divendres, 4 de febrer de 2011

A prendre pel sach Canòlich (poema satíric de Fòrum.ad)

Sant Julià. Andorra.

Resulta que ara es tiren enrere els canvis proposats inicialment per la comissió que es va encarregar de l'elaboració del Nomenclàtor d'Andorra... Llàstima. Ara Juverri torna a ser oficialment Juberri (merda!). I Aubinyà serà Auvinyà, tornar (merda al quadrat!).  A mi ja m'agradava com havien quedat les coses perquè prefereixo arrapar-me a l'origen etimològic com una paparra (tot i que per a la comissió aquest no fos el principal criteri tècnic). Dins de la meva (limitada) lògica el medieval Iuverra hauria de desembocar en Juverri (i està relacionat amb Iove i Jou entesos com maneres de transcriure el nom de la divinitat europea dels cims). Aubinyà és per a mi una marca en el paisatge= conjunt d'aubes (encara fóra més ben parit escriure-ho Aubinyar). Pel que fa a Bixessarri, Bissisarri o com es digui m'és igual perquè ningú no sap com s'ha de dir. En fi. No comment.


Gran guinyol nacional

A PRENDRE PEL SACH CANÒLICH


En eix país tan bucòlich
on tot el saber és simbòlich
ara ens torna, melancòlich,
l’indicible mot: Canòlich.

Potser és que algun alcohòlich
amb algun atach sistòlich
(o potser era diastòlich?)
s’ha encaparrat amb Canòlich.

Però, és clar, com que és catòlich,
romà i àdhuch apostòlich,
pot tenir un gest diabòlich
i encolomar-nos Canòlich.

Mes… Si ben groch n’és el marcòlich
i el cop de vent és eòlich,
és normal que agafi un còlich
el qui escrigui amb hach Canòlich.

Aquest poema hiperbòlich
no és escrit per cap mongòlich.
Simplement és parabòlich:
“A prendre pel sach Canòlich!”.


Escrit per Na Garraleta, el Dijous, 03 de Febrer 2011

6 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Fantàstic! Ni en Francesc Matheu ho hagués superat!!

David Gálvez Casellas ha dit...

Sí, és fantàstich. Na Garraleta és fora de sèrie. Sense vloer figurar, cada setmana figura. Molt coneixement, molta conya, molt domini de la llengua... Aquí al darrere hi ha una persona de cultura i moltes lletres.

reflexions en català ha dit...

Sóc tan discret que em reservo la meva opinió.

reflexions en català ha dit...

Ep, que s'ha enviat el comentari abans d'hora. El poema és molt bonich.

reflexions en català ha dit...

Per fixar la grafia d'un topònim, el més important és la pronúncia. Com que en el cas de Bixessarri és molt vacil·lant, el més lògic és no tocar-lo. Després hi ha la tradicionalitat, que ha de ser relativament moderna (i ara em pixo de riure amb l'últim editorial del TBO, que diu que la tradicio marca Canòlich i que la comissió s'ha precipitat. Que atrevida que és la ignorància, encara més del qui publica cada dia). I després, l'etimologia.

Al final però, el que preval és la ---í----. Exacte, veig que ja saps de què va.

David Gálvez Casellas ha dit...

Ja ho sé, Marc, que l'etimologia no és el més important en aquests casos. He llegit l'informe, també. Dic que a mi m'agrada arrapar-me a l'etimologia, quan es té clar d'on arrapar-se. D'altra banda, m'adono que no he parlat del tema del poema: Canòlich amb hac. Igual m'hi poso... Per la mateixa raó que tu comentes (ref. informe de la comissió), no he volgut entrar en l'assumpte de Bixessari. Els propis veïns de Sant Julià (fins i tot del terme de Bixessarri) poden arribar a canviar la pronúncia en una mateixa conversa.