Benvinguda a la revista 'Portella'
Malgrat la profunda crisi per la qual travessa, el món de la premsa és un món de contrastos: Mentre la pràctica totalitat dels mitjans escrits existents les passen magres en neixen de nous. L'últim exemple el vam tenir diumenge passat a Catalunya amb l'aparició del diari Ara, un nou concepte de mitjà de comunicació escrit que aposta fermament per la difusió mitjançant plataformes digitals.A Andorra ahir es va presentar una nova revista de temàtica cultural i periodicitat semestral: Portella. No podem sinó saludar-la amb el més sincer entusiasme. Per tres motius: el primer per apostar per un mitjà escrit –per bé que Portella no sigui un mitjà de comunicació stricto sensu– en temps de crisi, no només de la premsa escrita, sinó de la lectura en general. El segon, per haver escollit un àmbit com el de la cultura i ser capaç –com el primer número demostra– de tractar-lo amb rigor, profunditat i amenitat. El tercer, per comptar amb col·laboradors el nom dels quals està estretament lligat al d'aquest rotatiu: el redactor de Cultura Andrés Luengo, el fotògraf Tony Lara i la que va ser durant anys cap de redacció i periodista cultural, Roser Porta.
Diversos mèrits s'albiren amb el primer cop d'ull al primer número de Portella: l'hàbil combinació de localisme i universalitat, l'acurada edició i tractament del text i les fotografies i la varietat dels col·laboradors escollits i de les disciplines tractades. Tot i això, des d'un punt de vista periodístic, resulta especialment interessant la presència de quatre llengües diferents a les pàgines de la revista. Portella és una revista en català, fet que no és menor en tractar-se d'una llengua que no ho ha tingut sempre fàcil, enclavada com està entre dues comunitats lingüístiques tradicionalment molt potents. Una revista en català, però, que inclou textos en francès, castellà i portuguès. Això evidencia un interès a no amagar la realitat del país en el qual s'edita. I amb això, Portella assumeix el que hauria de ser un dels principals objectius dels mitjans de comunicació: la vertebració de la societat, la consolidació de la comunitat. De fet, ja ho anuncia en la seva carta de presentació: «Quan l'economia i la política es comporten amb massa temor o cautela, la literatura i les arts han d'actuar amb resolució i generositat, i han de contribuir a vertebrar una comunitat que reforci el caràcter propi». Doncs això: ara només hi falten els lectors. Felicitats al col·lectiu Portella per haver impulsat la revista i per molts i molt fructífers anys.
2 comentaris:
Enhorabona!! El meu amo m'ha dit que és molt xula.
A veure si és veritat. A veure si és veritat que és molt xula. A veure si és veritat que me n'envies una.
Una no... Te n'hem reservat 3, com a la resta de col·laboradors del núm. 1. Si vols, demà quan passis per davant del MEC truca'm i te'n dono un exemplar que tinc jo a casa i més endavant (són a la seu central) et passo les altres dues. Per cert: et vam mencionar a l'speech final que va fer el Presi Peruga com un dels grans col·laboradors especials. Gràcies un i mil cops. Truca'm demà. Insisteixo.
Publica un comentari a l'entrada