No hi ha manera de fer-me canviar de parer. Penso que aquest paio és un escriptor fora de sèrie. Segueixo amb l'entreteniment de traduir (amb deficiències, és cert) poemes del geni anònim al català. La cosa no té cap finalitat utilitària, però de tant en tant hi recaic (del blog cómo rompe las palabras).Sandbox
Bajo carnes rosadas, piel fulera,
cachetes blandos, boca, sucedáneos,
guardás menudo osario, flor de cráneo,
los dientes hasta acá, la calavera.
Te das a la ficción, frente al espejo,
de que estás viendo tu efectiva jeta;
pero, cajita musical, secreta,
la sangre fluye atrás de tu pellejo.
Tu cuerpo es un envase retornable.
La vida es una magia misteriosa:
pisás la araña y ya se vuelve cosa,
un manojo de patas inmutable.
Memento mori: no olvidés, pelado,
que un solo tropezón te deja helado,
mirando los gusanos desde abajo;
vivir es un hilito, y un achís
te vuelve y sin cigüeña hasta París,
y toda construcción se va al carajo.
* * *
Sandbox
Sota carns rosades, pell mentidera,
galtes toves, boca, succedanis,
guardes prou ossera, flor de crani,
les dents fins aquí, la calavera.
Et lliures a la ficció, davant del mirall,
que estàs veient la teva real careta;
però, capseta musical, secreta,
la sang prou que flueix si et fas un tall.
El teu cos és un envàs retornable.
La vida és una màgia misteriosa:
trepitges l'aranya i ja es torna cosa,
un grapat de potes immutable.
Memento mori: no oblidis, pelat,
que una sola ensopegada et deixa gelat,
mirant els cucs des del llim;
viure és un filet, i un atxim
et torna a París sense cigonya,
i tota construcció esdevé una conya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada