diumenge, 8 de març del 2009

Ex voto

Li havia promés fa una estona al Puigmalet. Aquí ho teniu. Poema original d'Oliverio Girondo que vaig fer servir per un relat breu refregit fa uns mesos. A David Gálvez Casellas en vaig penjar justament el tros complet que he plagiat-traduït de Girondo. Del relat sencer, només n'he eliminat una brevíssima introducció-afegit. La versió del text que he enganxat a l'altra banda, doncs, és el reflex lleugerament mogut d'això d'aquí. El fragment titulat "Les noies del Bus Exprés" ja el vaig llegir a la ràdio el mes passat. El text original que us enganxo més avall (el de Girondo) té ja gairebé 90 anys (!) i tota la potència intacta. Ja voldríem la majoria dels qui escrivim avui tocar el moll de l'os com tan sovint feia ell... Snif.


A las chicas de Flores
.
Las chicas de Flores, tienen los ojos dulces como las almendras azucaradas de la Confitería del Molino, y usan moños de seda que les liban las nalgas en un aleteo de mariposa.

Las chicas de Flores, se pasean tomadas de los brazos, para trasmitirse sus estremecimientos, y si alguien las mira en las pupilas, aprietan las piernas, de miedo que el sexo se les caiga en la vereda.

Al atardecer, todas ellas cuelgan sus pechos sin madurar del ramaje de hierro de los balcones, para que sus vestidos se empurpuren al sentirlas desnudas, y de noche, a remolque de sus mamás -empavesadas como fragatas- van a pasearse por la plaza para que los hombres les eyaculen palabras al oído, y sus pezones fosforecentes se enciendan y se apaguen como luciérnagas.

Las chicas de Flores, viven en la angustia de que las nalgas se les pudran, como manzanas que se han dejado pasar, y el deseo de los hombres las sofoca tanto, que a veces quisieran desembarazarse de él como de un corsé, ya que no tuienen el coraje de cortarse el cuerpo a padacitos y arrojárselo, a todos los que pasan la vereda.

.
Oliverio Girondo
Buenos Aires, octubre 1920

5 comentaris:

Puigmalet ha dit...

El teu mecanisme de concretar l'escena del desig encara 'toca més el moll de l'os', sobretot per als usuaris. Podria ser la base d'una campanya de promoció del transport públic i d'un assaig que vindria a fer "La publicitat als busos: de la teologia a la tetologia".

Anònim ha dit...

Al bus que ens portava a l'institut n'havia vist i viscut de molt calentes.

Anònim ha dit...

David, amb el comentari de l'altre dia no volia ser irònica!!!! - si fins i tot et vaig argumentar perquè la novel.la de'n Pallarès m'ha semblat magistral. Quan la llegeixis ja la comentarem.

David Gálvez Casellas ha dit...

Gràcies, puigma, tu sempre tan generòs i fi. El fragment que vaig penjar a l'altre blog és justament d'un relat que organitza la companyia que gestiona el Bus Exprés. L'any passat hi vaig enviar una altra traducció-plagi-concreció, aquell cop basada en el relat "Continuidad de los parques", del Julio Cortázar. Cap al final la cosa prenia un tomb una mica sanguinolent. No me'l ni premiar (3 premis), ni tan sols seleccionar per al llibret que editaven (3 premis + 7 relats més). Un fracàs, vaja! Aquest any he triat eros en lloc de thanatos. Ja et diré si ha funcionat millor...

David Gálvez Casellas ha dit...

Volia dir: "és justament d'un relat d'UN CONCURS que organitza la companyia".