Lo vistaire a RAC-1

Recordeu aquell blog que va crear el Marc Cortès i en el què col·laboro? Recordeu Lo vistaire? Recordeu l'altre vistaire, l'insigne Marià Cerqueda? Sí? Bé, donques, resulta que divendres em truca el Marc a primera hora del matí per dir-me que li havia semblat entendre que el Ramon Solsona parlaria de la paraula cascavellico a la secció 'La paraula del dia' del programa 'El món a RAC-1'. Va afegir que no havia entés del cert del cert si la paraula era cascavellico, però que si l'era, segur que en Solsona mencionaria 'Lo vistaire'. Dit i fet!

Aquí sota reprodueixo (afusello) l'apunt que el Marc va publicar sobre el nostre sigilós però inevitable assalt als mass media (Lo vistaire, a ‘La paraula del dia’ d’‘El món a RAC-1’):

Avui potser és el dia que estic més satisfet com a blocaire, i no pas per aquest bloc sinó per un altre que vaig parir ara fa un any i que comparteixo amb el David i el Marià, als quals vaig fitxar amb la carta de llibertat.

Lo vistaire és un bloc sobre el parlar de l’Alt Urgell i Andorra que vaig crear perquè em semblava que a la Xarxa hi havia poca informació sobre aquest àmbit lingüístic i perquè m’estimo molt aquesta llengua nostra tan castigada pels uns i els altres.

Doncs avui, a la secció La paraula del dia del programa El món a RAC-1, el Ramon Solsona ha parlat del nostre bloc —“que ja he visitat alguna vegada”, ha dit—, arran de la paraula del dia: cascavellito. Ho podeu sentir aquí gràcies a la gentilesa del Gran Demiürg Víctor Pàmies.

Per buscar informació sobre aquest mot a Internet, el Solsona va fer com tothom i va trobar sis ocurrències de cascavellito al Google. D’aquestes sis, dos eren de cal Vistaire, on hi ha la informació més xula sobre el mot (modèstia a part).

Avui dia, gràcies a Internet, tens accés a més documents interessants [ha dit Solsona aquest matí]. Faig sempre la mateixa apreciació: alerta, perquè Internet és ple d’inexactituds lingüístiques. En general no hi ha rigor, però si un té prou criteri, pot trobar coses interessants, eh? Aleshores hi ha una pàgina que ja he visitat alguna vegada que es diu Lo vistaire. Sabeu què era... és el que diu el subtítol del bloc... Sabeu què ‘era’ un vistaire? Aquest bloc vol ser un recull de trets del català que es perd a Andorra i l’Alt Urgell. Totes les aportacions seran molt benvingudes [...] I a Lo vistaire es parla dels cascavellicos. Es fa tot un repàs dels treballs tant de l’Alcover-Moll com del Xavier Rull [...].

Quina gràcia, tu.

A Lo vistaire hi ha un apunt sobre cascavellico, amb les variants cascavellic i cascavellito, que inclou més informació que un repàs de treballs. És la gràcia d'aquest bloc: els exemples literaris dels mots, més o menys com fan els cracs de Rodamots.

És per això que estic satisfet. Fer un bloc com aquest necessita entusiasme, feina i a vegades empentes com aquesta, perquè el temps va molt car i no podem dedicar-hi l’estona que voldríem. Però comprovar que la feina feta té utilitat i omple buits compensa i anima. I tant!

Us deixo l’apunt de cascavellico de cal Vistaire.

cascavellico

Exemple 1:

"El dia de Reis

Per esmorzar: unes sopes de llet amb una mica de sucre per als nens.

Per dinar: una sopa bona i el bullit de caldo, el gall a la cocota o carn de corder a la brasa i, per postres, es menjaven uns molls amb una mica de pa i coca. La canalla solia tastar una mica de torró o neules si els n'havien portat els reis, o la fruita que tinguessin. Per beure, hi havia una mica de vi més bo que els altres dies i una mica d'aiguardent per a les postres; si en tenien, uns cascavellicos mig assecats.

Per sopar: es feien unes sopes escaldades i un ou per beure."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 144.

Exemple 2: "Per la Setmana Santa lo dia de Dijous Sant ere una festa pel menjar, es feve un repàs especial amb bacallà, ous esternats, ous durs, una truitada molt fina amb julivert si en tenívom, i cascavellicos o prinyons secs. Tot posat a la cocota amb aquell suquet a fer xup xup una bona estona, al foc a terra, Que bo que ere! Tot lo que es podive menjar aquets dies ere congre, arengades i bacallà. Tot això ho comprave lo Miquel quan anave a fira a Organyà."

Font: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà.

Nota 1: La segona edició del diccionari normatiu (DIEC2) ha incorporat la paraula cascavellicm. Pruna petita i rodona de color purpuri) com a variant dialectal no exclusiva d'Andorra. En canvi, cascavellico forma part de la dotzena d’entrades proposades el 2003 pel Servei de Política Lingüística d'Andorra perquè s'incloguessin al DIEC2 i que no s'hi han afegit. Les altres són aixarnola, borda (restaurant), buner, càbio, clípol, desempanar, desencusa, guit, llot, paniquesa i trasteria. Aquests mots, com també d'altres proposats per estudiosos del país, han quedat pendents d’estudi per part de la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans, i en tot cas seran inclosos en una edició posterior del DIEC. L'entrada proposada era: cascavellico m Fruit del cascavelliquer, vermellós, semblant a la pruna però més petit. Al costat de cascavellico, també es va proposar l'entrada: cascavelliquer m Planta que produeix fruits semblants a les prunes, anomenats cascavellicos; l'IEC sí que ha acceptat cascavelliquer: m. Prunera d’una varietat que produeix els cascavellics.

Nota 2: Xavier Rull, al treball Presència del llenguatge jurídic i administratiu andorrà en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, diu que tant "el substantiu cascavellic ‘fruit vermellós, semblant a la pruna’ (la forma usual de la llengua parlada és cascavellico) [com] el substantiu cascavelliquer ‘planta que produeix cascavellics’ [...] també són usuals a l’Alt Urgell, la comarca veïna del Principat d’Andorra. A banda, el DCVB indica que es diu a molts altres indrets, com Puigcerdà, Vic, Lleida, la Conca de Barberà, Valls, Reus, Tarragona (en aquesta ciutat, amb la forma cascavellito i cascavelliter), etc. El DCVB entra cascavellet, que és la forma amb què designen aquesta fruita a l’Empordà (segons Griera)".

Definicions: Fruit de la prunera borda ["Vocabulari rural", dins Calvinyà, ara fa temps]. / Espècie de pruna petiteta i molt pedunculada, que està amb les altres al voltant d'un eix, de manera que semblen cascavellets (pir-or., or.); cast. cascabelillo, ciruela de dama. [DCVB]. / Cascavellet, fruit vermellós semblant a la pruna ["Lèxic", dins Per temps vell, al Pirineu, de Rodalia Pantebre].

Variants: cascavellic (El parlar d'Andorra], cascavellito [DCVB].

Etimologia: Del castellà cascabelito, ‘cascavellet’ [DCVB].

Nota 3: Curiosament, a El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre, hi ha l'entrada de cascavellic, no pas la de cascavellico: "cascavellic m. Cascavellico, cascavellet: fruit vermellós, semblant però més petit que la pruna (segons Riera). És més gros que el prinyó i de color vermell, tirant a morat com més madur és. Els cascavellics espoden assecar i ablanir-los si convé, com les prunes negres." També hi ha l'entrada de cascavelliquer: m. Cascaviller: mena d'arbre, semblant al pruner, que fa els cascavellicos (Segons Riera)".