diumenge, 20 de desembre de 2009

Taxonomies

Hi ha moltes maneres d'endreçar el món, de mirar d'ordenar-lo. Jorge Luis Borges estava molt interessat en les taxonomies, és sabut. Les incorporava sovint com a boutade, sovint com a element per fer reflexionar. Recordeu quan proposa que els metafísics de Tlön juzgan que la metafísica es una rama de la literatura fantástica ("Tlön, Uqbar, Orbis Tertius")? Recordeu la seva cierta milenaria enciclopedia china?
Los animales se clasifican en a) pertenecientes al emperador, b) embalsamados, c) amaestrados, d) lechones, e) sirenas, f) fabulosos, g) perros sueltos, h) incluidos en esta clasificación, i) que se agitan como locos, j) innumerables, k) dibujados con un pincel finísimo de pelo de camello, l) etcétera, m) que acaban de romper el jarrón, n) que de lejos parecen moscas ("El idioma analítico de John Wilkins", Otras inquisiciones).
També Julio Cortázar entra a Rayuela en aquest joc de l'ordenament del món en categories a través de l'obra La luz de la paz del mundo de l'uruguaià Ceferino Píriz.

Mitjançant la presentació d'una categorització del món absolutament esbojarrada i sense sentit, Cortázar ens fa veure l'arbitrarietat de moltes de les formes d'ordenament que fem anar sense qüestionar-les. Enfrontant-nos a l'aparent desordre, al caos, a la manca de criteri inicial de la milenaria enciclopedia china o de l'obra de Píriz, tant Borges com Cortázar ens fan veure altres possibilitats (que inclouen alhora la possibilitat que els nostres sistemes ordenats, lògics i plens de criteri no siguin els únics estrictament correctes).

En Píriz parla de, per exemple:
la Corporación Nacional de Casas-Criaderos de animales, ocupadas éstas de la Cría Menor o cría de animales no corpulentos: cerdos, ovejas, chivos, perros, tigres, leones, gatos, liebres, gallinas, patos, abejas, peces, mariposas, ratones, insectos, microbios, etc.
Per què us parlo avui de literatura argentina (i uruguaiana)? Doncs perquè ahir l'Aitana, la meva filla petita, es va iniciar a les pistes del Canaro en el món de l'esquí alpí. Feia força fred. Devíem estar a 9 graus negatius. S'ho va passar molt bé. Etc. I la relació de tot això amb les taxonomies, Cortázar i Borges, direu? Doncs, que justament pensava ahir que era la primera temporada d'esquí de l'Aitana, la tercera del Nahum i la sisena de la Laura. Pensava que aquesta era una manera curiosa de comptar els anys. En lloc de dir que som al 2009, podríem dir que som a l'any 1 de l'esquí alpí de l'Aitana o a l'any 2 que porta ulleres. Podríem dir que som a l'any 3 l'esquí alpí del Nahum o a l'any 1 que fa judo. Podríem dir que som a l'any 6 de l'esquí alpí de la Laura o al seu any 2 de Messenger o al 3 de Nintendo DS.

Conduia de tornada a casa des de Soldeu quan vaig caure en el fet que en lloc de comptar i muntar eres a partir del naixement d'un profeta, podríem fàcilment decidir fer-ho a partir del moment que hem conegut la nostra primera dona, tastat el trinxat, corregut una marató, tingut el nostre tercer fill, menjat el divuitè sorbet de mandarina, llegit per segona vegada The Catcher in the Rye, etc.

2 comentaris:

Allau ha dit...

El darrer llibre d'Eco, "El vertigen de les llistes" va també una mica d'això.

Puigmalet ha dit...

Llistes, classificacions, falses etimologies... Som aristotèlics de mena. I per molts anys.