Buscava les grotes de què parlen alguns cronistes antics als encontorns de Sant Antoni de la Grella o, més amunt, de la Serra de l'Honor (queda poc clar):
1 h. d'Ordino. Un pont (1,270 mèt.), mène sur la gauche; la rive droite est bordée par les roches à pic de la Serra de la Nor; plusieurs grottes avec de larges portails s'ouvrent dans ces parois de roches.
1 h. d'Ordino. Un pont (1270 m.) mena a (la riba) esquerra; la riba dreta està rodejada verticalment per les roques de la Serra de la Nor; diverses grutes amb grans portalades s'obren en aquestes parets de penyals.
Font: A. Lequeutre, "Una vall lluminosa i alegre" o "De Saint-Béat a Bourg-Madame", pp. 98 i 99 de l'Annuaire du Club Alpin Français del 1877.
La confusió del text precedent entre les grutes de la Serra de l'Honor (la Nor) o de Sant Antoni sembla quedar dissipada aquí:
Passem pel marge dret, i 50 metres més tard, som a l'ermita de San Antonio. El nostre borratxo [l'autor es refereix a una mena de guia] vol fer-nos pregar el seu sant. El deixo agenollar-se, i aprofito per examinar la manera d'arribar a l'entrada d'una de les grutes de grans pòrtics , obertes a la paret del penyal. Davant d'aquesta idea, el nostre xerraire indígena es torna a persignar, i ens suplica que no molestem els genis dolents que sovintegen per aquestes cavernes.
Font: Maurice Gourdon, "Catalogne & Andorre", pp. 149-151 del Bulletin de la Société Ramond del 1879.
Cal dir que no hi vaig saber trobar res més enllà del pont de Sant Antoni, l'església i el camí ral que estan reconstruint per anar fins a La Massana?
2 comentaris:
David ja he llegit el Fiter i Rossel d'aquest any, un altre cop ens ha descobert un gran talent (com va fer amb en Lluís Olivan), en Marc Pallares. La seva és una gran novel.la, ben construïda tecnicament, amb uns personatges molt profunds i amb uns adiàlegs que tenen una força esfereIdora. Una novel.la molt bona,l'has llegida ja?
Meritxell
Meritxell,
No sé si estàs sent irònica o si certament penses que el Lluís Oliván (ergo també el Pallarés) és --i et cito-- "un gran talent". Jo no he llegit més que "Un pare possible" i "El guardián de las hogueras". La primera em sembla una obra correcta, escrita en un llenguatge senzill i directe i amb alguna feblesa en l'excessiva estereotipifacació dels personatges. Ara bé, trobo que les 40 o 50 pàgines finals són excel·lents, amb molt de ritme, estripades, arriscades. És aquí (en aquestes pàgines del final) on jo vaig veure un gran talent. Per això el vaig votar com el meu preferit aquell any que va guanyar el Fiter i Rossell i jo era al jurat. La segona novel·la que et deia em va agradar moltíssim. La trobo molt imaginativa. Sap crear un clima amb quatre pinzellades. La resta d'obres (i tinc constància que n'ha escrit unes quantes més) no les he llegides... Per tant, em faltaria confirmar les meves impressions.
Al Pallarés tampoc no l'he llegit. Ja et diré el què més endavant.
Publica un comentari a l'entrada