Taula rodona del Diari d'A.: Naturlàndia

Avui he vist que hi havia una taula rodona virtual en marxa al Diari d'Andorra relativa al projecte de Naturlàndia. Hi he aportat un comentari molt llarg amb la idea que pugui servir no només per la taula rodona en qüestió, sinó com a punt de partida/reflexió en altres llocs i moments. No hi dic res d'original, només hi recullo quatres tòpics de sentit comú que he sentit en boca d'altri o que a mi mateix m'han passat pel cap en algun moment.

Per cert, val la pena passar per la taula rodona. Hi trobareu comentaris de coneguts i amics d'aquest blog. Molts estan integrats o graviten al voltant de l'agrupament conegut com "Amics de la Rabassa". Altres no: són simplement gent preocupada per la muntanya i per Sant Julià. Gent de Juberri o que hi han viscut. Ciclistes i caminadors. Santi Pijuan, Maria Teresa Cairat, Josep Maria Goicoechea, Delfí Roca, Marco Mijares, Pilar Pijuan, etc.

Aquí teniu el missal:


1. Ja tenim a Juberri un jardí descomunal --que no comunal en el bon sentit de la paraula. Barroc, poc pensat per les famílies i els nens de la parròquia, més aviat perillós. El comú ha cedit a un privat un espai que era de tots. Ha deixat que es tallessin arbres, es destruïssin talussos, es moguessin quantitats ingents de terra... No és cert que tots en puguem gaudir: no és pràctic, ni bonic, ni segur. No el volem aquest espai, gràcies. No ens calia aquí dalt. Haguéssim estat molt més contents de poder gaudir d'un espai més pla i menys agressiu amb l'entorn en què es poguessin fer activitats reals. Sense gossos deixats anar de la "propietària". I per què no un espai més cèntric al cor de Sant Julià, que realment promocionés la parròquia, promogués el comerç, fos per a ús de tots, estigués dissenyat per al gaudi de nens i joves?

2. Ja "tenim" el camp de tir, un espai privilegiat robat al bosc, una gran plataforma de quitrà al bell mig de la natura. Estic amb el Marco: la seva construcció també la vaig viure com una tragèdia. Però ja hi és de fa anys... Ara el que hem de fer és lluitar perquè s'acabi usant bé, amb voluntat no tan sols especulativa-comercial. Diu que ara ens volen convertir allò en una altra magna obra immobiliària que un cop més no aportarà res de res a la vida social i comercial del poble / dels pobles de Sant Julià. Es podria usar el camp de tir amb la idea de convertir l'espai que ja tenim en un nucli d'ofertes DE NATURA. Arreglem tots els camins que surten, passen a la vora i moren al camp de tir perquè la gent pugui caminar per bosc. Promocionem el trekking, les caminades, les raquetes de muntanya, la bicicleta, les passejades a cavall... Donem un ús més cívic al tram de carretera que va del camp de tir al camp de neu. No ens posem a construir de manera grandiloqüent un immens centre comercial al mig del bosc. Ja n'hi ha prou amb haver hagut d'aguantar durant tants i tants anys el maleït camp de tir i les activitats que allí s'hi desenvolup(av)en.

3. Ja tenim el Tobotronc, també. Mengem-nos-el amb patates, com se sol dir, però intentem no afegir més gadgets monstruosos que tallin el bosc i l'enlletgeixin més, innecessàriament. Com a mínim, en endavant siguem més respectuosos i minimalistes.

4. A Sant Julià ja ens estem carregant definitivament la possibilitat de fer que la vida del poble torni a mirar cap al riu. Si haguéssim organitzat els espais de la vora del riu amb criteri, ara els passejos, els parcs, els espais o els camins que s'haguessin generat podrien haver estat motors de vida lúdica, comercial, social, associativa... No sabem que a molts pobles de Catalunya es promouen vies per passejar, córrer, anar en bici, etc., espais peatonals, zones de mercat, parcs i places, etc.? No sabem, potser, que això genera qualitat de vida i riquesa? Encara no veiem que molts habitants de Sant Julià prefereixen "baixar" a la Seu el dissabte per passejar i passar el dia? No veiem que no tan sols no generem vida comercial a partir de gent de fora que vingui a casa nostra sinó que els propis lauredians anem a "gastar" a cal veí?

5. Com deia, a Sant Julià tenim jardins desmesurats en llocs innecessaris (Juberri), un espai enorme pràcticament mort en vida al mig del bosc (camp de tir), el tobogan alpí més llarg del món (quina obsessió amb la llargària de les coses!) i un projecte entorn del riu que fa llàstima de veure... Per cert, si encara no heu tret el cap a la zona de darrere del Ministeri d'Educació i Cultura / Comú, feu-ho, si us plau. Veureu com ha mort l'accés natural al riu, com s'han erigit grans murs de pedra i altres de formigó, com es prepara tot per al túnel, com s'han instal•lat les horribles i ja típicament "andorranes" xarxes metàl•liques, com s'ha optat per fer un túnel que travessa la muntanya quan es podria haver fet un sistema de semitúnel o túnel obert que la voregés, etc. No hi fa res si ens hem de carregar els talussos, ni les feixes que treballaven la gent de Sant Julià fins fa quatre dies, ni la memòria de la gent, ni el bosc de ribera, ni el símbol majestuós que fins ara encara representava el Rocafort (per molt que hi hagués plantades algunes torres elèctriques).

Sembla que a la majoria se li enrefot tot plegat: per això deixen Naturlàndia en les mans dels qui han creat les realitats de què us parlo més amunt. Jo dic: mireu-vos les propostes de què parlava el Sr. Goicoechea. Mireu que hi ha maneres alternatives de treballar en positiu. Allí hi trobareu moltes respostes raonables.

En llenguatge senzill: mirem de no ser tan destructius i "temàtics". Aquí el tema és el nostre patrimoni natural:

Més raquetes de neu, més camins oberts i comunals ben cuidats i anunciats.
Menys tanques, menys cues, menys tiquets.
Més facilitats perquè la gent pugui accedir en bicicleta de muntanya pròpia i travessar la Rabassa en el context d'una ruta ben promocionada i amb al•licients (si es vol, també en podem llogar de bicicletes, no hi ha problema).
Més restriccions als 4x4, als maleïts i sorollosos quads, als agressius grups de motociclistes.
Més informació al turista de muntanya tant exterior com interior.
Més oferta gastronòmica correcta a preus correctes i amb atenció al públic correcta (gent que hagi passat per una escola professional d’hostaleria --que en tenim i de qualitat--, que parli tant català com altres llengües, que entengui com dirigir-se amb correcció al client).
No als empleats (que treballen, per exemple, als quads) que tracten malament els animals i es creuen impunes.
Menys animals de cartró pedra.
Més rutes turístiques a peu: des de la Rabassa podem potenciar més la ruta dels búnquers, rutes cap a pobles propers de Catalunya on hi ha monuments megalítics, rutes cap a d'altres valls andorranes patrimoni de la humanitat, rutes esportives, rutes d'observació de l'entorn natural, rutes d'orientació, rutes que segueixen GRs, rutes que van cap a Andorra la Vella o cap al poble de Sant Julià o cap a Escaldes o més enllà...

MÉS ANIMALS (LLIURES) I MENYS ANIMALADES!


Imatge: quadre titulat "Bosc de La Rabassa" de Carme Massana, trobada a la pàgina web www.galeriacomas.com.