Balar gratis,
cansina, ovejamente,
términos
circunscriptos a los trazos
de ese alfabeto
inveterado, escaso,
del que nadie
está exento: solamente
frenar el
colectivo con el brazo,
hurgar el fondo
del bolsillo, un peso,
sacar boleto, y
entre algún bostezo,
estrangular el
caño por si acaso;
sentarse sabe
quién dónde se pueda
y, al fin, la
incertidumbre, la certeza,
de que ella suba
en la parada esa,
la que siempre se
va, la que se queda.
La garganta
colmada de esa ausencia,
contradicción
gastada si las hay,
cuando dobla en
la calle Paraguay,
y el arranque
inhumano de imprudencia,
lo que se dice
huevos propiamente,
bajar el ancho,
no escapar al mazo:
hincar los codos,
entreabrirse paso
en el lío
hormigueante de la gente,
tocar el timbre, respirar el fresco,
mire atrás al bajar, salir rajando,
libre por fin, las venas palpitando;
libre por fin del hado canallesco,
del fastidioso caos de la gente,
del apremio apurado e impaciente;
libre por fin, pero también cautivo,
condenado a esperarla vanamente
en la parada gris de un colectivo.
* * * * *
Belar gratis, pesada, ovellament,
termes circumscrits al traç
d'aquest alfabet inveterat, escàs,
del qual ningú no està exempt:
aturar el clípol amb el braç,
furgar el fons de la butxaca, una moneda,
comprar el tiquet, badallar dins de la cleda,
escanyar la barra per si de cas;
asseure’s qui sap en quina fenedura
i la incertitud, la certesa, per fi,
que ella pugi en la parada d’allí,
la que sempre se'n va, la que perdura.
La gola plena d'aquesta absència,
contradicció gastada per excel·lència,
quan tomba pel carrer València,
i la rauxa inhumana d'imprudència,
el que es diu ous pròpiament,
no defugir el trumfo, arrastrar:
clavar els colzes, mirar de passar
entre l’embull formiguejant de la gent,
tocar el timbre, respirar l’aire fresc,
mirar enrere al baixar, sortir llets-cagant,
lliure per fi, les venes bategant;
lliure per fi del fat purriesc,
de l'irritant caos de la gent,
de l’afany apurat i impacient;
lliure per fi, però també un reclús
condemnat a esperar-la vanament
a la parada gris d'un autobús.
1 comentari:
Ja seria la bomba si m'hi pogués dedicar de veritat i fer que tot fossin endecasíl·labs....
Publica un comentari a l'entrada