Ostium culturae
diumenge, 5 de desembre de 2010 02:00
CESAR GARCIA
La Portella, la Portelleta, Portella d'Arcalís, Portella de Rialb, Portella de Besalí, Portella del Forn, Portella de Sanfons, Portella de la Coma de Varilles, Portella de la Cebollera, Portella de Joan Antoni. Aquest topònim sovint repetit i repartit per la geografia andorrana ha estat escollit per batejar una iniciativa cultural que es va presentar dimarts i que es podria denominar la Portella de Joan Peruga i els seus companys. Amb una posada en escena que fugia del dejà vu i que invitava a entrar en la publicació, es va obrir pas Portella, la nova revista andorrana que s'ocuparà de la cultura nacional. A hores d'ara el significat de nacional i petit, con nosaltres som, ha de voler dir internacional: des de la petitesa del nostre territori a la immensitat del nostre món. Tenim quelcom a dir i hem de ser capaços de dir-ho, amb les eines necessàries. Hem de ser conscients de la nostra petitesa però també ho hem de ser de les nostres possibilitats i la cultura és una oportunitat per expandir la nostra presència arreu.
A Andorra tot és petit, els noms així ho reflecteixen: Portella. Deu ser la humilitat de la gent de muntanya que sap que la natura és molt més potent que les persones. No obstant Portella pot ser gran, és ja una gran idea feta realitat. Caldria que fos també un bé cultural que es perllongui en el temps. El país ho necessita. Caldrà un suport econòmic que la faci viable. ¿Per què costa tant aconseguir diners per a la cultura? És d'agrair que els responsables siguin gent de l'educació, és a dir professors, és a dir cultivadors de persones que volen fer la seva feina didàctica també fora de l'aula, com si tot el país fos una escola on tots aprenguéssim allò que és amagat darrere les lletres i dels autors de les lletres.
Recordo que quan era a Dublin durant la setmana de Pasqua, fent una visita al Trinity College vaig veure uns cartells anunciadors de l'obra de Max Frisch, Andorra, que aquell dia es representava. L'autor suís és protagonista del primer número de Portella i ho va ser també a la presentació. Aquella visita a la universitat dublinesa va ser com una premonició. A més dels membres del col·lectiu, Portella compta amb col·laboradors entre els quals hi ha la Roser Porta, que no podia faltar tenint aquest cognom.
2 comentaris:
Sembla que se n'està fent molt ressò, oi? Jo poso el meu granet de sorra al blog avui. Sort!
Envia'm la teva adreça postal al meu correu de gmail, please! Intento fer-te arribar un exemplar de la revista el més avait possible. Així podràs "criticar" (en el bon sentit, eh!) amb coneixement de causa. Gràcies, Macip!
Publica un comentari a l'entrada