Torno a Borges. A la seva figura. A les entrevistes. Sobretot, als texts. També a allò que els que en saben —Piglia, principalment— han dit i escrit sobre Borges.
Torno a Borges i primer és tastar olletes i saltar d'un cantó a un altre. Bado.
Torno a Borges i m'ataca un afany de sistematitzar: què vaig llegir i oblidar, què recordo malament, què em falta. Faig llistes dels llibres que tinc i els que no. Subratllo. Rellegeixo seguint ordres de tot tipus: cronològics, de gènere, d'associació temàtica.
Torno a Borges per adonar-me un altre cop que el que fa hoabraça gairebé tot. Rebutja. Assaja. Reescriu. Revisita. Elimina. Crea. Proposa. La seva literatura conté el que escriu i el que es retalla entre el que escriu. Allò que du a terme tant com allò que proposa que es podria arribar a fer.
Torno a Borges per avorrir-me a estones de passatges massa seriosos o amb ínfules enciclopèdiques, per meravellar-me de com n'era de bon lector, per sobresaltar-me molt sovint de com de bé escriu, per adonar-me que d'ell m'interessa sobretot la nota al seu propi text, la marginàlia, el comentari parentètic, el pròleg a la nova edició, l'epíleg en què constata què ha afegit o eliminat al cap dels anys.
Torno a Borges perquè em fa l'efecte que conté cercles virtuosos en què la tradició connecta amb allò que un dia potser serem capaços d'escriure. Hi veig Hawthorne i Kafka, hi veig Bolaño i Piglia. Imagino en Borges allò que podria arribar.
Torno a Borges de manera lleugerament obsessiva però tranquil·la: el vull mirar d'abraçar en la seva globalitat per fer més tard una passa enrere i poder destriar-ne allò que realment m'ateny i m'interessa.
Acabo tornant a tornar a Borges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada