Garba

Relacionat amb l'apunt d'ahir, us enganxo l'entrada garba del Diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll. Clarament, amb el pas del temps perdem paraules o les fem servir menys (es tornen obsolescents) perquè les accions o els objectes que descriuen ja no formen part del bagatge comú de la majoria de la població parlant. Evidentment, garba és una paraula encara vigent, però compareu el que en sabem amb el que ens expliquen a continuació (entendre bé l'entrada voldria dir, a més, saber què és una gavella, un manoll, etc.):

GARBA f.

1. Feix d'espigues tallades i lligades, que generalment es compon d'algunes gavelles (or., occ., val., bal.); cast. haz.

Exs.: De palea I fex, et IIII garbes de ciuada, doc. a. 1168 (RLR, iii, 289). Com és açò garba ligada que passe axí?, Somni J. Joan 1384. Enfonsat fins a mig cos dintre les garbes xardoroses, Ruyra Parada 75.

Garba vigatana: la que consta de dues gavelles posades en la mateixa direcció (Urgell, Segarra, Camp de Tarr.).

Garba grossa: la que es compon de moltes gavelles, les quals estan col·locades alternadament en sentits contraris (Segarra, Camp de Tarr.).

Garba de vena: garba d'ordi o de civada ja plena o granada, però no seca, que es dóna al bestiar (Manacor).

Ex.: «Es cavall de can Blau té | carn fusa damunt s'esquena; | dona-li garba de vena, | i en s'estiu farà paper» (cançó pop. Mall.).

Garba trutja: garba torta o molt mal feta (Petra, Campos, Manacor, Llucmajor).

Garba a cabell o garba plantada: la garba d'arròs mullat per la pluja o per l'aigua del casell, la qual, sense desgarbar, es col·loca dreta, deixant en alt les espigues perquè s'assequin millor (Val.).

Traginar garbes: portar-les del camp a l'era per batre-les. Fer garbes: reunir i lligar les gavelles formant la garba.

2. Feix de coses de qualsevol mena reunides i lligades a manera de garba d'espigues; cast. manojo, haz.

Exs.: Vint garbes de lances, doc. a. 1396 (Arx. Cor. Ar.). Una garba de quatre ganiuets, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 286). Una garba de ganivetes fornida, doc. a. 1494 (BSAL, vii, 418). Garbas de flors que florian en ple hivern, Oller Fig. pais. 71.

Una garba de canyes: conjunt de 50 o 100 canyes lligades. a) fig., es diu també de coses immaterials. La rossa garba de gràcies fèrvides, Caymari Poem. Const. 38.

Locucions:

a) Comprar en garba: comprar en gros, sense triar, així com ve (Aguiló Dicc.).

b) Girar-se la garba (o les garbes) a algú: girar-se-li la sort, deixar d'esser sortat i caure en la desgràcia.

c) Haver-hi una garba (de coses, de persones): haver-n'hi una gran quantitat (Rosselló).

Refranys:

a) «Any de dargues, any de poques garbes»: vol dir que l'any de molta neu no sol esser abundós de collita.

b) «Per Sant Joan, les garbes al camp»; «Per Sant Pere, les garbes a l'era»; «Pel juliol, les garbes a l'era i els bous al sol»: es refereix a l'època bona per a segar i batre.

c) «Tant estrenyen la garba, que el vencill se romp»: significa que les coses violentes o excessives arriben a acabar malament.

Cultura popular:

Les dimensions i pes d'una garba de blat, d'ordi, etc., són molt variables segons les comarques, i depenen de la manera de formar els manats o manolls, del nombre d'aquests que componen una gavella, del nombre de gavelles que formen la garba, etc. Generalment els segadors de cada comarca tenen una norma més o menys fixa sobre el nombre de gavelles de què s'ha de compondre la garba, però de vegades dins una mateixa localitat es troben diferències prou considerables en aquest compte. Quant al nombre de gavelles o gavells, segons les nostres dades recollides directament podem dir que una garba té normalment:

dues gavelles (Biar, El Pinós); tres gavelles (Esterri, Oropesa);
tres o quatre (Blanes, Sueca, Gandia, Pego, Sanet); de tres a cinc (Mont-roig de Sió);
quatre (Les Garrigues, Vallès, Castelló de Farfanya, Morella, Cinctorres);
de quatre a cinc (Vall d'Àneu, Penedès);
cinc (Guàrdia de Tremp, Vistabella del Maestrat);
de cinc a sis (Alcoi);
de sis a set (Manresa);
de nou o més (Calasseit);
de nou (Santanyí);
de vuit a dotze (Manacor, Artà);
de vuit a deu (Ciutadella, Ferreries).

Hi ha regions on no es fan gavelles, sinó que la garba es compon només d'alguns manats o punyats (com és ara a Andorra, Pobla de L., Bagà, Senet de Barravés, Pont de S., Bonansa); de vegades formen la garba de vuit a dotze falcats (Aín), altres vegades són de dotze a quinze (Xàtiva); a Palafrugell es fa la garba de vint grapats, a Castellterçol de sis o set braçats; a les comarques on es sega fent estassades, la garba es compon de dues estassades (Molló, Berga, St. Bartomeu del Grau, Solsona, etc.).

Fonètica: gáɾβə (pir-or., or., bal.); gáɾβa (Andorra, Esterri, Pobla de S., Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); gáɾβɛ (Sort, Tremp, Pla d'Urgell, Ll., Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); ɟáɾβə (Palma, Manacor, Pollença); ɟέ̞ɾβə (Felanitx).

Intensius:

a) Augmentatius: garbassa, garbarra, garbarrassa.

b) Diminutius: garbeta, garbetxa, garbeua, garbiua, garbona, garbó, garboia, garbarrina.

c) Pejoratius: garbota, garbot.

Etimologia: si bé el DCVB ens avisa que la paraula s'origina en el "germànic", l'Etymologisches Wörterbuch Kluge (20a reedició, de 1967) precisa que prové de l'antic alt-alemany garba, mateix significat 1.

Imatge: oli d'Abel Grimmer. Font: Wikipedia, entrada Garbe (versió alemanya). Alguns detalls:

Künstler		Grimmer, Abel
Titel		Deutsch: Der Sommer
Jahr		1607(1607)
Technik		Deutsch: Öl
Ausmaße		Deutsch: 33 × 47 cm
Momentaner Standort		Deutsch: Koninklijk Museum voor Schone Kunsten	Deutsch: Antwerpen
Bemerkungen		Deutsch: Allegorie