dilluns, 31 de desembre del 2007

Últim post del 2007

Últim post de l’any. Les onze tocades. Ja hem sopat. No oblidem que som a Alemanya. Els nens juguen i fan temps, com la resta, fins que arribi l’hora dels focs artificials, que és com es celebra aquí l’entrada de l’any nou.

Hem sopat bé, però sense excessos: entrants, plat fort, postres. (1) Entremesos d’embotits ibèrics i italians (prosciutto), olives farcides de pebrot vermell, ous durs també farcits, pa (Laugenbrot i baguette). (2) Salsitxes alemanyes variades i exquisides (frankfurter i wiener), amanida verda (enciam de fulla de roure, lletuga romana, enciam escaroler i rúcola), una Kartoffelsalat riquíssima. (3) Flam argentí casolà i dues especialitats de profiteroles. Beure: aigua, un vi negre consistent, un lambrusco i Apfelsaft (suc de poma) 100% natural.

D’aquí una estona, abans de les 12, s’ha de menjar una especialitat semblant als Berliner. A casa dels sogres seguim la tradició ibèrica i fem allò del raïm. Després brindem amb cava i tothom al carrer a gaudir dels focs d’artifici. Més tard altre cop a taula però aquest cop per fer el pronòstic de com serà l’any amb la interpretació de les Bleigiessen. Es tracta de fer fondre peces de plom en una cullera i llançar-lo dins d’un bol ple d’aigua. En entrar en contacte amb l’aigua freda i solidificar-se, el plom pren formes capricioses que cal interpretar. Es produeix llavors la discussió de cada principi d’any: si això s’assembla més a un bolet o a un dofí, que si allò té la pinta d’una espasa o d’un taüt...

Últim post de l’any. M’he acomiadat com Déu mana dels camps, dels camins, del bosc. He sortit a córrer quan ja era fosc. Les dones de casa s'han fomut un panxó de riure quan m'han vist disfressat d'astronauta, amb el llum frontal encès. La passejada m’ha anat molt bé. 50 minutets ben aprofitats. No hi havia glaç. No feia gaire fred. He creuat un bosc, cosa que sempre em fa molt de respecte quan és fosca nit. M’he topat amb un perillós conill i amb una llebre no menys ferotge. Lleugera aiguaneu durant una part de la carrera, ja a camp obert. El dia havia estat molt clar (el primer en què hem pogut veure el blau del cel) i en una de les llargues rectes que he fet en el meu recorregut he pogut veure de lluny, il·luminat, el cèlebre skyline de Frankfurt. Avui al matí, però, a plena llum del dia l'skyline no era tan glamurós: una gran xemeneia industrial escopia una quantitat de fum inusitada que feia menys idíl·lic l’emblema de la ciutat. O potser és que l’emblema real és el que jo veia: l’skyline també és la indústria que genera els edificis de les grans corporacions, multinacionals i entitats vàries.

Últim post de l’any. Al matí la Nicole i jo hem sortit a fer un volt i a mi m’ha sorprès l'enorme multitud de gent que atapeïa les carreteres, els aparcaments, la galeria comercial, els cafès. M’ha sorprès gernació que feia cues a totes les fleques i quioscos i take-aways. Primer dia de rebaixes aquí a Alemanya. Detall que jo desconeixia en el moment de sortir de casa. Estadísticament, potser el pitjor dia per comprar tranquil. Hem adquirit les quatre exquisideses de rigor (japonecedades, que deia l’altre) i roba. En una de les típiques esperes que diuen que els marits-acompanyants fem a l'exterior de les botigues mentre les nostres costelles roden pels magatzems he jugat una estona amb la joguina que m'acaben d'obsequiar: un telèfon mòbil amb tots els ets i uts. El que tenia fins ara només em servia per trucar i ja està. El d’ara fa fotos, enregistra audios, reprodueix MP3, permet trametre dades via Bluetooth (no sé si me’n podré beneficiar gaire), grava videos,... Lo normal, vaja, però tot un món per descobrir en el meu cas. El millor de la passejada: un excel·lent entrepà de Rindswurst (salsitxa de vedella) picant, un velocímetre molt funkarra en una bicicleta aparcada (que m'ha fet somriure) i una imatge surrealista en què un grup de maniquís despullats girats d'esquena dins d'un aparador feien un secret calvo múltiple als compradors.

Últim post de l'any. Avui, de casualitat, he anat a parar a una pàgina d'una revista que desconeixia on havien penjat un enllaç al meu blog galvezcasellas.blogspot.com. M'ha agradat molt el contingut i l'organització de la pàgina. Els he escrit agraïnt-los l'enllaç i m'he ofert per col·laborar en la publicació. Han seguit uns quants correus i a hores d'ara ja tenen a les seves mans la meva primera contribució: un text sobre la tornada del llop als Pirineus Orientals.

Últim post de l’any. Us desitjo a tots una molt feliç entrada en el 2008. Que les vostres decisions siguin encertades. Que tingueu sort. Que la Força us acompanyi.