"Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos"

Sembla ser que ara gaudeixo de certa immunitat per publicar el que em doni la gana. Aquest blog és meu i, total, se'l llegeixen només quatre amics. Així doncs, puc permetre'm el que ara em permetré: enganxar aquí un escrit (diguem-li poema, per dir alguna cosa) que he trobat en un quadern que duu per títol 1997. No cal dir més. Ja fot més de deu anys que el vaig perpetrar. Sembla com escrit per un desconegut. De fet, fou escrit per algú que ara és un desconegut amb qui comparteixo cert passat. És com quan ens reconeixem amb un somriure incòmode en fotos antigues, és com veure sèries velles en reemissió o tornar als garitos que freqüentàvem quan anàvem de farra al divuit anys: tot ens és familiar, ens recorda qui vam ser i ens indica com de diferents som ara. I si no, mireu la imatge del vell Google de la temporada 1997/8. Menys xerrameca i al gra:

xarlatanisme de cantonada de barri
seqüela de nits emmagatzemades al fetge
funambulisme entre la vida i la por
emancipació de tants costums i parelles i cultes de cultiu
curabilitat de l'ànima (no siguem sexistes, i de l'ànim també)
arracada emocional que sense voler-ho ens clavetegem
greuges oncològics (vocabulari tabú) opcionals
temptacions i temptatives temptejos i tenalles
delmes vitals del despertador que ens impedeix viure
collons ja és altre cop dilluns o cap d'any!

hauríem d'enfortir la part de merda a l'espardenya
com un imminent any 2000 demoníac
com la castanya que ens fulmina les genives
de calenta que està i que malgrat el dolor etc

casualment li deia al meu amic X que la bogeria
ja no paga la pena
que és cada cop més rentable comportar-se
com un ciutadà assenyat productiu votant
que puntualment paga taxes i taxis i juga a la loteria
comprador de cotxes parcel·les accions de borsa
i jo li deia com a cosa de broma
però ell va dir que és clar que sí
i va pagar el sopar amb diners de la seva empresa
amb tarja
mentre amb l’altra mà
atenia una trucada mòbil

difamar no resulta pas massa
quan cada dia que passa
la libido es més verbi i menys gràcia
y se respira peor?

27 abril 1997