dissabte, 7 de novembre del 2009

Víctor i la victòria permanent

Sembla que l'estudi dels proverbis --¿i refranys?-- es coneix com paremiologia (del grec παροιμία, "proverbi") i que pot ser traçat fins a temps tan reculats com els de l'insigne Aristòtil. Aquí, a casa nostra, hi ha un paremiòleg --¿i paremiògraf?-- no gaire menys tòtil (vull dir "gairebé igual d'eminent"), un paio que té blogs pertot, que fa una tasca ingent que encara cap institució cultural ha tingut la dignitat de reconèixer, que surt en programes de ràdio i televisió com una reconeguda autoritat... Un paio, senyors, que per sort meva resulta que també és company de projectes --l'Ablog/ccedari Brossa i el Diccitionari-- i amic. Un bon home en el sentit estricte. Un tal Pàmies a qui a la catosfera es coneix amb els afectuosos malnoms de Parèmies (per raons òbvies) i Demi o Demiürg (pel seu aparent do d'ubiqüitat, caràcterística ja comentada). Un homenot que ha creat, ell solet, una cosa que es diu Paremiosfera, tal com sona. Un savi modest que hem tingut assegut a la taula de casa i a qui avui saludem amb les mans alçades i fent saltirons des del cim més alt d'aquest Principat d'Andorra. I a tothom que ens trobem li expliquem: "aquest Parèmies és un crack, i jo el conec". Com si la virtut, la constància, la intel·ligència o la visió de futur i de servei es poguessin contagiar. Com si el virus victorià fóra igual de promiscu que aquest altre tan malparidet de l'A(H1N1). I per què estem tan contents aquí dalt de la muntanya, fum, fum, fum (amb el fred que fot!)? Donques, perquè resulta que avui en Víctor, fent un cop més honor al seu nom de fonts, ha arribat a les més altes cotes de grandesa blogaire, remuntat-s'hi proverbi a proverbi, buidat a buidat, des del raquític llim dels registres paremiològics previs en català. I per això ens veiem a la distància: jo aquí dalt del Comapedrosa, ell alçat damunt dels 300.000 registres de la seva base de dades. Hello, Pami!

Insinuava abans que a més d'estudiós de les parèmies --i per tant, paremiòleg--, en Pàmies també deu ser paremiògraf vist que a més d'estudiar-les, també les col·lecciona, les agrupa, les remena, les publica... És el nostre Wolfgang Mieder. Esperem que en Pàmies passi a la història de la catosfera com si d'un dels seus amats objectes d'estudi es tractés, atès que:

Un proverbi és una frase curta coneguda per la majoria de gent que conté saviesa, certesa, moralitat o un punt de vista tradicional sota una forma metafòrica, determinada i memoritzable i que és transmesa de generació en generació



Excepcional logo gentilesa de Palli: Disseny

10 comentaris:

Allau ha dit...

Molt bo l'apunt! En Víctor s'ho mereix.

David Gálvez Casellas ha dit...

Gràcies... Ara passo a mirar els vostres!! Quants n'hi ha, ja? Jo acabo de venir de tot un dia de ponències (de 9:30 a 21:00). Espero no haver fet gaire tard...

Salut!

Allau ha dit...

No ho sé, 15, 20, 300.000? Algú, potser en Pisco Sour com a incitador, els hauria d'enllaçar tots des d'un punt comú.

Galderich ha dit...

Emotiva i exacta descripció del Víctor. "Un bon home en el sentit estricte" és potser la millor frase i és el que a fet que tothom s'afegeixi sense cap problema i amb entusiasme, "com un sol home" que deien a casa.
A hores d'ara, qui és dintre de la catosfera que no ha entrat a les pàgines del Víctor per buscar alguna cosa?
L'altruïsme tard o d'hora t'ho retorna.
Sobre el recull de dedicatòries, no patiu, que en Parèmies és el Demiürg i ja ho farà ell. Això li suposarà uns dies de feina que no compilarà parèmies però ja està bé, així descansarà.

Salvador Macip ha dit...

Un bon retrat d'un bon personatge. Ben dit! Li hem donat feina extra al nostre complilador preferit... ;-)

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

David, són les bones companyies que fan bona una persona. I jo, a Andorra, em vaig sentir com a casa, entre bons amics que acabava de conèixer personalment.

I tant que faré un recull de tots els escrits! Quan vagi a buscar feina sereu els meus valedors. Això va directe al currículum ( i en un racó preferent del meu cor).

Puigmalet ha dit...

Has esmolat bé la ploma, Davit. Però és el que passa quan les coses es diuen de cor, que emocionen. Salutacions des del ventós Pic de la Dona.

David Gálvez Casellas ha dit...

Estimats tots,

Això està funcionant molt bé. El motor primer han estat els organitzadors. Felicitats. Ara bé, sense la propulsió generada pel combustible (el Víctor, la seva feina, la seva bonhomia) tampoc no s'haguera arribat enlloc. Per últim, molt bona feina i tot el mèrit que ja sabem als espontanis participants. A tots plegats, cal felicitar-vos. Un cas més per afegir a la llista d'exemples que la xarxa no aliena.

Gràcies als qui heu passat per aquí i heu deixat el vostre comentari: Allau, Galderich, SM, Puigma,...

Vittorio: vaig tenir l'apunt fet en un res i no res. Potser perquè, com diu en Puigma, tot plegat raja a doll de "la patateta que batega".

Anònim ha dit...

"Un savi modest. Un bon home en el sentit estricte."

Es preciós.

Moltes gràcies, un cop més i ara des de casa del David a TOTS!!!!! per aquest reconeixement al Pompeu.

I a tu David, dos vegades gràcies per les teves paraules cap al Victor i la teva/vostre hospitalitat.

Cristina

David Gálvez Casellas ha dit...

Ja saps que les coses que es fan de gust solen sortir bé. Per això aquesta iniciativa ha funcionat.