Presentació del núm. 6 de 'Portella'

'Portella' segueix endavant (a tota vela)

Tot i que ja faci uns dies de la notícia, ara que som a punt de presentar el núm. 6 de la revista penjo aquí la llista de subvencions de tipus cultural per al 2013. L'atorgada a 'Portella' representa uns fabulosos 7380 euros.

És cert que ens les tres ocasions que hem demanat subvenció ens n'han concedit dins de la franja més alta de valoració dels projectes. Ara ho dic de memòria, però em sembla que els diners que hem sol·licitat han estat menys cada any. A banda, la traducció en diners de la puntuació obtinguda ha anat minvant (suposo que degut a la participació cada cop més nombrosa i de més qualitat d'altres projectes subvencionats per part d'associacions sense ànim de lucre).

Que ningú no vulgui mal interpretar aquests comentaris. No hi ha cap queixa. Estem encantats dels ajuts que hem anat rebent i que ens són imprescindibles per a sobreviure. Fa molt temps, però, que hem endegat diferents línies de finançament paral·leles encaminades a anar depenent cada cop menys d'aquestes subvencions de Govern. És cert que les necessitarem encara per poder seguir treballant, perquè el nostre no és un producte professional i purament comercial, sinó un projecte amateur i altruista que pretén difondre la cultura a Andorra.

Per cert, el finançament és anual i per a dos números complets de la revista.

Sense gaire més detalls, ja deveu imaginar-vos que encarregar tots els texts, les il·lustracions, les fotografies, la correcció, la gestió comptable, la maquetació, la impressió, la distribució i la venda de la revista té un cost elevadíssim que cobrim no només gràcies a la subvenció estatal, sinó també amb publicitat, molt generoses aportacions de mecenes i el que generen les pròpies vendes de la revista.

Però, com deia, seguim treballant-hi fort. La nova pota de finançament que volem obrir de manera immediata és la de les subscripcions. Us en seguirem informant!

Poema "U Nu" (J. Cortázar)

U Nu, 
U Tin, 
Mya Bu, 
Thado Thiri Thudama U E Maung, 
Sithu U Cho, 
Wunna Kyaw Htin U Khin Zaw, 
Wunna Kyaw Htin U Thein Han, 
Wunna Kyaw Htin U Myo Min, 
Thiri Pyanchi U Thant, 
Thado Maha Thray Sithu U Chan Htoon.

Crec que el poema apareix al capítol 41 de Rayuela. Abans i després hi trobem això:

Era un papelito amarillo, recortado de un documento de carácter vagamente internacional. Alguna publicación de la Unesco o cosa así, con los nombres de los integrantes de cierto Consejo de Birmania. Oliveira empezó a regodearse con la lista y no pudo resistir a la tentación de sacar un lápiz y escribir la jitanjáfora siguiente:

[...]

"Los tres Wunna Kyaw Htin son un poco monótonos", se dijo mirando los versos. "Debe significar algo como 'Su excelencia el Honorabilísimo'. Che, qué bueno es lo de Thiri Pyanchi U Thant, es lo que suena mejor. ¿Y cómo se pronunciará Htoon?"

Poema (molt sonor) d'Antonin Artaud

Us regalo un poema extret d'una carta escrita per Antonin Artaud des del manicomi (a Ivry-sur-Seine, a Rodez) el 22 de setembre de 1945 i adreçada a Henri Parisot. La carta és fantàstica de cap a cap. Artaud es ve a cagar en el cèlebre poema "Jabberwocky" de Lewis Carroll i, ja amb la inèrcia ben agafadeta, en el propi Carroll. En contraposició, celebra l'obra d'autors que no fingeixen sentir sinó que senten de veritat: la por, la desesperança o la desubicació. Exemples: Edgar Poe (com l'anomenen els francesos), Gérard de Nerval, Baudelaire, François Villon... Artaud parla també d'un llibre escrit per ell (i del qual figura que Lewis Carroll copia) en què fa servir un llenguatge inventat però que no se sap quines forces fàctiques han fet desaparèixer (sembla que només en guarda una còpia una filla d'Artaud que ell tampoc no sap ben bé on para). Us transcric, doncs, només un petit fragment de la carta en forma de poema basat més en una musicalitat que no pas en un idioma concret (¿el devia conèixer Cortázar quan crea el poema amb els noms d'aquells delegats a la UNESCO?):

rutara ratara ratara 
atara tatara rana

otara otara katara 
otara ratara kana

ortura ortura konara 
kokona kokona koma

kurbura kurbura kurbura
kurbata kurbata keyna

pesti anti pestantum putara 
pest anti pestantum putra

Moby-Dick revisited

Torno a rellegir Moby-Dick. Molt de tant en tant. Un capítol aquí i un al cap d'uns dies. La intenció concreta és la de gaudir, quinze anys després de la primera lectura, de noves maneres d'entendre una obra inesgotable, ultra-moderna en tots els sentits i sempre sorprenent. Això i que sé que si rellegeixo un llibre com aquest, segur que em donarà idees per la nova novel·la que he començat a escriure, que escric des de fa un parell de mesos.

Li dec l'amor a Moby-Dick a Charles Swann i al magnífic seminari que ens "va imposar" a la University of Keele i pel que vaig haver de llegir una bona colla de les obres de Melville.

Recordo quatre o cinc moments a la meva vida de lector en els que he pensat que alguna part d'una obra literària em depassava tot i la fascinació que em provocava. Recordo especialment El Quijote, Rayuela, The Waste Land, King Lear o The Love Sonnets de Shakespeare. De totes, El Quijote i Moby-Dick són les que m'han suposat el màxim esforç i probablement el màxim gaudi.

Moby-Dick sí que és un llibre motivacional dels bons. Et motiva a llegir, a pensar, a observar, a investigar, a viure, a escriure.

Us penjo una selecció d'imatges relacionades amb el llibre. Passeu-vos-ho bé!

Una elefanta es gronxava al capdamunt d'un podi

Arran d'un altre text d'en Luengo... Potser sí que al final li hauré de cedir aquest espai.

Enhorabona a tots. Guanyadors o no. Sobretot, cal dir-ho, als que apareixen al capdamunt de la classificació. Sí, sí, ja ho sé...: després tots direm que no s'han de fer llistes de llibres, és cert. Ni banalitzar la cultura. Ara bé, quan al podi hi ha la figura entre robusta i hieràtica de la Júlia, cal fer una excepció i celebrar-ho. Perquè la Júlia és filla putativa (no, no és el que sembla, nens!) del Joan Peruga i gairebé un membre (o membressa) de la meva família. L'elefant va entrar a casa meva unes vacances estivals de fa un parell d'anys per la via del correu electrònic (sí, foteu-vos-en del camell i l'ull de l'agulla). 650 exemplars venuts en unes quantes setmanes (tot i que hi hagi mediat algun sant) és un èxit sense precedents documentats en la novel·lística andorrana. Enhorabona de tot cor al Joan!

Andrés Luengo "descobreix" Antoni Caus

El Luengo m'ha d'haver passat la mà per la cara com a mínim dues vegades... Primer, amb la primícia del relat "andorrà" de Julio Cortázar. Ara, avui mateix, amb el descobriment del poemari "Repetició i diferència" d'Antoni Caus. Excepcionalment, no em dol reconèixer-li en públic que té més raó que un sant.