dijous, 31 de gener del 2013

Rodamots: 'espardenyar'

El butlletí que fa el Jordi Palou, el famós i collonut "Rodamots", dedica la paraula del dia a "espardenyar". L'amic (i corrector de 'Portella') Marc Cortès i jo mateix hi hem fet alguna contribució. Us enganxo a sota el text de l'entrada pròpiament dit i un afegit que el Jordi Palou anomena "L'escreix".


Cada dia un mot / 3084 / dijous, 31 de gener del 2013

espardenyar  (v)
1  Caminar molta estona calçat amb espardenyes. Per extensió, caminar, anar a peu.
2  (fig.)  Anar els polítics de casa en casa a sol·licitar els vots dels electors.
Aquest és un mot típic d'Andorra. També s'usa espardenyejar.


[Etimologia — D'espardenya, derivat d'espart (del llatí spartum, i aquest, del grec spártos o spárton, mateix significat), en català antic i avui en algunes contrades també espartenya.]

"Tinc un amic, candidat a les eleccions [andorranes], que aquests dies es dedica a fons a allò que ocupa més hores als nostres polítics en temps de campanya: el tradicional porta a porta, conegut també per l'art d'espardenyar."

• Àlvar Valls, «Elogi mesurat de l'art d'espardenyar» (El Periòdic d’Andorra, 22 de febrer del 2001)
"Cal pensar en la maquinària de campanya que engoleix els candidats i a l'hora de sortir a la televisió, els transforma, els retoca massa. Gosaria dir que el porta a porta, l'espardenyar vots, titllat massa sovint d'antiquat, potser arriba més endins i de millor manera. Almenys, així els deus poder veure els ulls cara a cara, que a la tele tots miren, o els fan mirar, cap a un altre costat."

• Jordi Pasques, «Polítics al natural» (Diari d’Andorra, 9 de desembre del 2012)

*** Aquesta setmana: mots que només s'usen en un lloc o comarca. En el d'avui hem d'agrair la col·laboració dels andorrans David Gálvez Casellas i Marc Cortès Minguet. ***

El català a Andorra
http://www.catala.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=2&Itemid=4
Andorranismes
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=addiec2





L'escreix | L'art d'espardenyar

A Andorra l'expressió espardenyar s'ha anat associant darrerament al moment en què els candidats polítics fan el porta a porta previ a les eleccions. Potser en ocasions, per mimetisme, s'ha associat una expressió amb l'altra (porta a porta i espardenyar). 


De fet, espardenyar significava a Andorra el mateix que volia dir a Coll de Nargó (quan els raiers feien el camí de retorn a casa): «caminar, gastar espardenya» (segons Pep Coll a El parlar del Pallars significa 'caminar, un raier, en el viatge de retorn'). Espardenyar a Andorra és el que abans feien pastors i pagesos per anar i tornar de bordes, trossos i prats. D'aquí, potser, que quan s'ha volgut buscar el color local i el mot pintoresc en escrits referits al moment previ a les eleccions, s'hagi triat aquest mateix verb per significar 'passejar, anar amunt i avall'. Així, pot semblar que aquest context prestat i específic és l'únic (i molt andorrà) quan en realitat és una adaptació o evolució del més genèric i tradicional. En aquest sentit fa servir l'expressió l'Albert Villaró a la novel·la publicada (La primera pràctica): «Ha pujat espardenyant des de la plana on passa l'hivern el ramat, per fer-me arribar un missatge».


—David Gálvez Casellas (Andorra)