¡Me hable en Europeisch, bitte!

Som a Alemanya de fa uns dies. Els meus fills són bilingües en català i castellà (jo els parlo en català, que és, a més, la llengua en què estan escolaritzats; sa mare els parla en castellà). Ara que som de vacances prop de Frankfurt s'han d'entendre amb uns cosins que són bilingües en alemany i castellà (el pare els parla en alemany, que és, a més, la llengua en què estan escolaritzats; sa mare --que és argentina-- els parla en castellà, però molt rarament). A les converses dels cosins quan juguen, la barreja és acollonant. Figura que la lingua franca ha de ser el castellà, però és un castellà com de fireta o de pel·lícula dels germans Marx... L'Aitana, ma filla petita, sovint es fot a parlar en català sense adonar-se de la cara en forma d'interrogant de la seva cosina o el Nahum deixa anar alguna catalanada d'aquelles de fotre's de riure. Els cosins també fan el que poden, pobrissons. Ara els sento que juguen a les casetes. Diàlegs tipus:

Neboda: Aquí está nuestro Wohnzimmer.
Fill: Esto es una habitación de pequeños, ¿no?
Neboda: No, esto es un Wohnzimmer.
Fill: Wohnzimmer, Wohnzimmer... ¡aquí nadie sabe nada!
[...]

Fill: Hola, señiora, tengo caca.
Neboda: Sí, háce caca acá.
[...]

Fill: ¿Adónde tengo de llevarlo, a una gàbia o a otro lugar?
Neboda: Acá, donde la party es.
[...]

Neboda: ¿Quieres Nachtisch?
Nebot: Quiero un blanco pera.
Neboda: ¿Qué es es pera?
Nebot: Un blanco Birne.
[...]

Només faltaria que quan es barallen i vas a demanar què passa, algú et contestés "Salvatore e buone". No sé ni si Umberto Eco supera aquesta realitat.