El primer cop que vaig sentir "Beggin' ", fa ja una colla de mesos, vaig haver d'aixecar la vista del diari. Era una cançó excepcionalment potent. Llegia La Vanguàrdia. Probablement l'article del Monzó. Que els cants de sirena dels paios de la tele em fessin alçar la vista de la columna del Monzó emmig del brogit habitual del bar parla molt de com d'original i atractiva em va semblar. Una cançó amb el poder més pur de la música soul canyera que es feia als anys 1960 o 1970.
Aquí la teniu.
Durant unes setmanes es va convertir en una mena d'himne que generava bon rotllo al meu voltant: a la feina, amb els nens.
Amb el temps, vaig anar descobrint altres versions, molt més antigues del tema. La veritat és que els de Madcon no van fer gran cosa. Van respectar amb gran exactitud el tema original, amb un petit rap aquí i alguna actualitazació de so en la instrumentalització. Res de l'altre món. És a dir que van saber fer una "simple" reciclatge. Van trobar el tema, van saber respectar-lo millorant-lo un pèl, van rebentar les llistes. Gran lliçó de pragmatisme. Dubto molt que els originals arribessin a vendre en el seu moment el que han estat venent aquesta gent de Madcon durant els mesos passats. Food for thought.
Aquí teniu un muntatge en format vídeo d'una remasterització de la versió de Frankie Valli and the Four Seasons. Deu ser allò que la gent anomena remix. No us el perdeu. La música és collonuda, però el vídeo és igualment divertidíssim i molt treballat.
I encara una altra versió, més moderna (ho sento, no hi ha vídeo, només audio), d'uns tals Timebox, un grup britànic amb mod-soulero. Espero que aprecieu els matisos, els detalls, les menudes diferències de "la mateixa cosa". Una rosa ya no es una rosa ni una rosa.
Per què els escriptors no es permeten de tant en tant ser més intèrprets que compositors? Per què no reciclen més sovint, a cara descoberta? Per què no agafen l'energia d'un poema de l'Oliverio Girondo i la reutilitzen per una versió, una rèplica mutant, una traducció?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada