Víctor Pàmies: el rayo que no cesa

Acabo de trobar aquesta entrevista que li van fer fa poc a l'amic Parèmies tot llegint la pàgina web de Fòrum.ad. Us l'enganxo aquí pel vostre gaudi (que diria el capellà). Aprofito, a més, per saludar el Víctor (doncs d'alguna misteriosa manera acabarà sabent que he publicat aquest retall aquí) i desitjar-li bon Nadal i un molt feliç 2011.

Víctor Pàmies: "Cada dia apareixen nous refranys per afrontar la nova realitat"

Víctor Pàmies és lingüista i intenta determinar quins són els refranys més populars de la llengua catalana a través d’una enquesta feta exclusivament a través d’Internet i les xarxes socials.

Com se't va acudir identificar els 10 refranys catalans més populars? Bé, de fet, sempre que cerquem refranys, acudim a diccionaris, reculls o monografies en paper, que ens mostren l'estat de la llengua en un determinat moment, però en el passat. Volia identificar els refranys que es diuen i es recorden ara mateix, quan hi ha veus que apunten que això dels refranys s'està perdent. Veus que jo no comparteixo i punt de partida del meu estudi sobre la popularitat dels refranys.

Per què ho has fet exclusivament a través de les noves tecnologies?
Per comoditat, per a comprovar la potència real que tenen aquestes eines per a realitzar estudis semblants i perquè sóc un usuari convençut dels avantatges que ens ofereix internet per a moltes coses. No sé si abans s'havien fet enquestes lingüístiques semblants emprant aquestes eines, però el resultat està sent espectacular.

Quines podrien ser les diferències més destacades en fer l'estudi a través d'Internet o fer-lo, per exemple, a peu de carrer?

Jo crec que no té color. Caminant arribes on et porten les cames. Internet és una finestra oberta al món. Si hagués hagut d'entrevistar-me personalment amb les prop d'un miler de persones que ja m'han fet arribar el qüestionari a través del correu electrònic i que viuen escampats per tot el territori de parla catalana (Perpinyà, Mallorca, Elx, Fraga, Olot, l'Alguer, Andorra la Vella...)... no vull pensar en la despesa que m'hagués suposat pel que fa a viatges i temps. Potser hagués necessitat anys per fer una feina que estic enllestint en poc més d'un trimestre.

Consideres que els refranys estan en perill d'extinció o tenen molt de futur?
Els refranys van néixer en l'oralitat, en una societat poc alfabetitzada. Per això són peces amb rima, ritme i musicalitat. Posteriorment, de la mà de l'escriptura van passar al paper en reculls temàtics, en diccionaris o en monografies locals. Ara som en el moment de fer un nou salt i fer arribar els refranys a la xarxa, posar-los a disposició dels internautes a través de les eines informàtiques i les noves tecnologies. En això treballo amb el meu portal de paremiologia catalana (http://refranys.com ) i tots els blogs especialitzats que comparteixo a la xarxa.

La llengua és rica en matissos i té la capacitat d'adaptar-se perfectament a les noves realitats i a les necessitats dels parlants. És evident que els referents socials i culturals canvien, però la llengua té una capacitat increïble per adaptar-s'hi. Així, de la mateixa manera que hi ha refranys que han caigut en desús, n'apareixen cada dia de nous per afrontar, d'una manera lúdica i enginyosa, la nova realitat.

Però també se'n deuen crear de nous...
Com deia, les llengües tenen una capacitat d'adaptació fantàstica i principalment en el camp de les frases fetes (que juguen amb el llenguatge figurat o metonímic) la producció no s'atura. Potser els refranys i proverbis van més lligats a una cultura ancestral, sovint compartida entre molt diverses cultures, que ja abraça un seguit de consells i coneixements molt concrets i interioritzats, i aquí la producció pot estar més aturada. Però com que són peces anònimes que no sempre podem documentar quan van aparèixer, es fa sovint molt complicat determinar l'antiguitat dels refranys.

Una qüestió molt important és la seva localització geogràfica.
I és clar. Tot el repertori paremiològic català no és compartit al 100% per tots els parlants. Perquè hi ha parèmies referides a llocs molt concrets, perquè hi ha realitats meteorològiques diferents (són molt importants l'immens cabal de refranys meteorològics), perquè hi ha variants concretes en moltes parles. Quan ens trobem amb un refrany o qualsevol altra peça lèxica semblant, és important poder determinar on es diu, quina extensió d'ús i coneixement té i què la va originar. Per això aquestes enquestes arribades d'arreu dels Països Catalans m'ajuden a determinar localitzacions de dites concretes i per això vull intentar oferir resultats de popularitat de refranys per les principals diferents zones dialectals de la llengua catalana.

Hores d'ara, prop d'un miler de persones s'han afegit a la teva iniciativa.
Un miler d'enquestes era on havia situat el llistó per poder emprendre amb certes garanties aquest estudi. No cal dir que estic molt content de la resposta que ha obtingut la iniciativa i que faré tots els possibles per aprofitar aquesta bona inèrcia per poder disposar del màxim possible d'enquestes.

Has tingut alguna resposta que t'ha sorprès especialment?
Moltes, moltíssimes. La generositat de les persones no té límit. Hi ha hagut gent que m'ha fet arribar centenars de dites del seu poble, que ha reenviat la meva crida a moltíssims coneguts i això ha fet que s'anés estenent com una taca d'oli. M'ha sorprès que la majoria d'enquestes que m'han arribat són de gent que no coneixia personalment. O sigui amics i coneguts dels meus amics i contactes.

No sempre les enquestes s'ajustaven a les premisses que demanava per a l'estudi (triar els 10 primers refranys que us vinguin al cap, fer-ho individualment, trametre'm la llista per correu electrònic i facilitar-me les dades essencials de filiació dialectal), però després d'un intercanvi de correus amb tots i cadascun dels participants, la mostra s'ajusta moltíssim al que demanava.

Com a lingüista, com valores la salut de la nostra llengua?
No sóc de tarannà alarmista i penso que s'ha d'aconseguir facilitar que els nouvinguts que arriben al país es puguin incorporar al més ràpidament i de la manera més senzilla possible a parlar el català. S'ha d'eixamplar el percentatge de parlants incorporant els nouvinguts per tal que el català no esdevingui minoritari a casa seva, fet que ja s'està donant en massa racons del territori.

La situació és complexa per la pressió d'altres llengües com l'anglès, el francès o el castellà, per la uniformització que generen els mitjans de comunicació generalistes (amb un percentatge ínfim de català) i per la tasca de constant actualització terminològica de la llengua a les necessitats del moment. S'ha de fer molta feina, s'està fent molta feina i no hem de defallir en aquesta lluita perquè ens hi juguem molt.

Un cop acabi aquest recull, com presentaràs l'estudi corresponent?
Els resultats sortiran publicats al blog Raons que rimen (http://vpamies.blogspot.com ), des d'on vaig iniciar la crida. Trobo que és el més honest i els participants tenen dret a poder accedir a les conclusions de l'estudi des del mateix lloc d'on ha partit la iniciativa i la crida a la participació.

Posteriorment hi ha alguns mitjans que s'han interessat a què hi vagi a presentar les conclusions i no descarto poder-ne fer un llibre en paper amb tota la història, desenvolupament i conclusions de la iniciativa.

L'èxit d'aquesta iniciativa lingüística et podria dur a encetar noves campanyes similars? Segur que sí! El meu cap bull ple d'idees, que aniré conformant ordenadament un cop hagi tancat aquesta enquesta. Però prefereixo no avançar esdeveniments.

Per Ramon Texidó / ACPG (7973 caracters)