Avui he trobat unes fotos que m’han recordat un d’aquells escrits que havia d’haver fet fa mesos i que van quedar en no-res. Era al final de la temporada d’esquí, un d’aquells dies dissabtes que havia deixat el Nahum a pistes però que jo vaig preferir anar a fer un tombet. Baixava en cotxe de Soldeu i un pèl més avall de la zona de Canaro vaig veure a mà dreta, enlairats, uns marges que em van cridar l’atenció. Vaig girar cua. Vaig trobar un camí que menava de Canaro a l'església de Sant Pere del Tarter per sobre de la carretera.
En un voral del camí vaig veure una pedra força curiosa que jeia mig dissimulada entre d’altres de més "ordinàries" i que un cop enlairada de terra semblava encara més curiosa que en un inici. No hi vaig saber veure cap marca.
Fixeu-vos, però, que a banda que la forma del roc sembla treballada o retocada per la mà de l'home, en la part inferior no hi té els mateixos líquens que a la de dalt. Potser jo veig visions, però semblaria que hi ha com una línia que separa en dos àmbits la pedra, suggerint la lectura que en el passat pogués haver estat clavada a terra. I fins aquí les interpretacions...Vegeu aquí quatre fotografies força precàries de la passejada.
4 comentaris:
Molt guapo el roc clavat.
Com dic, això que el roc hagués pogut estar clavat no és més que una hipòtesi.
Home, això que la part inferior no tingui la molsa és força revelador, vas fer una molt bona observació.
Penso el mateix, aquest roc deuria ser una fita. No?
Publica un comentari a l'entrada