Aquest cap de setmana era festa major a Civís. Fa molts anys els meus pares hi havien tingut una casa: Cal Baró. Avui hi hem pujat la Nicole, els nens i jo per fer la festa de diumenge a la tarda. Un grup de dos músics ha fet animació pels nens. Després xocolata desfeta amb coca de sucre. Més tard els músics s'han tret els barrets i s'han canviat les americanes per unes camises; s'han transformat així en l'orquestra del ball de nit. Ha estat el moment d'agafar els trastes i tornar cap a casa.
Abans, però, havíem retrobat gent que sembla que m'havien conegut quan jo era petit. Gent a qui no recordava o només molt vagament o pel nom de casa. Ha estat molt agradable. He entrat a Cal Ambou (sí, sense l'apòstrof) i he parlat amb el Peret (?) i la Roser. He entrat a Cal Ermengol i he parlat amb la mestressa i sa filla gran, la Montse. He entrat a la casa de la Mercè i el Benito. He retrobat el Paco de Cal Font. M'ha semblat que el poble eatà preciós (els carrers arreglats, les cases ben acondicionades i polides) i he promés tornar-hi aviat. Feia vora un any que no hi pujava. No deixaré que passi tant de temps fins la propera visita.
Però anem al títol... Les fotos que veieu aquí són de la joieta que he trobat en un racó de Civís. Fixeu-vos que a banda de les creus llatines (n'he pogut fotografiar dues) hi ha també un pentacle preciós. No he pogut veure què amagava la cara oculta de la peça, però ja hi tornaré un altre dia amb més calma.
Aquest cap de setmana era festa major a Civís. Fa molts anys els meus pares hi havien tingut una casa: Cal Baró. Avui hi hem pujat la Nicole, els nens i jo per fer la festa de diumenge a la tarda. Un grup de dos músics ha fet animació pels nens. Després xocolata desfeta amb coca de sucre. Més tard els músics s'han tret els barrets i s'han canviat les americanes per unes camises; s'han transformat així en l'orquestra del ball de nit. Ha estat el moment d'agafar els trastes i tornar cap a casa.
Abans, però, havíem retrobat gent que sembla que m'havien conegut quan jo era petit. Gent a qui no recordava o només molt vagament o pel nom de casa. Ha estat molt agradable. He entrat a Cal Ambou (sí, sense l'apòstrof) i he parlat amb el Peret (?) i la Roser. He entrat a Cal Ermengol i he parlat amb la mestressa i sa filla gran, la Montse. He entrat a la casa de la Mercè i el Benito. He retrobat el Paco de Cal Font. M'ha semblat que el poble eatà preciós (els carrers arreglats, les cases ben acondicionades i polides) i he promés tornar-hi aviat. Feia vora un any que no hi pujava. No deixaré que passi tant de temps fins la propera visita.
Però anem al títol... Les fotos que veieu aquí són de la joieta que he trobat en un racó de Civís. Fixeu-vos que a banda de les creus llatines (n'he pogut fotografiar dues) hi ha també un pentacle preciós. No he pogut veure què amagava la cara oculta de la peça, però ja hi tornaré un altre dia amb més calma.
2 comentaris:
Fantàstica aquesta pica. Per flipar lo del pentacle.
Sabia que fliparies i EN UNA PICA BAPTISMAL. Això no fa més que confirmar que hi havia una sèrie de signes molt molt antics, alguns prehistòrics, que es van anar perpetuant al Pieineu de generació en generació com a profilàctics. Aquest n'és un exemple clàssic.
Publica un comentari a l'entrada