni dramatisme. Algun retall de conversa, impressió, sentiment.
Avui, per exemple, cal que parli breument del cap de setmana.
Dissabte al matí tots els candidats de l'Alternativa, tant territorials com a la llista nacional, ens vàrem trobar per escoltar, aprendre, parlar, fer observacions, criticar, preguntar, respondre. Res de l'altre món, segons com es miri. Personalment, vaig quedar gratament impressionat per tres o quatre detallets.
NB: Penseu que jo vinc "de fora" de l'organització, que no en sabia res fins ara fa poc de com funcionen els partits polítics. Arribo com a independent a l'òrbita del PS i em trobo amb una organització sòlida i solvent que ja ha fet molt bé una gran part dels deures.
En primer lloc, vull felicitar un cop més el Pere López tant pel fons com per la forma de la seva explicació sobre la proposta tributària de l'Alternativa. És sabut que això del fons i la forma són convencions per entendre'ns: el fons és la forma. El Pere López va exposar idees molt sensates, penso que realitzables, amb suport d'estudis i coneixements tècnics, basades a més en un ideari convincent. I les va exposar amb una claredat cristal·lina. És un gran comunicador. Tant que fins i tot jo --un llec absolut en la matèria-- vaig ser capaç de creure que ho entenia pràcticament tot.
Dos. La resta dels qui van parlar també ho van fer bé. Tots ells. Però a banda dels qui van realitzar una exposició, em va agradar i em va tranquil·litzar molt el nivell de les observacions i les preguntes --crítiques i no tant-- que es van anar proposant des de la platea. Parlaven els meus companys de viatge i no sentia vergonya sinó admiració i tranquil·litat.
Tres. Pauses adequades, reflexions imprescindibles, dubtes comprensibles, convenciments petris, canvis d'agenda necessaris (per tal d'acabar un altre dia el que no es podia acabar dissabte). Tot em va semblar d'una serenor i una normalitat que espero que sigui la tònica en endavant.
El matí de dissabte complet --9 a 13 hores-- ben ocupat en una trobada que ens va apropar a candidats de diferents parròquies, a convençuts del PS i convençuts independents (convençuts de l'Alternativa, en fi), a gent de diferents parròquies, a homes i dones de diferents procedències i tonalitats.
To be continued.
4 comentaris:
Ostres David, veig que també t'estàs endinsant en els viaranys de la política.
Et desitjo sort colega.
m'agrada que hi hagi un candidat, independentment de la seva adscipció política, que ens aporti les seves reflexions més enllà de la pura i dura propaganda política. Estaria molt bé que aquesta iniciativa, o la del David Rios al feisbuc, fes de taca d'oli i que des de qualsevol costat del riu la ciutadania puguin saber què pensen els candidats. I repeteixo, per si no ha quedat clar, siguin del color que siguin: socialdemòcrates, liberalreformistes, ecosocialistes, 'andorrapelcanviistes' i sumsumcorda.
Gràcies, Salvador. M'estic endinsant en uns viaranys que sempre havia "vorejat". De fet, quan l'altre dia discutia amb un company que jo mai havia fet política, ell em deia que no era cert, que en molts moments dels meus escrits em posicionava... Em deia que parlar del jardí aquell de Juverri o de la mútua dels treballadors de l'administració general o de política lingüística era exactament FER POLÍTICA.
Gràcies per llegir i comentar, Albert. No és que exclogui la possibilitat de "fer política", implícita o explícita des d'aquest blog. No me'n sabré ni voldré estar... No perdem de vista que sóc candidat a unes eleccions. Ara bé, tens raó quan dius que miraré d'aportar "més enllà de la pura i dura propaganda política". D'aquí que en aquest cas --ja tindré ocasió d'aportar en altres llocs i d'altres maneres-- hagi triat escriure des d'un blog personal que a més es diu "cinc cèntims".
Publica un comentari a l'entrada