dimecres, 5 de desembre de 2007

Què és ser una maripili?

Un cop, en una reunió professional de fa un parell o tres d'anys, algú es va referir a unes noies dient que eren "unes maripilis". Qui ho deia pensava que tots els interlocutors enteníem exactament de què parlava. Alguns en teníem una idea més aviat fragmentària. Una de les presents, però, va demanar explicacions. "Què vol dir això que són unes maripilis?". Ens vàrem adonar llavors que la que demanava que es definís maripili és deia Pilar (molt probablement Maria Pilar). En breu, ella era també una Mari Pili. Desconeixia l'expressió i no li feia gràcia, pel que semblava, que el seu nom pogués significar res pejoratiu (malgrat que de ben segur havia emprat en alguna ocasió el famós maruja sense immutar-se ni pensar que feia cap mal a ningú). La majoria ens vam trobar amb que no sabíem ben bé com definir maripili i no volíem ofendre la Pilar amb explicacions poc clares.

Jo fins i tot em vaig atrevir a enviar un correu electrònic a la Real Academia Española de la Lengua per veure què tenien documentat sobre l'expressió. Van contestar, sorprenentment, que res de res.

A Internet sí que vaig trobar informació sobre un ús ben diferent de la paraula, referit a una síndrome. Justament ara fa uns dies la companya que va fer servir la frase "són unes maripilis" em va tornar a fer pensar en el tema quan em va donar un retall de la revista Mujer hoy (8-14 setembre de 2007) en què es resumeixen un munt de termes relacionats amb estereotips de comportament, patologies i/o síndromes que en teoria afecten algunes dones contemporànies: la superwoman, la dona accelerada, la maripili, l'eva, la que pateix pel "niu buit", etc.

En l'apartat "Maripili" de l'article hi diu: "El miedo de las mujeres a no ser queridas nos ha llevado en muchas ocasiones a la sumisión y a la debilidad. Así comienza su libro El síndrome de Maripili (Ed. La Esfera de los Libros) la profesora de comunicación Carmen García Ribas. Esa necesidad de agradar a todo el mundo impide a la mujer triunfar en el ámbito profesional. Según esta experta, "la clave para desprendernos de este síndrome está en reconocer que podemos tener aliados y adversarios y que cada grupo requiere un trato diferente. Los hombres lo hacen así, es decir, son leales con sus aliados y cautos e implacables con sus adversarios." Sustituir el modelo mental de la queja por el de la negociación o aprender a ser estratega en lugar de sólo una "buena chica" son algunos de los consejos para gestionar el éxito y el fracaso sin sensación de culpabilidad."

Una curiositat: "síndrome de maripili" (escrit així, entre cometes) obté 299 resultats web a San Google.

També trobo el següent a The Alternative Catalan Dictionary: maripili (fem. noun) gay male. Note: used exclusively within the gay community; sounds rather campy. It has two possible uses: either as a proper name, addressing someone as "Maripili", or as a generic noun, to designate gay men who are not particularly butch (ex: "una maripili", "has vist aquelles maripilis?". This term derives from the female name Maria del Pilar, nicknamed (in Spanish) Maripili. See also "maruja".

Evidentment, això de més amunt (patir una síndrome, caure dins d'una catalogació homosexual d'ús intern) no té res a veure amb el sentit de "ser una maripili" del que parlàvem al principi. Una expressió que, per cert, encara no encerto a definir. S'accepten suggeriments.

1 comentari:

Ningú és Perfecte ha dit...

Ho sento, jo em vaig quedar amb Marimoto.
però tampoc et sabria fer una explicació massa acurada ;)