divendres, 28 de gener de 2011

Juverri, once again

A final de desembre passat, la premsa andorrana (o, com a mínim, el Periòdic d'Andorra i el Diari d'Andorra) publicaven sengles notícies explicant que Patrimoni Cultural exhumava tres tombes medievals a Juverri (vegeu-les més avall). ATV també se'n feia ressò.

La veritat sigui dita, la troballa no ens va sorprendre gens ni mica. De fet, d'alguna manera ja ho havia anticipat en un apunt que vaig publicar el 15 de maig del 2009. En aquell text feia referència a les troballes fetes feia poc al camp del Colomer i a una altra parcel·la de Juverri. També transcrivia una sèrie de notes de camp preses el dia 8 de setembre del 2007 a partir d’una conversa mantinguda aquell mateix dia a Bar amb una filla de Cal Folch de Juverri (pareu esment al punt 2):

  1. Feixa del Moro: em confirma el que va explicar el vell Folch a Joan Casamajor Patau (i que ja vam publicar) sobre la gent "de fora" que se’n va endur unes tupines.
  2. M’explica que també es van trobar "caixes" (ella diu "com les de la Feixa del Moro") quan van fer la carretera. La informant tenia 9 anys. La carretera passa just sobre l’església, vora el camp del Colomer. Diu que els nens hi anaven a burxar i xafardejar amb bastons. "I vés, què vols? Èrom canalla!" 
  3. Explica que molts anys més tard també va trobar unes restes "sota unes lloses" ens uns camps que treballava el seu germà. Hi havia un crani. El va agafar, el va posar dins de la caixa d’un telèfon "que els acabaven de posar" i el va dur al seu pare a l’hotel, a Sant Julià. A casa del pare la mare no volia el crani, així que la nostra informadora se’l va quedar. Anys més tard va explicar a una companya de feina a la fàbrica de tabac que tenia el crani i l’amiga va demanar-li-lo com a obsequi. M’explica igualment que la companya el va fer netejar i se’l va endur a Barcelona quan se n’hi va anar a viure i que "el tenia al pis, en un expositor". Afegeix: "Si hagués estat ara, els l'hauria dut als del Patrimoni".
  4. Diu que d'ossos se’n trobava pertot al camp aquell quan es llaurava amb el tractor.

    És a dir, que el fet que just damunt de l'esglèsia i/o a l'altra banda de la carretera hi havia d'haver més tombes era una probable certesa. Que al límit del camp del Colomer (i segur que també més amunt) han d'anar apareixent més i més trastes, sembla una altra obvietat. Primer van ser unes sitges (vegeu aquí i aquí). Ara aquestes tombes. Espero que Patrimoni Cultural continuï sense perdre pistonada, perquè allò és un terreny realment adobat.

    Patrimoni exhuma tres tombes medievals al jaciment de Juverri

    Periodic
    L'Escola Meritxell: al 2009 van aparèixer restes ceràmiques del Bronze Foto: El Periòdic d'Andorra
    Amb els millors auguris: així és com va néixer ahir el reglament d'activitats arqueològiques i paleontològiques, que entrarà en vigor en el termini de quinze dies i que ho farà a més acompanyat de les últimes troballes al jaciment de Juverri: tres tombes medievals que van ser exhumades la setmana passada i que la cap d'Àrea de Protecció del patrimoni immoble, Isabel de la Parte, associava ahir a la necròpoli adajacent a l'església de Sant Esteve. Els tres enterraments van aflorar en els moviments de terres previ a una pròxima intervenció urbanística, i il·lustra segons De la Parte la correcta aplicació dels protocols d'actuació arqueològica que funcionaven fins a la data i que el reglament, insisteix, només ha fet que fixar per escrit: com que la zona de Juverri és tècnicament un Espai de Presumpció Arqueològica –o EPA, que el reglament defineix com «un indret del qual es té indicis que hi pugui haver un jaciment»–, els promotors de la nova obra van avisar preceptivament el servei de Patrimoni de la intervenció imminent. Patrimoni hi va enviar un arqueòleg perquè en fes el seguiment, i així va ser com es va localitzar, identificar i excavar el jaciment. «No es tracta d'aturar les obres, sinó de cooperar per salvar les restes», diu de la Parte. «Com a molt, podem condicionar el ritme de les obres a l'extracció de les restes».

    En qualsevol cas, el reglament posa ordre en un àmbit –les excavacions arqueològiques– que ha experimentat un notable auge els últims anys, i compleix a més un dels mandats de la llei del patrimoni arqueològic, ni que sigui amb set anys de retard. «No hi trobarem grans novetats respecte al que ja aplicaven fins ara arqueòlegs i paleontòlegs. Però sí que calia normativitzar aquest àmbit que per llei és de competència estatal, establir els requisits administratius i acadèmics per portar a terme una excavació, i que els professionals s`paiguen quin és el marc legal al qual han d'ajustar la seva actuació». Això no vol dir que fins ara hi hagués barra lliure perquè, diu De la Parte, la llei del patrimoni ja imposava la presència d'un arqueòleg a la mínima sospita que es pogués estar davant d'un jaciment. El que sí que fa el reglament, amb una lloable voluntat pedagògica i clarificadora, és definir els diferents tipus d'intervencions (excavació, prospecció, documentació i conservació; programades, preventives i d'urgència); els requisits per iniciar una excavació (autorització, direcció, titulació); qui pot instigar-la, la documentació i els terminis que cal presentar, així com les obligacions del director de la intervenció, l'abast de la potestat inspectora del Govern, l'informe final i la memòria científica.

    El text del reglament es pot descarregar a http://www.bopa.ad/bopa/2010/bop22072.pdf.

    El passat, a la vista


    Alba Doral 
    Diari d’Andorra
    31 de desembre de 2010

    Un dels arqueòlegs, treballant al jaciment
    Foto: Diari d'Andorra
     
    Els arqueòlegs de l’àrea de Patrimoni del Govern han portat a terme una intervenció d’urgència –és a dir, no programada– a la zona propera a l’església de Sant Esteve, en ple desenvolupament urbanístic i considerat espai de presumpció arqueològica: el 2009 ja s’hi havien trobat a prop altres dues tombes.
    A més, a les proximitats hi ha un altre jaciment, el del camp del Colomer, d’una importància cabdal, ja que podria tractar-se del major assentament del neolític conegut a tot el Pirineu.
    Els enterraments ara exhumats, d’època medieval, responen a la mateixa tipologia que els que van centrar l’atenció dels arqueòlegs l’any passat. Com les anteriors, explica Àlex Vidal, membre de l’equip que ha treballat a l’excavació, presenten una orientació oest-est, i una morfologia de construcció similar. I  estan situades a una trentena de metres.

    Què suposa tot plegat? La nova troballa confirma la de l’any passat, que indicava l’existència d’una necròpoli anterior o contemporània a l’església de Sant Esteve, apunta Vidal. La novetat, que la distància que s’interposa entre les dues exhumacions “permet suposar que es tracta d’un cementiri d’una extensió important”. Similar, per nombre estimat d’enterraments i per extensió, al del Camp del Perot o a l’excavat a la Massana fa tres anys. Amb tot, encara és massa d’hora perquè puguin calcular quina és la superfície real de la necròpoli.

    Una forquilla més àmplia

    També resulta massa prematur concretar una datació i la relació o no coetània amb el temple. L’església va ser construïda entre els segles XI i XII, mentre que l’època a què correspon el cementiri “només es pot situar, de moment, en una forquilla més àmplia, entre els segles VIII i XII”, segons la informació aportada pel tècnic.
    Altres incògnites resten pendents de desentranyar-se. No se sap, per exemple, si els óssos trobats corresponen a homes o dones, ni les seves edats. Com tampoc es coneixen dades dels ocupants de les dues tombes ja conegudes. Les restes antropològiques van ser enviades per analitzar a un laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona, com ho seran probablement aquestes (o la de la Universitat de Barcelona, està per decidir). I en un altre centre d’estudis europeu s’estan portant a terme les anàlisis de carboni 14 per establir una datació precisa.

    Perspectives de més troballes

    La feina de vigilància de Patrimoni continua, ja que els arqueòlegs preveuen que el subsòl seguirà posant al descobert troballes similars quan es produeixin moviments de terres en l’àrea. “El promotor obrirà un altre tros al gener i la perspectiva és que apareixeran més tombes”, confirma Vidal.

    De moment, amb el que ha anat apareixent, els arqueòlegs han seguit el mateix procediment: l’enter­rament es documenta, amb fotografies, plànols i esquemes; es buida de restes òssies, que s’envien per fer els estudis als laboratoris, i posteriorment l’àrea excavada queda novament coberta.

    Ha estat aquesta una intervenció d’urgència en un any en què no s’ha realitzat cap de les campanyes programades d’excavacions estiuenques, segons van confirmar des de l’àrea de Patrimoni del Ministeri de Cultura. Una sequera que amenaça d’estendre’s a l’any que entra: el finançament dels treballs arqueològics a la Balma del Llunci i el Roc de l’Oral depèn de l’aprovació del projecte de pressupostos presentat pel Govern al Consell General.

    3 comentaris:

    J. Casamajor ha dit...

    Bon reportatge del teu tema estrela, Iuverra

    J. Casamajor ha dit...

    Bon reportatge del teu tema estrella, Iuverra

    David Gálvez Casellas ha dit...

    Gràcies, nenet! Em penso que ets l'únic que se'ls mira...