Home, el programa (Quin país!, dedicat a Vallromanes) no és gaire fort per la banda dels acudits del presentador, en Llucià Ferrer, però ves! El més important és que el Víctor hi apareix mostrant l'afabilitat que jo recordava de l'única vegada que vam coincidir (a Andorra, l'any passat). No només apareix afable i relaxat, a més ho fa amb la samarreta del Diccitionari. Quin paio, noi, quin paio! És com el Santiago Segura de l'Interné. Quin honor que encara no m'hagi expulsat del Diccitionari. Sóc uns dels quatre col·laboradors, però deu fer mesos que no col·laboro... Sniff! De fet és com si me n'hagués donat de baixa però sense desapuntar-me'n, i és que em sabria molt greu oficialitzar el fet.
En fi, enhorabona, Vittorio!
4 comentaris:
Doncs a veure si et prodigues més pel diccit, David, que no costa tant!
El preu de la fama, David! Em veig aviat al Salsa Rosa o en algun Supervivientes amb la samarratona del Diccitionari.
Per cert, que en la samarreta del Diccitionari no surti el teu nom no vol pas dir que hagi oficialitzat la teva expulsió, sinó que, en el temps, van ser encarregades (3, només 3), quan tu encara no estaves fitxat (ni el Joan Sala).
Les pròximes samarretes seran només amb el logo del Diccitionari, sense noms, per evitar aquestes inconsistències temporals i personals.
I ni et pensis que et donaré la baixa del Diccitionari! T'ho descomptaré del repartiment de benficis de finals d'any i punt. :-)
He he he! Ets un sant, Parèmies!
Tens raó, Allau... Aviat m'hi torno a posar.
Les samarretes les va fer la setmana passada.
Jo també tinc un altre amic famós. Tots menys jo, jopé.
Publica un comentari a l'entrada