Fer l'agost?

Pels camps propers a Steinbach ja estan fent l'agost. Passen les segadores mecàniques de blat i deixen unes fileres d'espigues mortes a terra. Bé, deixen la palla, perquè imagino que el gra ja el deuen prou haver recollit. Seguidament arriben amb una altra màquina i fan garbes. No sé ben bé si se'n pot dir garbes, perquè es tracta de fet d'unes grans rodes o rodets de palla enrotllats sobre si mateixos. Segur que sabeu de què parlo. Són els mateixos a tot Europa. Coses de la globalització.

El cas és que aquí fan l'agost i jo ho vaig seguint tot fil per randa perquè corro per aquí i veig les anades i tornades de tothom. Els qui passegen, els qui corren, els qui treballen el camp, els qui van a cavall... Aquest cop he vingut en avió i no he dut la bicicleta, així que surto a córrer més que no pas una altra cosa. És cert que hi ha una bicicleta a casa dels sogres, però la reservo principalment per a passejar amb la canalla perquè no em serveix per anar a endinsar-me als boscos ni per a enfilar-me turons amunt; no puc pujar al Grosse Feldberg, per exemple, com solia fer altres estius. No hi fa res! Córrer tampoc no em farà cap mal.

Vaig arribar dissabte. Al vespre vam agafar la bicicleta per anar a sopar al Sonnenhof, un llogarret plantat al mig dels camps. És una granja que han reciclat i ara és també estable de cavalls de munta i restaurant. Era el dia del meu aniversari.

Diumenge vam descansar.

Dilluns vam fer una große Runde en bicicleta amb els nens. El Nahum amb la seva flamant bicicleta de marxes, regal de la tieta Steffi, i jo amb la del meu sogre, carregant --com dissabte-- l'Aitana al portatrastes, assegudeta damunt d'un coixí. Després vaig sortir a fer la primera trotadeta de les vacances. Males sensacions, molt males sensacions! Mal d'esquena, molèsties al famós genoll dret que sempre semblo tenir sobrecarregat, feixuguesa de cames, etc. Feia molt de temps que no ho passava tan malament en un rodatge. És veritat que feia calor i que havia sortit una estoneta amb la bici, però només a passejar! Potser és que tantes claretes amunt i avall i tants dinars al bar Fenoy i alguna copeta esporàdica i el sopar aquell amb els amics... Potser el cúmul de petites llicències --que m'he anat permetent amb l'excusa que aquest juliol no només no feia vacances sinó que havia de treballar jornades maratonianes-- han acabat per passar-me factura. Dec estar més gros de l'habitual? Només vaig rodar mitja horeta, però quin patiment, amics meus!

Dimarts vam tornar a fer una volta pel camp amb la canalla. Altre cop große Runde. Mateixos actors: Nahum pedalant, Aitana assegudeta com una reina mora, el menda pedalant també. Tot molt tranquil.

Ahir al matí vaig tornar a sortir a córrer. Aquest cop tot va anar una miqueta més suau. Große Runde. Tot va anar més rodat. Després a la piscina amb els nens, la Nicole i la Steffi.

Avui, altre cop piscina. Tot molt bé. Ara espero que baixi una mica més el sol per tornar a calçar-me les Asics i comprovar si allò del primer dia eren només males sensacions o simple i rasa baixa forma. Tinc el crono ben apuntadet en alguna neurona. A veure si d'aquí a una estona, quan torni a fer el mateix recorregut de dilluns, milloro un pèl el temps.

Imatge: una garba de les antigues. Font: Wikipedia, entrada Garbe (alemany).