M'alegro molt cada cop que el Joan Peruga es decideix a sortir del cau en el què ha decidit mantenir-se momentàniament reclòs per regalar-nos algun dels seus articles. La darrera vegada que va fer-ho, crec, va ser per parlar de la seva experiència a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007. Ja li vaig agrair llavors en un article que tragués el tupí pel Diari d'Andorra. Avui li vull tornar a agrair el nou regal. Aquest cop, doblement. El motiu del seu escrit és el de compartir i agrair. Però els fets que s'hi narren són tan durs, tan torbadors, que depassen el territori de l'anècdota simpàtica que li coneixem al Joan i s'internen en la confessió a cor obert, gairebé impúdica. Felicitats per la valentia de viure i escriure com ho feu! Escriu un, ja ho sé, però us felicito a tots dos: Pilar i Joan. De ben segur que aquest cop el Joan convindrà que el text és també i en gran manera de la Pili.
Llegiu i gaudiu de la impossible senzillesa que s'escola del bon escriptor.
Cliqueu damunt la imatge per llegir l'article
2 comentaris:
Quina meravella l'article de Joan Peruga; que comparteix aquests bocins de vida difícil, i ho fa amb una prosa lluminosa, molt rica i fluïda. M'ha enganxat des de la primera línia; el que hi explica és molt interessant, i tendre alhora.
David, moltes gràcies per compartir-lo.
Gràcies a tu. Saps la il·lusió que em fa que hagis deixat un comentari al meu modest blog?
Per cert, el Joan Peruga té un llibre veritablement espectacular que es diu "Últim estiu a Ordino". Te'l recomano!
Publica un comentari a l'entrada