Torno a rellegir Moby-Dick. Molt de tant en tant. Un capítol aquí i un al cap d'uns dies. La intenció concreta és la de gaudir, quinze anys després de la primera lectura, de noves maneres d'entendre una obra inesgotable, ultra-moderna en tots els sentits i sempre sorprenent. Això i que sé que si rellegeixo un llibre com aquest, segur que em donarà idees per la nova novel·la que he començat a escriure, que escric des de fa un parell de mesos.
Li dec l'amor a Moby-Dick a Charles Swann i al magnífic seminari que ens "va imposar" a la University of Keele i pel que vaig haver de llegir una bona colla de les obres de Melville.
Recordo quatre o cinc moments a la meva vida de lector en els que he pensat que alguna part d'una obra literària em depassava tot i la fascinació que em provocava. Recordo especialment El Quijote, Rayuela, The Waste Land, King Lear o The Love Sonnets de Shakespeare. De totes, El Quijote i Moby-Dick són les que m'han suposat el màxim esforç i probablement el màxim gaudi.
Moby-Dick sí que és un llibre motivacional dels bons. Et motiva a llegir, a pensar, a observar, a investigar, a viure, a escriure.
Us penjo una selecció d'imatges relacionades amb el llibre. Passeu-vos-ho bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada